Patric, profession troubadour Lo cantaire Patric, actor màger de la nòva cançon occitana publiquèt en julhet de 2020 los sieus remembres. Aquí conta son percors, sas motivacions, sas inspiracions, son amor pel país que lo vegèt naisse, son amor pel cant, per la guitarra.

Lo libre d'un centenat de paginas, escrich en francés, es disponible a las edicions NomBre7, se titola : Patric, profession troubadour.

Nascut a qualques quilomètres de Seta prèp de l'estang de Taur, jovent, Patric descobrís naturalament la lenga occitana al prèp dels estajans del parçan. Es son encontre amb Robèrt Lafont son director de mestrisa alara qu'èra estudiant en sociolingüistica a l'universitat de Montpelhièr, que lo confòrta dins son desir de cantar en occitan.

En mai de quaranta ans s'es fargat un repertòri ric e variat, entre composicions personalas, interpretacions o represas. Dempuèi 1969 annada ont debutèt coma cantaire, produsiguèt mai de 18 albums.

Un artista militan. E coma dis : « Las cançons an jamai fach de revolucion mas i aguèt pas jamai de revolucion sens cançon. »

Lo cantaire Patric

Detalh de la cobèrta d'un dels albums de Patric

Critic sul títol que l'autor causiguèt, Patric, profession troubadour, Franc Bardòu sul webzine Jornalet apondiá a l'article que lo mèdia consacrava a la sortida del libre lo 6 de setembre de 2020, lo comentari que seguís :

« Non discutirai pas aicí de la legitimitat artistica de Patric qu'a complit çò qu'aviá de complir, coma bon li semblava, e que s'i es trobat un public, que ne demandava e n'aviá talent. Los cantaires coma Jaumelina, Rosina e Martina de Pèira, JP Verdièr, C. Martí, E. Fraj, JM Carlòtti, los Caminaires d'Òc, Rosamonda, e tantes autres, èran absoludament indispensables. Patric èra d'aquestes, plan segur.

« Mas lo nom del sieu libre non me conven. Per amor que la via del Trobar non es una « via artistica ». Es un art d'èsser al mond. Es un biais d'amar, d'o exprimir e d'o viure, que non se decidís, mas se constata necessari, evident, lo solet possible per qui o espròba. Per començar, òm s'enamora. Vòli dire, a de bon, non pas del cap dels pòts nimai del cap de la coga, mas plan d'al fons del còr, dins cada alen, cada sospir, cada pensar e cada non-pensar ! En seguida, aquò nos fot dins un estat limit, a l'òrle de l'aneientiment (estat parfaitament descrit, menimosament e plan fidèlament, dins lo non pro famós Roman de Flamenca, de legir e de tornar legir). Enfin, l'exprimissèm, per amor qu'òm non pòt pas gardar aquò per se mai lontemps. L'om l'exprimís coma espèta un volcan, per amor que, dejós, la lava monta, buta, sortís, o empòrta e crèma tot (convencions religiosas, classistas, racistas, nobiliàrias, masclistas, feministas, moralistas, borgesas, marxistas, que sabi mai encara ?), aquò sorgís coma l’evidéncia... Res de comun amb una simpla ambicion artistica (una profession, qué) que cercariá logicament e s’exprimir. Non se causís de venir trobairtiz ni trobador, exactament coma non se causís de venir, etero o omosexual e quicòm mai encara d'aquesta mena : en tota aquelas causa, es Amor que causís, es El que vos causís, car Amor non a per lei qu'Amor. E las o los que ne venon a dobtar, a o contestar o a ne rire, aquò es plan simple : non aman a de bon, ni mai, ni mens.

« E aquò non a pas res a veire amb lo sègle que tenèm. A tot a veire amb la sinceritat, e amb la capacitat a escotar son còr mailèu que son cap. »


A cada jorn, son mièg lum - Ives Roqueta

a-cada-jorn-son-mieg-lum A cada jorn, son mièg lum d'Ives Roqueta es estat publicat per Letras d'òc.

Lo libre de 120 paginas paregut a la prima de 2015 pauc de temps après la mòrt de l'autor es la seguida de L'ordinari del monde.

Aquí, Ives roqueta nos propausa una tièra de nòvas. Es lo quotidian, son anar lent, fach de doçor, de violéncia que l'autor, aicí, conta. Gèstes, objèctes banals, saupèt ne tirar vida e poesia.

Lo diccionari de la corsa camarguenca de Jacky Simeon ven d'èsser reeditat

Diccionari de la corsa camargesa Star dels rasetaires dins las annadas 70 e 80, Jacky Simeon se consacra ara a l'escritura e publica regularament d'obratges ligats a las tradicions taurinas de Camarga.

Las edicions Au diable Vauvert tornan editar en 2020 son Dictionnaire de la course camarguaise.

Aquela soma permet a tot un cadun de descobrir lo mond de la corsa camarguenca amb sos còdes, sas stars e son vocabulari plan sovent occitan.

Lo fiu de l'Uòu - Robèrt Lafont

mars Lo fiu de l'Uòu es un nòva de Robèrt Lafont. Foguèt publicada en 2001 per Atlantica/Institut Occitan.

Presentacion – Sus la montanha de la Clapa que domina Narbona d'un costat e la mar de l'autre, un uòu enòrme e misteriós es descobèrt per un jove Josieu a la debuta del sègle VIII. Aquel uòu fluorescent condensa pendent qualques jorns las passions, los asirs e las adoracions de las tres comunitats que, a aquela epòca, pòplan la vila. Acaba per se crebar e la creatura androïda que ne sortís partatge amb un jumèl norricièr e una maira adoptiva la vida d'una comunitat de « perfachas » cataras al pè de la còla d'Enseruna...