Sul
pont de veire Es sortit al mes de novembre de 2020 lo recuèlh de contes Sul pont de veire d'Andrieu Lagarda. Es estat editat per Letras d'òc.

Lo libre de 128 paginas es accompanhat d'un CD que conten los tèxtes legits per Camilha Bilhac. Un lexic occitan-francés ajudarà lo lector francofòn pauc familièr amb la lenga occitana.

Andrieu Lagarda tot lo long de sa vida faguèt passar dins son escritura tota la fòrça dels racontes populars, en posant a la font de la paraula viva dels contaires de son país lo material al còp ligüistic e imaginari de sos escriches.

Es l'autor d'una òbra pensada per un pedagòg que noirís uèi encara lo còrpus de la literatura occitana modèrna.

De contes misterioses, meravilhoses e legendaris, risolièrs e amistoses pel plaser dels mainats coma dels adultes.


L’Iscla del Tresaur - Robert Louis Stevenson

iscla-del-tresaur-stevenson Lo libre L’Iscla del Tresaur de Robert Louis Stevenson, traduch en occitan per Pèire Beziat sortiguèt a cò de IEO Edicion en 2015. Lo libre de 238 paginas còsta 15 €

L’Iscla del Tresaur es lo roman lo mai conegut de l'escrivan escossés Robert Louis Stevenson. Foguèt publicat pel primièr còp en libre en 1883. Es un dels grands classics de la literatura mondiala.

Le Rococo d’Oc - Jean-François Courouau

Le Rococo d’Oc de Jean-François Courouau sortiguèt en 2017 a la Premsa Universitària de la Mediteranèa (PUM).

Es una antologia de poèmas occitans escriches entres 1690 e 1789.

Lo libre de 392 paginas es en francés, costa 22 €.

La tèrra que demòra - Claude Michelet

La tèrra que demòra que sortiguèt en 2021 es la traduccion occitana del libre La terre qui demeure de Claude Michelet.

Es la tot primièr libre de la colleccion Revira Lenga de l'IEO Tarn.

Presentacion : Joan Bordare es d’aquela raça, seca, noseluda, nerviosa, aquela raça que s’encranca a la tèrra dempuèi de sègles e que se fa passar de generacion en generacion, lo gost del trabalh e l’amor gaireben carnal per las qualques ectaras de tèrra que cultiva... Pr’aquò s’entend dejà, pas luènh de la comba dels Vernhes, lo bronzinament dels buldosèrs. D’unes, se disiá, vendrián cercar d’uranium, d’autres, investir lèu dins de futuras demòras...