Diccionari de la corsa camargesa Star dels rasetaires dins las annadas 70 e 80, Jacky Simeon se consacra ara a l'escritura e publica regularament d'obratges ligats a las tradicions taurinas de Camarga.

Las edicions Au diable Vauvert tornan editar en 2020 son Dictionnaire de la course camarguaise.

Aquela soma permet a tot un cadun de descobrir lo mond de la corsa camarguenca amb sos còdes, sas stars e son vocabulari plan sovent occitan.

Lo magazine de la metropòli de Montpelhièr dins son edicion del mes d'agost de 2020 tornava sus aquela reedicion. Aquí çai-jos çò que ne disián.

De buòus e d’òmes...

Abrivado, Afeciouna, Bandido, Biòu... Aquel lexic plan conegut dels gardians, dels afogats de Camarga e dels amators de corsa liura, pòt semblar escur a un profane. Dins son diccionari, Jacky Simeon a recampat aquel vocabulari de la Bouvino, e tanben los grands noms d’aquela tradicion.

Entre los quasi 300 articles que i caupon, òm pòt trapar de A a Z las biografias dels rasetaires e dels buòus de legenda, un recuèlh d’anecdòtas inedichas, e tanben los mots tecnics per deschifrar las subtilitats de la corsa liura, coma per exemple las cocardas desparièras... lo tot illustrat amb de fòtos espectaclosas presas sus lo viu.

Editat primièr en 2014, lo diccionari ven tot bèl just d’èstre mes a jorn per son autor, « sèt ans après sa primièra edicion, lo caliá actualizar amb los noms novèls dau raset », çò ditz Jacky Simeon. « Los rasetaires stars de uòi coma Cadenas e Zekraoui, e tanben de buòus ufanoses coma Mignon, Jupiter o Cupidon i fan sa dintrada e rejonhon los mitics Rami, Quasimodo, Ventadorn, Ringo o Pascalet. »

Vertadièra legenda viva de la corsa liura, Jacky Simeon, premiat de la Cocarda d’Aur en 1983, veirà son astrada cabussar en Julh 1989 dins las arenas d’Arles quand una terribla cornada de Vidocq li traucarà l’artèra femorala. L’èx-rasetaire que se ditz « mòrt dins l’arèna, reviudat dins l’escritura » partatja totjorn sa passion amb los afecionats. E coma l’ensems dau mond de la Bouvino, a l’arrèst forçat pendent la crisi sanitària, es « impacient de tornar trapar los ronds e que las corsas se tòrnen debanar ! En Lengadòc, pas de fèsta sens los buòus ! ».


Enlòc - Joan-Claudi Sèrras

mars IEO Edicions publicava en 1988 Enlòc de Joan-Claudi Sèrras.

Après un recuèlh de nòvas, Masquetas e mariotas que reçaupèt lo prèmi Pau Froment en 1986 l'autor tornava amb un roman e una escritura mai ambiciosa.

Lo libre es lo raconte de la descobèrta pel narrator de la vila d'Enlòc ; al quotidian conta sas jornadas. Lo libre pren aital la forma d'un diari.

Lenga viva - Cantalausa, S. Gairal, I. Balard

lenga-vivaEn 2006 sortissiá lo libre Lenga viva de Joan de Cantalausa, Sèrgi Gairal e Iveta Balard. Lo site de L'IEO d'Avairon ne fasiá la presentacion.

L'objectiu d'aiceste libre es doble : servar lo patrimòni linguistic occitan, e ajudar los que vòlon conéisser e practicar melhor nòstra lenga.

Lo luec d'enluec - Thierry Offre

luec-denluec Lo luec d'enluec de Thierry Offre (Trabucaire, Pròsa occitana, 2016, 12 €, 136 paginas).

Extrach - « Un uelh, l’uelh dau monde benlèu... Un uelh que naseja, un quauqua ren eissit de la man d’ailà dau tropic dau Capricòrne, un uelh que fa garri-babau per ti dire la vidassa, pretenciosament... Aquesta vida en rebat de la Tèrra, dau Cièle e d’aquesteis Aigas que dien aquí (deliciosament) les eaux territoriales...