lo-quasern-de-frances-calquierLo libre de Gui Vialà Lo Quasèrn de Francés Calquièr ven d'èsser reeditat.

Presentacion : Francés Calquièr es lo filh d’un afachaire. La familha es catolica, lo paire subretot es rigorós sul sicut de la religion. Mas nòstre Francés es amorós d’una dròlla protestanta. Cossí se van passar las causas al mièg d’aquelas guèrras de religion qu’an saquejat prigondament Castras al sègle 16en ? Lo raconte es pas novèl : dos joves que s’aiman, mas qu’un insuperable obstacle separa. L’Istòria tanpauc, es pas nòva : las guèrras de religion, la persecucion dels protestants. Alara qué ?

« Çò que me sembla bèl, çò que voldriái far, es un libre sus pas res (...) » escriviá Flaubert (Lettre à Louise Colet, 16 janvier 1852). Benlèu qu’es çò que capita Gui Vialà : se lo raconte es simple, es qu’es vertadièr. Dins aquesta vertat dels personatges, dins aquesta beutat umila de la pluma, s’escond un tractament de grandas intelligéncia e sensibilitat d’un subjècte pròpriament classic. En prepausant un agach fin finala modèrne e amaisat, l’autor nos balha una bèla istòria, al sens lo pus nòble del mot.

Pas cap d’esitacion donc : un libre de devorar !

Gui Vialà es nascut a Soal, un vilatge al ras de Castras, en 1920. Ensenhaire dins Tarn, fa mai de vint ans qu’escriu poèmas, contes, novèlas. Dempuèi qu’a pres la retirada, viu a Castras e contunha d’agachar lo pichon mond de la vila.

Lo Quasèrn de Francés Calquièr, Gui Vialà, IEO, 2014, 160 paginas, 12 €, ISBN : 9782859102401


Tièra dels romans istorics de Gui Vialà :

  • La Castelana de Burlats : sègle XII, del temps de la comtessa Asalaís e dels Trobadors.
  • Lo Quasèrn de Francés Calquièr : sègle XVI, las guèrras de religion ensagnosissián lo país.
  • Lo Cambiament : debuta de la revolucion de 1789.
  • Atal va la vida : sovenirs de familha e vida del pòble al sègle 19.
  • Jiròni lo salvatge : sègle 20, a Durfòrt, raconte d’una evasion d’Alemanha.

Made in "France" - Ives Roqueta

made-in-france Made in "France" de Ives Roqueta (1970, IEO Edicion).

Las annadas seissanta, un escrivan liure, aquò peta. L'autor afusta, tòca. Tot es viu. Una pròsa a despart, tres nòvas, Ives Roqueta.

Extrach pagina 18 : A cò de Schleswig los autres me dison qu'ai tòrt, qu'aquò's fòrça important de legir lo jornal : de Gaulle, Ben-Barka, lo Viet-Nam, Lecanuet-Plage, te sabi... Los daissi dire. Desempuèi l'Argeria – quora fasiàm la guèrra amb totas las porcariás de rigor e que puèi legissiàm sul jornal çò que se'n podiá dire – Figaro o Humanité aquò's quif-quif per ieu. Coma ditz Ives, aquò's un fons sonòr qu'acompanha l'eveniment. Pas Mai.

'La paciéncia de l'ase' de Cristian Laus

Cristian Laus (1934-2002), plan conegut per sas divèrsas activitats dedicadas a la cultura e a la lenga occitana, de l'escritura a l'ensenhament, en passant per la recèrca o la lexicografia, daissèt abans de morir qualques escriches. Son estats publicat en 2024 pel Centre Cultural Occitan d'Albigés sol títol La paciéncia de l'ase.

Lo dever del vaure

lo-dever Lo dever del vaure de Joan-Peire Lacomba (Lo chamin de Sent Jaume, 2010). Prèmi Jaufre Rudel 2010

Quatrena de cobèrta – Lo Joan-Peire Lacomba es de per son pair franc Lemosin e de per sa maire, seria quasi d'Auvernha. Li es malaisat destriar los dos parlars que, de tot biais, se semblan plan.

Ensaia pasmens de se tener ad un per poema. Faras coma se, legidor, passara de l'un a l'autre sens te'n estonar.