mowgli-la-granhota-boscassier-kiplingMowgli la granhòta - Rudyard Kipling - Revirat de l'anglés per Joan lo Boscassièr
Éditions des Régionalismes - 2010

Joan lo Boscassièr, nascut a Severac lo Castèl en Roergue en 1911, obtenguèt en 1983 lo grand prèmi Josèp Salvat per sa revirada facha de l'anglés dels racontes de Mowgli.

Las nòvas dedicadas a Mogwli contan l'istòria d'un enfant abalit per de lops. Las aventuras d'aqueste enfant al mièg de las bèstias de la jungla fan un conte moral. Es aquel conte que nos propausa en occitan Joan lo Boscassièr.

Los Jungle Books de Rudyard Kipling son una de las jòias de la literatura mondiala. Kipling creèt de personatges ara quasi universlament conegut amb Mowgli plan segur mas tanben amb Bagheera la pantèra, l'ors Baloo o lo tigre Shere Khan. Lo cinèma los popularizèt en 1967 amb lo film eponim The Jungle Book de Disney.

De notar que Cantalausa faguèt la traducion integrala dels dos libres de la jungla. Son estats publicats dins la annadas 90 en edicion bilingüe per Cultura d'Òc dins la collection Sètz bilingües. Las illustracions èran de G. Joly.

Rudyard Kipling nasquèt a Bombay en Índia en 1865, se moriguèt a Londres en 1936. Es un dels escrivans màger de la literatura anglesa. Los dos Jungle Books foguèron publicats en 1894 e 1895.

Tanben de legir, sus la traducion de Joan lo Boscassièr, la critica de Sèrgi Viaule sul Jornalet [ligam]


Cronicas de viatge - Sèrgi Labatut

mars Sortiguèt en 2017 a cò de IEO-Edicion lo libre Cronicas de viatge de Sèrgi Labatut.

En qualques tèxtes brèus, sus un centenat de paginas, l'autor nos mena dins un periple trocejat, ont se succedisson tempses e luòcs.

Joan Bodon - Dominique Roques Ferraris

Garnier Bodon Ven de sortir a cò dels Classiques Garnier lo libre Joan Bodon – Contes populaires et autofictions de Dominique Roques Ferraris. L'estudi de 789 paginas es consacrat als contes qu'escriguèt l'autor.

« La prioritat donada als Contes dins l'estudi metodic fach aicí de l'òbra narrativa de Joan Bodon met en evidéncia lor foncion fondatritz. Revela tanben una estrategia d'escritura de se originala que serà desplegada dins de formas anonciatrises d'una literatura postmodèrna. ». Çò dis lo resumit.

Camins : Lo cant de la tèrra d'Iveta Balard

Ven de sortir (automn de 2023) a las edicions del Grelh Roergàs lo darrièr libre d'Iveta Balard : Camins : lo cant de la tèrra.

Amb Camins, Iveta Balard contunha de nos menar non solament pels camins « d’en çò nòstre », mas tanben pels camins de la vida. I pensam pas de contunh, mas viure es caminar. Caminar per anar a l’escòla, per gardar las fedas, caminar « pel país de França e pels païses vesins », caminar lo jorn, caminar la nuèch... « Camini doncas SOI, per parafrasar Descartes. Tant que camini existissi. »