n-isarn-cassanha-sergi-viaule La venjança de N'Isarn Cassanha, notari e faidit de Sèrgi Viaule. Un roman del temps de la crotzada (16,50 èuros, 2013, 169 paginas, Editions des regionalismes).

Presentacion de l'editor - Fasiá pas bon aver vint ans a La Vaur e a Las Toelhas en 1211-1212, en plena guèrra d'anexion, alara que las armadas francesas de Simon de Montfòrt chaplavan tot çò que lor semblava èsser liure. Mas urosament, al país dels trobadors, la guèrra empachèt pas jamai l'amor. E quand òm sap que l'amor dura pas qu'un temps...

Après un roman policièr Na Balfet, vaquí un novèl roman. Aqueste còp l'accion se debana a l'Edat-Mejana, alara que Lengadòc es a fuòc e cendres. L'autor i sap gardar la distància justa entre istòria e ficcion. Un roman ponhent al còr de l'istòria occitana.

Extrach - La primièra causa que faguèt lo jove bachelièr, foguèt de davalar al teron del Fieral. Aqueste se trobava a drecha, tanlèu passada la pòrta. Èra la font de Las Toelhas mai presada d'el. Se trachava d'un trauc prigond, cavat per anar quèrre la vena d'aiga. Davalèt a la lèsta lo vintenat de lòcas per aténher la canèla de la font. Aquí, parèt sas doas mans al rajolet d'aiga fresca. Coma quand èra mainatge, forrupèt amb delici lo liquid que s'amassava dins lo cròs de sas paumas. Lo daissèt suaudament córrer dins sa garganta. Se congostèt del frescum que gentament lo ganhava. Son benaise se difusava dins son còrs tot, fins a la cima de sos dets. N'èra una benediccion. De gaire, n'auriá pregat Dieu. Levèt lo cap al cèl e se poguèt pas empachar de lançar un crit de jòia a l'azur. Udaaaau !


Lo balestièr de Miramont - Robèrt Martí

mars Lo balestièr de Miramont sortiguèt en 2006. Es lo darrièr libre paregut de Robèrt Martí, un roman al còp istoric e fantastic.

La lectura n'es aisida, la naracion linda e simple pren lo lector e lo passetja al fial del temps entre Roergue e Albigés. Robèrt Martí sap captiva lo lector. S'apiecha per aquò sus una lenga simpla e perfèctament mestrejada.

Lingüistica e renaissentisme occitan - Joan Thomàs

linguistica-joan-thomas Lingüistica e renaissentisme occitan, l’enjòc social de l’istòria de la lenga un libre de Joan Thomàs (IEO, Tèxtes e documents, 30 èuros, 412 paginas).

Presentacion de l'editor – Un agach nòu e clarvesent, al lum de l’istoriografia, suls actors e las teorias de la lingüistica occitana.

Un dimenge d’estiva e d’autres racontes

Sortiguèt en genièr de 2021 lo libre Un dimenge d’estiva e d’autres racontes. Recampa los tèxtes recebuts dins l'encastre del Concors de racontes brèus en occitan Enric Garriga Trullols.

Aqueste concors creat en 2020 es organizat pel CAÒC de Barcelona, que alara que lo libre veniá de pareisse comunicava.