Lo cap del camin es un pichon roman de Pèire Gogaud (Brenac 1912, Carcassonna 1988). Una òbra d'una granda sensibilitat. Sortiguèt en 1973.

L'autor manifèsta aquí una ambicion literaria plan rara en occitan, s'assaja per moment a distòrdre la narracion al servici de son subjècte e capita. Sap, amb intelligéncia, defugir trapèlas e luòcs comuns que son sempre a man de sorgir.

Un libre oblidat e de tornar descobrir.

Se pòt comparar a dos autres libres pareguts a aquela epòca : Nhòca e Bachòca de Pèira Pessamessa (1957) e Lo trabalh de las mans d'Ives Roqueta (1977).

Son las relacions amorosas qu'occupan aicí los autors.

La literatura occitana alara se cercava. Lo roman, aquel genre tòrç, de mal definir e de mal mestrejar trobava amb aqueles tres escrivans volontoses, una via. Via uèi, en 2017, abandonada.

Aqueles tres libres cortets se pòdon tornar legir a de reng, per melhor esporvar l'imaginari dels autors e tornar viure aquela pontonada ont tot cambièt pels païses occitans : l'après segonda guèrra mondiala entre 1945 e 1980.


La feruna - Valèri Bernard

feruna Las edicions dels regionalismes tòrnan editar en grafia classica lo libre de Valèri Bernard (1860-1936) La feruna.

Publicat pel primièr còp a Marselha en 1938 après la mòrt de l'autor, lo libre èra dempuèi un bèl brieu de mal trobar. Presenta catorze tèxtes, colleccion de retraches nauts en color.

Sul libre 'Halte à la mort des langues'

halte-a-la-mort-des-langues-hagegeSul libre Halte à la mort des langues de Claude Hagège, un article de Cristian Rapin dins la revista Lo Lugarn numèro 82, prima de 2003.

Coma aquò comença de se saber, i a, cada annada, una batelada de lengas que s’escantisson e amb elas, naturalament, de comunitats, de culturas, de pòbles. Es d’aquel dramatic fenomèn que Claude Hagège parla dins Halte à la mort des langues.

Les fraisses èran tombats

los-fraisses-eran-tombats Les fraisses èran tombats de Fèliç Daval, prefaci de Pèire Boissièra (L'ostal del libre, 248 paginas, 15 èuros).

Presentacion de l'editor – Un roman que parla d’auèi, e non pas de la vida paisana d’un còp èra : lo personatge màger, Daniela, plaçada dins un cafè tre sa sortida de l’escòla e qu’arriba emprenhada sens que se coneguèsse lo paire, aquò’s una realitat de l’Auvèrnhe d’auèi.