trens-casanovaTrèns per d’aubres mòrts - Joan-Ives Casanòva
Morlanne, C&S - 2007 - 197 paginas

Lo libre es una evocacion de tres figuras masculinas. Per caduna l'autor se concentra sus un moment clau de lor vida.

La critica vei lo trabalh de Joan-Ives Casanòva coma una narracion en abís, susportada per de frasa-univèrs. Una escritura rara.

*

Veja-aquí çai jos qualques ligams, nòtas o estraches.

Thierry Offre sus Emboligol lo sieu blòg ne fa la presentacion. Extrach :

« Joan-Ives Casanova es un romieu de l'arma espelhandrada, un pelegrin ruscós de la literatura occitana [...]. Nos fai estrena amb aquest libre, Trèns per d'aubres mòrts, d'un sanctuari vertadier en omenatge ais avis defuntats (la promiera partida parla dau grand mairenau, la segonda dau grand pairenau e la tresena dau paire, mèstre d'escòla). Aquò es un chale, una òbra-monument, cròs, o puslèu lausas, de lausas literarias, escrinceladas verbalament de remembres fugidis, de paraulas mai que mai poeticas. Un dire dau ritme suau, trevat de lòngs temps de meditacions, amb d'audacias de ritme, (te faudrà trobar lei pausas de silenci...), de frasas solombrosament enmascantas que t'envertolhan a l'infinit coma "lo temps que vai e ven e vira...", es pas nòu. [...] »

[la siá critica es aquí]

*

Extrach tirat del libre presentat sul site de l'autor  :

« De que i aviá darrier leis aubres ? Podiá de ges de biais respondre tanben se lo coneissiá de còr aqueste país, se d’aquela environa pas un camin, pas un aubre, pas un ròc li èran desconeguts dempuei l’enfança, seis escorregudas a la perduda e lo trabalh, lei dralhas tant de còps enregadas amb leis ases e lei muòlas, de fenar, de lenhejar, de culhir, de semenar, d’ajudar l’un ò l’autre per recampar lei cabras ò gardar lei fedas, enfin tant de secrets esconduts sota lei pèiras de se desvelar pauc a cha pauc, çò que lei contaires disián èstre l’ànima d'un paese, aquelei preséncias de la tèrra, de legendas, de dichas, de cants mesclats ais odors e ai colors ; èra pron destacat de la realitat d’aqueu vèspre, se demandava ont restava aquela realitat e se viure èra pas demorar dins la nèbla de lume qu’envertolhava lei castanhiers, luenh dei discutidas e deis afaires deis òmes, se delaissava dau temps dei pòrcs mòrts e de son malastre, dau porciu e de la fanga, se delargava de la pena e de l’afanh de totei lei jorns, fins qu’aqueste païsatge venguèsse d’aire, d’aiga blavinèla, de sòmis congreats per aquela poussa luminosa, grana de l’espaci e dau temps, una beutat tan ferotja que se decidiguèt subran de partir. »

[jycasanova]


Fin de partida - Florian Vernet

mars Dins una lenga precisa, modèrna, eficaça, saborosa, liura e naturala, plena d'umor e de ferocitat, Florian Vernet propausa al lector amb Fin de partida sièis nòvas.

Aquesta òbra completa son precedent recuelh paregut a las Edicions de l'IEO en 2004 Vidas e engranatges ont se mesclavan ja fantastic e realisme, sòmis, soscadissas, ironia.

Un libre per celebrar los 30 ans de las escòlas Calandreta

livre30ans_calandreta Sortiguèt en 2010 lo libre dels 30 ans de Calandreta. Editat per l'editor La Poesia fa 372 paginas. Es en occitan e en francés.

Presentacion – Lo movement pedagogic Calandreta comença a la fin de las annadas 70, al nom de la diversitat culturala. S’agissiá mai que mai de transmetre la lenga occitana per la salvar.

Tròces de vida - Sèrgi Gairal

Tròces de vida de Sèrgi Gairal Es sortit a la fin de l'an 2021 a las edicions del Grelh Roergàs lo libre Tròces de vida de Sèrgi Gairal. Aquò's lo vinten obratge de l'autor.

Après una tièira de romans de tèmas variats, tot en occitan o bilingües, après la revirada de Dòn Quichòt (tròces causits) e dels Entremeses de Cervantes, après un recuèlh de mots crosats, un recuèlh d’istorietas, nos ofrís aicí, un ramelet de quaranta tèxtes, de remembres, d’anecdòtas, de testimoniatges, de scènas e situacions divèrsas, recentas o ancianas, comunas o excepcionalas, realas o somiadas, aürosas o malaürosas, una granda varietat de tèmas, lo rebat de nòstra vida de dròlles, de joves, d’adultes e de vièlhs.