casanova-limbsEnfra lei trèus... (limbs) - Joan-Ives Casanòva - Jorn - 2009

"Es pas totjorn aisit de desturrar un fial conductor dins le darrièr recuèlh poetic de Joan-Ives Casanòva. Al travèrs d'un païsatge intime que pareis per melhor s'amagar, nos mena dins la seguida barrutlaira de son inspiracion e de son monde interior. Luènh del sòmis, nos embriga dins le giscladis de sos imatges, de sas visions poetisadas, dins un revolum de mots que bastisson doçamenton un univèrs desfranjat ont una cèrta realita subrenada.

"Una davalada pivelaira al rescontre d'un autor que mestreja tota la finessa e tota l'esmoguda d'un art poetic polidament escrincelat mas que se liura pas a la primièra lectura." Revista Lo Felibrige n°257 - p30

Presentacion de l'editor : "Títol enigmatic, part vesedoira d’un continú indistint, immaterial o fluid. Lo sostítol dona la clau : limbs, region incèrta e sens contorns, trevada per las ombras dels mòrts sens sepultura o sens batisme, armas vagant dins la nèbla d’un entremond.

"Lo subjècte-objècte, masculin dins la primièra part, femenin dins la segonda, totjorn anonim, remanda als dos grands absents : lo paire e la maire. Recuèlh de 50 trèns de dètz vèrses. Rigor d’una estuctura regulara contrastant amb l’abséncia de forma de l’espaci evocat e amb la fluiditat de l’escritura. Lo poèma es un tròç arbitràriament descopat dins l’infòrme o lo continú.

"Temptativa d’exprimir l’estatut de dos defunts que vivon pas pus que dins la memòria de qualques rars vivents : lors esfòrces bufècs per tornar a la vida, s’espessir, prene còs, son pas que los esfòrces d’aqueles vius assajant de lor donar matèria o preséncia pel sovenir.

"Meditacion sus la memòria, suls imatges e suls mots, sus lor poder e lor impoténcia. Sul fracàs de la paraula, pasmens indispensabla, sus la frustacion de l’abséncia, sus nòstra condicion tragica d’òmes vius a pena mai paupables e solids que los mòrts, sus l'incurabla enfança.

"Omenatge pudic, sens cap de sentimentalisme al paire e a la maire. Escritura que pren lo fluid coma forma e fons, sens res que pese o que pause. Après la mar dels dos recuèlhs anteriors, la nèbla... Un pas de mai cap al nonrés." [ligam]


'Lo Fantauma de Canterville' d'Oscar Wilde

Es estat publicat a la fin de 2025 lo libre Lo Fantauma de Canterville... e autres contes d'Oscar Wilde.

Sul libre 'Les Pays des parlers perdus'

les-pays-des-parlers-perdusSul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).

Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.

Bilbon lo Hòbbit - J.R.R. Tolkien

mars Las edicions dels Regionalismes venon d'editar en occitan Bilbon lo Hòbbit o un anar tornar de J.R.R. Tolkien.

L'obratge fa 218 paginas. La traduccion occitana es de Sèrgi Viaule. Lo libre se legís amb plaser. L'edicion pr'aquò manca de seriós, lo tèxt es clafit de fautas grossièras, al còp involontàrias, d'error de sasidas, mas d'autras semblan volontàrias e degudas al corrector, Eric Chaplain segon las informacions rensenhadas pagina 2, puslèu qu'a Sèrgi Viaule que dins sas autras publicacions, tant que se pòt, assaja de far atencions a la qualitat de l'ortografia.

Presentacion de l'editor – Bilbon es un hòbbit que, coma planes hòbbits, auriá presat viure suaudament dins la siá tuta. Mas per el coma per plan maites, las causas viran pas totjorn dins lo sens que voldrián.