trens-casanovaTrèns per d’aubres mòrts - Joan-Ives Casanòva
Morlanne, C&S - 2007 - 197 paginas

Lo libre es una evocacion de tres figuras masculinas. Per caduna l'autor se concentra sus un moment clau de lor vida.

La critica vei lo trabalh de Joan-Ives Casanòva coma una narracion en abís, susportada per de frasa-univèrs. Una escritura rara.

*

Veja-aquí çai jos qualques ligams, nòtas o estraches.

Thierry Offre sus Emboligol lo sieu blòg ne fa la presentacion. Extrach :

« Joan-Ives Casanova es un romieu de l'arma espelhandrada, un pelegrin ruscós de la literatura occitana [...]. Nos fai estrena amb aquest libre, Trèns per d'aubres mòrts, d'un sanctuari vertadier en omenatge ais avis defuntats (la promiera partida parla dau grand mairenau, la segonda dau grand pairenau e la tresena dau paire, mèstre d'escòla). Aquò es un chale, una òbra-monument, cròs, o puslèu lausas, de lausas literarias, escrinceladas verbalament de remembres fugidis, de paraulas mai que mai poeticas. Un dire dau ritme suau, trevat de lòngs temps de meditacions, amb d'audacias de ritme, (te faudrà trobar lei pausas de silenci...), de frasas solombrosament enmascantas que t'envertolhan a l'infinit coma "lo temps que vai e ven e vira...", es pas nòu. [...] »

[la siá critica es aquí]

*

Extrach tirat del libre presentat sul site de l'autor  :

« De que i aviá darrier leis aubres ? Podiá de ges de biais respondre tanben se lo coneissiá de còr aqueste país, se d’aquela environa pas un camin, pas un aubre, pas un ròc li èran desconeguts dempuei l’enfança, seis escorregudas a la perduda e lo trabalh, lei dralhas tant de còps enregadas amb leis ases e lei muòlas, de fenar, de lenhejar, de culhir, de semenar, d’ajudar l’un ò l’autre per recampar lei cabras ò gardar lei fedas, enfin tant de secrets esconduts sota lei pèiras de se desvelar pauc a cha pauc, çò que lei contaires disián èstre l’ànima d'un paese, aquelei preséncias de la tèrra, de legendas, de dichas, de cants mesclats ais odors e ai colors ; èra pron destacat de la realitat d’aqueu vèspre, se demandava ont restava aquela realitat e se viure èra pas demorar dins la nèbla de lume qu’envertolhava lei castanhiers, luenh dei discutidas e deis afaires deis òmes, se delaissava dau temps dei pòrcs mòrts e de son malastre, dau porciu e de la fanga, se delargava de la pena e de l’afanh de totei lei jorns, fins qu’aqueste païsatge venguèsse d’aire, d’aiga blavinèla, de sòmis congreats per aquela poussa luminosa, grana de l’espaci e dau temps, una beutat tan ferotja que se decidiguèt subran de partir. »

[jycasanova]


Una femna l'autra, la vida... - Miquèla Cabayé-Ramòs

mars Lo libre Una femna l'autra, la vida... de Miquèla Cabayé-Ramos sortiguèt en 2013. Recampa contes e racontes.

Lo libre de 282 paginas es bilingüe francés e occitan, las illustracions son d'Aimé Ramòs. Es estat editat per l'IEO de Lengadòc.

Patrick Sauzet - Conjugaison occitane

sauzet-verbes Sortiguèt en genièr de 2016 a cò de IEO Edicion lo libre Conjugaison occitane de Patrick Sauzet,  per melhor mestrejar las conjugasons en occitan lengadocian.

La gramatica es en francés per una compreneson adaptada a la demanda dels aprenants. Los tablèus de conjugason, eles, son en occitan.

Contes Atal - Antonin Perbòsc

contes-atal Contes atal d'Antonin Perbòsc (2006, Letras d'òc, 192 paginas). Postfaci de Josiana Bru, amb lexic occitan-francés.

Presentacion de l'editor : "Dins la dralha dels Fablèls Calhòls, pareguts fa bèl temps, los Contes atal amassan 23 contes a l'encòp risolièrs e calhòls.

Escrits per Antonin Perbòsc (1861-1944), grand contaire e grand amassaire de contes, de cap a la primièra guèrra mondiala, los tèxtes aicí publicats nos fan descobrir una part de çò que demorava tròp sovent escondut dins los recuèlhs dels folcloristas. Interdit qu'èra als cuols cosuts coma lo pater als ases.