passatemps-miniussiLei passatemps - Michel Miniussi
Les amis de Michel Miniussi - 1995 - 222 paginas
ISBN : 2-9509519-0-2

Presentacion de Robèrt Lafont (quatrèna de cobèrta)

Miquèu Miniussi aurà traversat la literatura d'òc sota lo signe d'una elegància culturala e d'una distinccion de l'èime. Elegància d'aver causit l'expression occitana non pas coma un enrasigament dins l'espés dei determinacions atavicas, mai coma un païsatge de l'òme e de l'art. De familha se confrontava d'un costat a Provença, de l'autre anava prene la mesura de la poesia e dau sègle devers Trieste, ont li moriguèt un parent, pauc abans sa pròpria fin, poèta requist en un autre encastre de Mar Mediterranèa, e de la malautiá pariera.

Coma o pròvan sei cronicas d'OC. Miniussi èra un dei mai perfièchs coneissèires de l'escritura occitana dau passat (escolèt d'annadas a Montpelhièr en voluptats intellectualas a ne tastar lei chucs) e un dei pus fins pagelaires dei capitadas d'ara.

Amb una delicatesa de pluma pacientament apresa, escriguèt per se bèu primier d'autrei cronicas, aquelei d'una generacion sus un marge (de mar, de mond, dei sentidas) ont caup tot un univers d'esmòus e lo tragic d'una destinada dins la florida congostada de la joventut. Ne demòra Jiròni, sens nom d'autor (Federòp-Jorn 1988). Avià d'aquela maniera, qu'es ren que sieuna, trobat l'aisina d'un mestritge de la lenga e de la pròsa. Podiàn venir Lei passatemps en omenatge a Belaud (un autre grand artista dau marge de l'òrdre e dau plen de l'art). Venguèron lentament, en capítols cortets, per cernir lei cretas dins lei quites plasers e dins l'enueg d'una existéncia de lésers amonedats.

Lo legèire, occitan o pas, es pregat de pas s'enganar. La distància que manten aquí la lenga provençala de tradicion literària amb una gent vestida e rosegada de superficialitats mondanas, e que laissa lo francés i faire sa marca d'autenticitat (inversion radicala dei poncins nòstres), aquò's pas soncament teneson critica. Aquò's cerca d'una ascla dins l'òme, dins lo temps de viure, dins lo balèti monotòn dei plasers, ont se descuerp una dignitat, qu'en mai de se perfilar sus la "Côte ", s'aprefondís fòra lo "Midi" ò dins l'extraordinària caissa de resonància au destin qu'es Grassa.

Miquèu portava son libre a l'acabament dins l'évidéncia de sa mòrt avesinada e la portava ela amb una elegància suprèma. S'es clausa sus un libre de l'allusion, que se dona pas mai que lei pus grands de la mena a la primiera lectura, una vida tota en equilibris pudics.

Robèrt Lafont


La princessa Valentina e autres contes - Florian Vernet

princessa En 2014 sortissiá editat pel CRDP de l'acadèmia de Montpelhièr lo libre La princessa Valentina e autres contes.

Aquí Florian Vernet torna prene la matèria dels contes tradicionals per ne far quicòm de nòu.

Los motius dels contes, los personatges, los modèls esprovats, Vernet los coneis. Aquí los combina, los tòrç, los reutiliza a son biais. Apond de mai a sa creacion la poncha necessària de segond gras, d'umor o d'anacronisme esquèr per far d'aquel libròt una capitada.

'Vidas' de Philippe Martel

Es sortit al mes de junh de 2018 a las edicions Lambert-Lucas lo libre vidas de Philippe Martel.

L'autor presenta aquí divèrses itineraris biografics de personalitats dels sègles XIX e XX. Causiguèt de personas que se son, tot al long de lors vidas, mobilizadas per la lenga occitana.

Pèire e Marià - Ferran Delèris

Pèire e Marià, un roman de Ferran Delèris (IEO Edicion, 1996).

1917. Pèire torna en permisson pel primièr còp dempuèi la debuta de la guèrra. Son bèl-paire, qu’a plan conegut Jaurés, demanda a son patron d’intervenir per far requisicionar Pèire luènh del front. Mas Maria, sa femna, lo daissa tornar partir, se sent pas lo drech de li demandar de renonciar a son onor e a la solidaritat qu’a establida amb sos companhs de misèria.