Es estat publicat pendent l'estiu de 2023 a las dedicions E rau ! lo libre D'aucèls e d'òmes de Jean-Louis Segondy.

Lo libre conten 286 fichas d'aucèls. Caduna es polidament illustrada per de fotografias. Las intradas son en francés, la denominacion latina es rapelada. L'autor presenta l'aucèl en occitan e tòrna rapelar los diferents noms occitans portats a l'escrich pels lexicografs o los escrivans.

Lo libre conten tanben la traduccion en francés de las presentacions e d'ensenhadors que permeton de passar de l'occitan al francés.

Demai lo libre presenta un vintenat de paginas sus las « paraulas d'aucèls » (mimologismes e onomatopèas) e de reviradas de las fablas d'Esòp ont i a un aucèl, del grèc a l'occitan, per Joan Pau Bringuièr.

Lo libre se pòt crompar sus la botiga internet de l'editor al prètz de 40 èuros.

'D'aucèls e d'òmes' de Jean-Louis Segondy, La tardona

Inrtrada 264 del libre, dedicada a la tardona

'D'aucèls e d'òmes' de Jean-Louis Segondy

Cobèrta del libre, D'aucèls e d'òmes de Jean-Louis Segondy


Magdalena - Jules Cubaynes

Magdalena IEO d'Òlt edicions tornèt editar en 2020 lo libre de Jules Cubayne Magdalena.

Magdalena es un pichon roman que pintra lo mitan rural carcinòl de la debuta del sègle XX. Aquò's un dels primièrs escrich de l'autor.

L'abat Jules Cubaynes nasquèt a Sant Alari de Lalbenca, en Carcin, en 1894. Moriguèt a Concòts en 1975. Passèt gaireben tota sa vida en país carcinòl. Son òbra es prigondament marcada per sa fe.

'Vidas' de Philippe Martel

Es sortit al mes de junh de 2018 a las edicions Lambert-Lucas lo libre vidas de Philippe Martel.

L'autor presenta aquí divèrses itineraris biografics de personalitats dels sègles XIX e XX. Causiguèt de personas que se son, tot al long de lors vidas, mobilizadas per la lenga occitana.

Dins los tudèls - Recuèlh de nòvas

Febrièr de 2018, lo recuèlh Dins los tudèls, obratge collectiu que recampa las nòvas del concors litterari organizat per Lo Lector del Val, l'associacion de las Bibliotècas del Lauragués, es sortit.

Aquel obratge nos rapela que la lenga es encara viva e transmesa. Los escrivans son sovent joves, en mairala o en collègi. Conten 158 paginas. La mitat dels tèxtes son en francés, l'autra mitat en occitan.