Lo cap del camin es un pichon roman de Pèire Gogaud (Brenac 1912, Carcassonna 1988).
Una òbra d'una granda sensibilitat. Sortiguèt en 1973.
L'autor manifèsta aquí una ambicion literaria plan rara en occitan, s'assaja per moment
a distòrdre la narracion al servici de son subjècte e capita.
Sap, amb intelligéncia, defugir trapèlas e luòcs comuns que son sempre a
man de sorgir.
Un libre oblidat e de tornar descobrir.
Se pòt comparar a dos autres libres pareguts a aquela epòca : Nhòca e Bachòca de Pèira
Pessamessa (1957) e Lo trabalh de las mans d'Ives Roqueta (1977).
Son las relacions amorosas qu'occupan aicí los autors.
La literatura occitana alara se cercava. Lo roman, aquel genre tòrç, de mal definir e de mal mestrejar
trobava amb aqueles tres escrivans volontoses, una via. Via uèi, en 2017, abandonada.
Aqueles tres libres cortets se pòdon tornar legir a de reng, per melhor esporvar l'imaginari
dels autors e tornar viure aquela pontonada ont tot cambièt pels païses occitans : l'après segonda guèrra
mondiala entre 1945 e 1980.
Escriches de Femnas Tarnesas de Ramon Ginolhac sortiguèt en 2015. Es estat publicat per l'IEO de Tarn. Còsta 18 € e fa 224 paginas.
Aquesta antologia presenta de tèxtes de 48 femnas que demòran o qu’an viscut dins lo departament del Tarn : racontes, contes, poèmas, testimoniatges,
cridas, reivindicacions...
Lo libre Contes de la val de la Boneta, recampa la colleccion d'un vintenat de contes recampats
al començament del sègle XX, entre Carcin e Roergue.
Son los mainatges d’una escòla de vilatge qu'effectuèron
aquel trabalh de collectatge.
I trobaretz lo Rei dels Ausèls, lo Lop, lo Rainal e la Perdic, lo
Drac, Rapaton, alias lo Diable, nècis vertadièrs e maites que o son
pas brica, curats de campanha simplasses e la rusada nebodeta que va
trobar son galant, menaire de lops, la nuèch dels Quatre Temps...
L'òme del cap del lòc d'Alban Cazals foguèt publicat pel
Grelh roergàs en 1995. Lo libre conten 208 paginas.
Amagat darrièr lo personatge de Marçal, l'autor nos liura los sieus
remembres. Un viatge al còr del sègle vint, tot en retenguda,
cada mot es pessat, cada alusion pensada.
Nascut en 1924 a Centres en Segalà roergat, Alban Cazals viu
son enfança dins la bòria de sons parents. Es lo temps, encara, ont al campestre
la lenga occitana es lo sol veïcul de comunicacion.
Un tèxt de La Cigalo Narbouneso d'octobre 1926 (ortografia modernizada) sul libre de Josep D'arbaud La Caraco,
Edicion de la revista Le Feu, Ais de Provença, 1926.
Lo grand escrivan provençal Jousé d'Arbaud, après son bèl libre La Bestio dóu Vaccarés, ven de ne faire espelir un autre La Caraco.