trens-casanovaTrèns per d’aubres mòrts - Joan-Ives Casanòva
Morlanne, C&S - 2007 - 197 paginas

Lo libre es una evocacion de tres figuras masculinas. Per caduna l'autor se concentra sus un moment clau de lor vida.

La critica vei lo trabalh de Joan-Ives Casanòva coma una narracion en abís, susportada per de frasa-univèrs. Una escritura rara.

*

Veja-aquí çai jos qualques ligams, nòtas o estraches.

Thierry Offre sus Emboligol lo sieu blòg ne fa la presentacion. Extrach :

« Joan-Ives Casanova es un romieu de l'arma espelhandrada, un pelegrin ruscós de la literatura occitana [...]. Nos fai estrena amb aquest libre, Trèns per d'aubres mòrts, d'un sanctuari vertadier en omenatge ais avis defuntats (la promiera partida parla dau grand mairenau, la segonda dau grand pairenau e la tresena dau paire, mèstre d'escòla). Aquò es un chale, una òbra-monument, cròs, o puslèu lausas, de lausas literarias, escrinceladas verbalament de remembres fugidis, de paraulas mai que mai poeticas. Un dire dau ritme suau, trevat de lòngs temps de meditacions, amb d'audacias de ritme, (te faudrà trobar lei pausas de silenci...), de frasas solombrosament enmascantas que t'envertolhan a l'infinit coma "lo temps que vai e ven e vira...", es pas nòu. [...] »

[la siá critica es aquí]

*

Extrach tirat del libre presentat sul site de l'autor  :

« De que i aviá darrier leis aubres ? Podiá de ges de biais respondre tanben se lo coneissiá de còr aqueste país, se d’aquela environa pas un camin, pas un aubre, pas un ròc li èran desconeguts dempuei l’enfança, seis escorregudas a la perduda e lo trabalh, lei dralhas tant de còps enregadas amb leis ases e lei muòlas, de fenar, de lenhejar, de culhir, de semenar, d’ajudar l’un ò l’autre per recampar lei cabras ò gardar lei fedas, enfin tant de secrets esconduts sota lei pèiras de se desvelar pauc a cha pauc, çò que lei contaires disián èstre l’ànima d'un paese, aquelei preséncias de la tèrra, de legendas, de dichas, de cants mesclats ais odors e ai colors ; èra pron destacat de la realitat d’aqueu vèspre, se demandava ont restava aquela realitat e se viure èra pas demorar dins la nèbla de lume qu’envertolhava lei castanhiers, luenh dei discutidas e deis afaires deis òmes, se delaissava dau temps dei pòrcs mòrts e de son malastre, dau porciu e de la fanga, se delargava de la pena e de l’afanh de totei lei jorns, fins qu’aqueste païsatge venguèsse d’aire, d’aiga blavinèla, de sòmis congreats per aquela poussa luminosa, grana de l’espaci e dau temps, una beutat tan ferotja que se decidiguèt subran de partir. »

[jycasanova]


Lux veneris - Joan-Ives Casanòva

Lux veneris de Joan-Ives Casanòva (Trabucaire, 2003, 88 paginas, 12 €). Raconte de l'amor e del desir. Extrach :

Ai ! lo desir, avètz bèu ròtle amb vòstre desir que vos ven ais uelhs coma lo velhaire dau mond, bèu ròtle de nos faire creire a son bonaür e a son espetament e après, de que faire après, donc, de que pensar après amb totei lei gèsts vergonhós e banaus de la cigarreta alucada, la lenga que se bolega soleta dins la boca per vestir lo silenci que se pòt pas eternalament lecar lei fendas umidas e escartar d’aise d’aise amb lei dents, de la poncha de l’esmaut, lei labras sarradas de la cambra. E, digatz-me, de que dire e de que faire après ? Comolar, comolar lo vuege, l’organizar, faire coma se, coma se pòt faire, coma se podriá faire, coma se deu faire, lo temps de recomençar s’o podètz, de laissar tombar lo tròç de carn flaca que vos pendola entre lei cambas ò alara de ren dire, d’acceptar lo silenci coma paraula, d’escotar lo respir de l’autre e lo sieu, de lei comparar, de veire son pitre se levar e se desgonflar, esperant la sòm, lo roncament, lei cambas umidas que se cròsan, de se desvelhar e partir a la muda per òrta...

Lo tust de la lenga - Yanick Martin

lo-tust-de-la-lenga Lo tust de la lenga es un libre de Yanick Martin. Bilingüe occitan/francés sortiguèt a las Edicions MARPOC en 2015. Fa 220 paginas.

Presentacion de libre - Un testimoniatge rar, una experiéncia particulara, destorbanta. Normalament, los escambis entre un pacient e son "psi" relèvan del domèni estrictament privat e son pas per sortir de l'ambient feutrat d'un cabinet d'analisi. E pasmens dins son primièr libre, Yanick Martin pallèva una granda partida del vel.

Lo cant de la chicana - Max Roqueta

cant-chicana-roquetaLo cant de la chicana - Max Roqueta
Tèxt original occitan e traduccion francesa de l'autor e de J.F. Brun
11 x 17 cm - 50 paginas - 10,50 èuros

Presentacion de J.F. Brun - La Chicana, aquò's lo laberint. Palais enfachinant e trapèla sens escapa, ont, au centre, se fai lo rescontre mortau dau Minotaur, aquel enfant mostrós dau morre de taur concebut per lo dieu e la reina Pasifae. E lo laberint es tanben la metafòra de nòstra vida, un ultim e decisiu avatar de la cosmogonia mesa en scèna per l'òbra de Max Roqueta.