Lo cap del camin es un pichon roman de Pèire Gogaud (Brenac 1912, Carcassonna 1988). Una òbra d'una granda sensibilitat. Sortiguèt en 1973.

L'autor manifèsta aquí una ambicion literaria plan rara en occitan, s'assaja per moment a distòrdre la narracion al servici de son subjècte e capita. Sap, amb intelligéncia, defugir trapèlas e luòcs comuns que son sempre a man de sorgir.

Un libre oblidat e de tornar descobrir.

Se pòt comparar a dos autres libres pareguts a aquela epòca : Nhòca e Bachòca de Pèira Pessamessa (1957) e Lo trabalh de las mans d'Ives Roqueta (1977).

Son las relacions amorosas qu'occupan aicí los autors.

La literatura occitana alara se cercava. Lo roman, aquel genre tòrç, de mal definir e de mal mestrejar trobava amb aqueles tres escrivans volontoses, una via. Via uèi, en 2017, abandonada.

Aqueles tres libres cortets se pòdon tornar legir a de reng, per melhor esporvar l'imaginari dels autors e tornar viure aquela pontonada ont tot cambièt pels païses occitans : l'après segonda guèrra mondiala entre 1945 e 1980.


Escrivans Idalze

escrivansidazle Escrivans Idazle, Per Noste, 348 paginas. Un florilègi bilingüe d'autors bascos e gascons.

Aqueste obratge collectiu concebut per las associacions Per Noste e Maiatz vòl donar un imatge global de l’escritura basca e occitana de uèi.

Al ras d’una tradicion orala fòrta e tostemps presenta, conte, poesia, teatre, novèlas, romans, raconte de tot escantilh que son lo païsatge de las nòstras literaturas.

Los fors et costuma de Bearn

fors-e-costumas Fors et Costumas de Bearn, edicion establida per Joan Eygun, tèxt original de 1552 (Letra d'òc, 2010, 29 èuros, 320 paginas).

Presentacion de l'editor – En 1551-1552, los fòrs antics de Bearn qu'estón reformats peu Senhor soviran de Bearn, Enric II, e los Estats de Bearn tà melhorar e modernizar lo foncionament de l'Estat e de la Justícia. Vertadèr monument istoric e testimoniatge simbolic de las libertats bearnesas, los Fors et costumas de Bearn publicats a Pau en 1552 que son tanben lo prumèr libe imprimit en occitan gascon.

Lei filhas de Sion - Joan-Claudi Puech

mars Ven d'èsser publicat (estiu de 2018) lo darrièr libre de Joan-Claudi Puech Lei filhas de Sion a las Edicions dels Regionalismes.

Lo roman de 166 paginas, al còp istoric e fantastic, seguís la destinada de Pèire de Bovila d’Avinhonet.

Aquel nasquèt l’an de la mòrt del comte Raimond lo sieisen. Ne servèt un remembre : l’imatge escrincelat dins sa memòria de la Bòna frema dau peu saur.