lo-quasern-de-frances-calquierLo libre de Gui Vialà Lo Quasèrn de Francés Calquièr ven d'èsser reeditat.

Presentacion : Francés Calquièr es lo filh d’un afachaire. La familha es catolica, lo paire subretot es rigorós sul sicut de la religion. Mas nòstre Francés es amorós d’una dròlla protestanta. Cossí se van passar las causas al mièg d’aquelas guèrras de religion qu’an saquejat prigondament Castras al sègle 16en ? Lo raconte es pas novèl : dos joves que s’aiman, mas qu’un insuperable obstacle separa. L’Istòria tanpauc, es pas nòva : las guèrras de religion, la persecucion dels protestants. Alara qué ?

« Çò que me sembla bèl, çò que voldriái far, es un libre sus pas res (...) » escriviá Flaubert (Lettre à Louise Colet, 16 janvier 1852). Benlèu qu’es çò que capita Gui Vialà : se lo raconte es simple, es qu’es vertadièr. Dins aquesta vertat dels personatges, dins aquesta beutat umila de la pluma, s’escond un tractament de grandas intelligéncia e sensibilitat d’un subjècte pròpriament classic. En prepausant un agach fin finala modèrne e amaisat, l’autor nos balha una bèla istòria, al sens lo pus nòble del mot.

Pas cap d’esitacion donc : un libre de devorar !

Gui Vialà es nascut a Soal, un vilatge al ras de Castras, en 1920. Ensenhaire dins Tarn, fa mai de vint ans qu’escriu poèmas, contes, novèlas. Dempuèi qu’a pres la retirada, viu a Castras e contunha d’agachar lo pichon mond de la vila.

Lo Quasèrn de Francés Calquièr, Gui Vialà, IEO, 2014, 160 paginas, 12 €, ISBN : 9782859102401


Tièra dels romans istorics de Gui Vialà :

  • La Castelana de Burlats : sègle XII, del temps de la comtessa Asalaís e dels Trobadors.
  • Lo Quasèrn de Francés Calquièr : sègle XVI, las guèrras de religion ensagnosissián lo país.
  • Lo Cambiament : debuta de la revolucion de 1789.
  • Atal va la vida : sovenirs de familha e vida del pòble al sègle 19.
  • Jiròni lo salvatge : sègle 20, a Durfòrt, raconte d’una evasion d’Alemanha.

Libre : 'Novèlas causidas' de Luigi Pirandello

En 2020 sortissiá a las edicions Edite-moi ! la traduccion occitana de Marcovaldo d'Italo Calvino. La traduccion èra de Miquèl Pedussaud.

Entre francisation et démarcation - Mercedes Banegas Saorin e Jean Sibille (eds.)

L'editor L'Harmattan publiquèt al mes de decembre de 2020 lo libre Entre francisation et démarcation.

L'obratge de 234 paginas publicat jos la direcion de Mercedes Banegas Saorin e Jean Sibille presenta una seria d'estudis sus los usatges eretats e renaissentistes de las lengas minorizadas del territòri francés.

Los autors se questionan suls mejans de transmission d'aquelas lengas sul territòri francés.

L'òme del cap del lòc - Alban Cazals

L'òme del cap del lòc d'Alban Cazals foguèt publicat pel Grelh roergàs en 1995. Lo libre conten 208 paginas.

Amagat darrièr lo personatge de Marçal, l'autor nos liura los sieus remembres. Un viatge al còr del sègle vint, tot en retenguda, cada mot es pessat, cada alusion pensada.

Nascut en 1924 a Centres en Segalà roergat, Alban Cazals viu son enfança dins la bòria de sons parents. Es lo temps, encara, ont al campestre la lenga occitana es lo sol veïcul de comunicacion.