mowgli-la-granhota-boscassier-kiplingMowgli la granhòta - Rudyard Kipling - Revirat de l'anglés per Joan lo Boscassièr
Éditions des Régionalismes - 2010

Joan lo Boscassièr, nascut a Severac lo Castèl en Roergue en 1911, obtenguèt en 1983 lo grand prèmi Josèp Salvat per sa revirada facha de l'anglés dels racontes de Mowgli.

Las nòvas dedicadas a Mogwli contan l'istòria d'un enfant abalit per de lops. Las aventuras d'aqueste enfant al mièg de las bèstias de la jungla fan un conte moral. Es aquel conte que nos propausa en occitan Joan lo Boscassièr.

Los Jungle Books de Rudyard Kipling son una de las jòias de la literatura mondiala. Kipling creèt de personatges ara quasi universlament conegut amb Mowgli plan segur mas tanben amb Bagheera la pantèra, l'ors Baloo o lo tigre Shere Khan. Lo cinèma los popularizèt en 1967 amb lo film eponim The Jungle Book de Disney.

De notar que Cantalausa faguèt la traducion integrala dels dos libres de la jungla. Son estats publicats dins la annadas 90 en edicion bilingüe per Cultura d'Òc dins la collection Sètz bilingües. Las illustracions èran de G. Joly.

Rudyard Kipling nasquèt a Bombay en Índia en 1865, se moriguèt a Londres en 1936. Es un dels escrivans màger de la literatura anglesa. Los dos Jungle Books foguèron publicats en 1894 e 1895.

Tanben de legir, sus la traducion de Joan lo Boscassièr, la critica de Sèrgi Viaule sul Jornalet [ligam]


'Encaminament Catar' de Denis Saurat

encaminament-catar Encaminament Catar de Denis Saurat.
Introduccion, traduccion e nòtas de Joan-Francés Courouau.

Presentacion de l'editor : « Una òbra oculta, ocultista e ocultada. L’òbra occitana de Danís Saurat representa, dins lo camp de la creacion literària en occitan al sègle XX, un cas absoludament particular. Nascut a Tolosa en 1890, filh de parents ariegeses, se faguèt bèl prèp de la frontièra bèlga. Agregat d’anglés, professor a l’universitat de Bordèu, es director de l’Institut francés de Londres de 1924 a 1945, un dels primièrs a rejónher lo general de Gaulle après l’apèl del 18 de junh.

Jean-Henri Fabre per Pierrette Bérengier

si-man-jean-henri-fabre-berengierUn article de la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.

Fabre en lenga nòstra - Jean-Henri Fabre nasquèt en Roergue en 1823, un pauc a l’ubac de Milhau, a Sant Leons de Levezon. Visquèt puèi la màjer part de sa vida en Provença, subretot en Vauclusa, a Carpentras, en Avignon e finalament lei trenta-cinq darriers an de sa vida a Serignan onte s’amossèt en 1915, es aquí qu’es ensebelit.

Lo Capitani de la Republica - Glaudi Barsòtti

lo-capitani-de-la-republicaGlaudi Barsòtti - Lo capitani de la Republica
Lo Gai Saber - Escòla occitana - 15 € - 2012

Lo Capitani de la Republica es un roman istoric. Nos mena dins lo Marselha de la fin del sègle XVI pendent las guèrras de religions entre catolics e uganaud.

Lo libre es estat editat coma suplement de la revista Lo Gai Saber

Extrach del prefaci de Domenja Blanchard : "Aquel roman nos conta una pagina de l'istòria de Marselha, ciutat que se distinguèt sovent per son estacament a las idèas independentistas e revolucionàrias.