passatemps-miniussiLei passatemps - Michel Miniussi
Les amis de Michel Miniussi - 1995 - 222 paginas
ISBN : 2-9509519-0-2

Presentacion de Robèrt Lafont (quatrèna de cobèrta)

Miquèu Miniussi aurà traversat la literatura d'òc sota lo signe d'una elegància culturala e d'una distinccion de l'èime. Elegància d'aver causit l'expression occitana non pas coma un enrasigament dins l'espés dei determinacions atavicas, mai coma un païsatge de l'òme e de l'art. De familha se confrontava d'un costat a Provença, de l'autre anava prene la mesura de la poesia e dau sègle devers Trieste, ont li moriguèt un parent, pauc abans sa pròpria fin, poèta requist en un autre encastre de Mar Mediterranèa, e de la malautiá pariera.

Coma o pròvan sei cronicas d'OC. Miniussi èra un dei mai perfièchs coneissèires de l'escritura occitana dau passat (escolèt d'annadas a Montpelhièr en voluptats intellectualas a ne tastar lei chucs) e un dei pus fins pagelaires dei capitadas d'ara.

Amb una delicatesa de pluma pacientament apresa, escriguèt per se bèu primier d'autrei cronicas, aquelei d'una generacion sus un marge (de mar, de mond, dei sentidas) ont caup tot un univers d'esmòus e lo tragic d'una destinada dins la florida congostada de la joventut. Ne demòra Jiròni, sens nom d'autor (Federòp-Jorn 1988). Avià d'aquela maniera, qu'es ren que sieuna, trobat l'aisina d'un mestritge de la lenga e de la pròsa. Podiàn venir Lei passatemps en omenatge a Belaud (un autre grand artista dau marge de l'òrdre e dau plen de l'art). Venguèron lentament, en capítols cortets, per cernir lei cretas dins lei quites plasers e dins l'enueg d'una existéncia de lésers amonedats.

Lo legèire, occitan o pas, es pregat de pas s'enganar. La distància que manten aquí la lenga provençala de tradicion literària amb una gent vestida e rosegada de superficialitats mondanas, e que laissa lo francés i faire sa marca d'autenticitat (inversion radicala dei poncins nòstres), aquò's pas soncament teneson critica. Aquò's cerca d'una ascla dins l'òme, dins lo temps de viure, dins lo balèti monotòn dei plasers, ont se descuerp una dignitat, qu'en mai de se perfilar sus la "Côte ", s'aprefondís fòra lo "Midi" ò dins l'extraordinària caissa de resonància au destin qu'es Grassa.

Miquèu portava son libre a l'acabament dins l'évidéncia de sa mòrt avesinada e la portava ela amb una elegància suprèma. S'es clausa sus un libre de l'allusion, que se dona pas mai que lei pus grands de la mena a la primiera lectura, una vida tota en equilibris pudics.

Robèrt Lafont


Divendres o la vida salvatja

divendres-tournier-carlesDivendres o la vida salvatja - Michel Tournier
Revirat per Sèrgi Carles, cobèrta illustrada per Muriel Selleron (Letras d'òc, 2016, 15 x 21 cm, 144 paginas, 15 €).

L'editor Letras d'òc presenta (novembre de 2016) la revirada occitana de Vendredi ou la vie sauvage de Michel Tournier.

Dos libres de Robèrt Lafont

En 2007 e 2008 pareissián, a cò de Sulliver, en francés, dos libres de Robèrt Lafont : Prémices de l'Europe e L'État et la Langue.

L'autor nos balha aquí un viatge sabent dins tota la complexitat de la cultura europèa. Son los dos darrièrs libres publicat de Robèrt Lafont que moriguèt en 2009.

Tornam publicar traduch en occitan las presentacions que ne fa l'editor.

La solitud del correire de fons - Alan Sillitoe

La solitud del correire de fons Las edicions IEO Tarn publican lo segon numèro de lor nòva collecion Revira Lenga dedicada a la traduccion. La novèla La solitud del correire de fons publicada en 1958 es tirada del recuèlh de novèla eponim de l'autor anglés Alan Sillitoe. La traduccion occitana es de Michel Fréjabise

Alan Sillitoe escriu sas novèlas a la primièra persona, descrivent la transformacion d’un individú fàcia a son destin. Adaptada al cinemà puèi al teatre, l’accion se desenròtla al còr de Granda-Bretanha e visa a atirar l’atencion sus las condicions quotidianas de la classa obrièra.