Diccionari de la corsa camargesa Star dels rasetaires dins las annadas 70 e 80, Jacky Simeon se consacra ara a l'escritura e publica regularament d'obratges ligats a las tradicions taurinas de Camarga.

Las edicions Au diable Vauvert tornan editar en 2020 son Dictionnaire de la course camarguaise.

Aquela soma permet a tot un cadun de descobrir lo mond de la corsa camarguenca amb sos còdes, sas stars e son vocabulari plan sovent occitan.

Lo magazine de la metropòli de Montpelhièr dins son edicion del mes d'agost de 2020 tornava sus aquela reedicion. Aquí çai-jos çò que ne disián.

De buòus e d’òmes...

Abrivado, Afeciouna, Bandido, Biòu... Aquel lexic plan conegut dels gardians, dels afogats de Camarga e dels amators de corsa liura, pòt semblar escur a un profane. Dins son diccionari, Jacky Simeon a recampat aquel vocabulari de la Bouvino, e tanben los grands noms d’aquela tradicion.

Entre los quasi 300 articles que i caupon, òm pòt trapar de A a Z las biografias dels rasetaires e dels buòus de legenda, un recuèlh d’anecdòtas inedichas, e tanben los mots tecnics per deschifrar las subtilitats de la corsa liura, coma per exemple las cocardas desparièras... lo tot illustrat amb de fòtos espectaclosas presas sus lo viu.

Editat primièr en 2014, lo diccionari ven tot bèl just d’èstre mes a jorn per son autor, « sèt ans après sa primièra edicion, lo caliá actualizar amb los noms novèls dau raset », çò ditz Jacky Simeon. « Los rasetaires stars de uòi coma Cadenas e Zekraoui, e tanben de buòus ufanoses coma Mignon, Jupiter o Cupidon i fan sa dintrada e rejonhon los mitics Rami, Quasimodo, Ventadorn, Ringo o Pascalet. »

Vertadièra legenda viva de la corsa liura, Jacky Simeon, premiat de la Cocarda d’Aur en 1983, veirà son astrada cabussar en Julh 1989 dins las arenas d’Arles quand una terribla cornada de Vidocq li traucarà l’artèra femorala. L’èx-rasetaire que se ditz « mòrt dins l’arèna, reviudat dins l’escritura » partatja totjorn sa passion amb los afecionats. E coma l’ensems dau mond de la Bouvino, a l’arrèst forçat pendent la crisi sanitària, es « impacient de tornar trapar los ronds e que las corsas se tòrnen debanar ! En Lengadòc, pas de fèsta sens los buòus ! ».


L'òme del cap del lòc - Alban Cazals

L'òme del cap del lòc d'Alban Cazals foguèt publicat pel Grelh roergàs en 1995. Lo libre conten 208 paginas.

Amagat darrièr lo personatge de Marçal, l'autor nos liura los sieus remembres. Un viatge al còr del sègle vint, tot en retenguda, cada mot es pessat, cada alusion pensada.

Nascut en 1924 a Centres en Segalà roergat, Alban Cazals viu son enfança dins la bòria de sons parents. Es lo temps, encara, ont al campestre la lenga occitana es lo sol veïcul de comunicacion.

'La paciéncia de l'ase' de Cristian Laus

Cristian Laus (1934-2002), plan conegut per sas divèrsas activitats dedicadas a la cultura e a la lenga occitana, de l'escritura a l'ensenhament, en passant per la recèrca o la lexicografia, daissèt abans de morir qualques escriches. Son estats publicat en 2024 pel Centre Cultural Occitan d'Albigés sol títol La paciéncia de l'ase.

Tròces de vida - Sèrgi Gairal

Tròces de vida de Sèrgi Gairal Es sortit a la fin de l'an 2021 a las edicions del Grelh Roergàs lo libre Tròces de vida de Sèrgi Gairal. Aquò's lo vinten obratge de l'autor.

Après una tièira de romans de tèmas variats, tot en occitan o bilingües, après la revirada de Dòn Quichòt (tròces causits) e dels Entremeses de Cervantes, après un recuèlh de mots crosats, un recuèlh d’istorietas, nos ofrís aicí, un ramelet de quaranta tèxtes, de remembres, d’anecdòtas, de testimoniatges, de scènas e situacions divèrsas, recentas o ancianas, comunas o excepcionalas, realas o somiadas, aürosas o malaürosas, una granda varietat de tèmas, lo rebat de nòstra vida de dròlles, de joves, d’adultes e de vièlhs.