mowgli-la-granhota-boscassier-kiplingMowgli la granhòta - Rudyard Kipling - Revirat de l'anglés per Joan lo Boscassièr
Éditions des Régionalismes - 2010

Joan lo Boscassièr, nascut a Severac lo Castèl en Roergue en 1911, obtenguèt en 1983 lo grand prèmi Josèp Salvat per sa revirada facha de l'anglés dels racontes de Mowgli.

Las nòvas dedicadas a Mogwli contan l'istòria d'un enfant abalit per de lops. Las aventuras d'aqueste enfant al mièg de las bèstias de la jungla fan un conte moral. Es aquel conte que nos propausa en occitan Joan lo Boscassièr.

Los Jungle Books de Rudyard Kipling son una de las jòias de la literatura mondiala. Kipling creèt de personatges ara quasi universlament conegut amb Mowgli plan segur mas tanben amb Bagheera la pantèra, l'ors Baloo o lo tigre Shere Khan. Lo cinèma los popularizèt en 1967 amb lo film eponim The Jungle Book de Disney.

De notar que Cantalausa faguèt la traducion integrala dels dos libres de la jungla. Son estats publicats dins la annadas 90 en edicion bilingüe per Cultura d'Òc dins la collection Sètz bilingües. Las illustracions èran de G. Joly.

Rudyard Kipling nasquèt a Bombay en Índia en 1865, se moriguèt a Londres en 1936. Es un dels escrivans màger de la literatura anglesa. Los dos Jungle Books foguèron publicats en 1894 e 1895.

Tanben de legir, sus la traducion de Joan lo Boscassièr, la critica de Sèrgi Viaule sul Jornalet [ligam]


La venjança de N'Isarn Cassanha - Sèrgi Viaule

n-isarn-cassanha-sergi-viaule La venjança de N'Isarn Cassanha, notari e faidit de Sèrgi Viaule. Un roman del temps de la crotzada (16,50 èuros, 2013, 169 paginas, Editions des regionalismes).

Presentacion de l'editor - Fasiá pas bon aver vint ans a La Vaur e a Las Toelhas en 1211-1212, en plena guèrra d'anexion, alara que las armadas francesas de Simon de Montfòrt chaplavan tot çò que lor semblava èsser liure. Mas urosament, al país dels trobadors, la guèrra empachèt pas jamai l'amor. E quand òm sap que l'amor dura pas qu'un temps...

Sul libre 'La il.lusió occitana' d'August Rafanell

la-illusio-occitana Un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 84, estiu de 2007, sul libre d'August Rafanell, La il.lusió occitana. La llengua dels catalans entre Espanya i França. Epilòg de Robert Lafont (Barcelona, Quaderns Crema, Ensag n° 37, 2006, dos volums, 1542 paginas) [ligam editor]

Aquí un obratge coma se'n publica gaire : dos volums, mai de mila cinc cents paginas polidament presentadas, amb tot un fum de documents illustratius en contraponch dau tèxt, una analisi precisa, detalhada, menada tot de lòng amb clartat e rigor, e que pasmens se legís quasi coma un roman, de la primiera a la darriera pagina, que l'autor, o ditz eu clarament, i a pas tant vougut desenvolopar una opinion, quina que siá, qu'expausar, dins tota sa complexitat e son detalh, leis endevenenças d'un moment lòng que toquèt ço que li diguèron sovent de "panoccitanisme".

Les fraisses èran tombats

los-fraisses-eran-tombats Les fraisses èran tombats de Fèliç Daval, prefaci de Pèire Boissièra (L'ostal del libre, 248 paginas, 15 èuros).

Presentacion de l'editor – Un roman que parla d’auèi, e non pas de la vida paisana d’un còp èra : lo personatge màger, Daniela, plaçada dins un cafè tre sa sortida de l’escòla e qu’arriba emprenhada sens que se coneguèsse lo paire, aquò’s una realitat de l’Auvèrnhe d’auèi.