mars Es sortit en 2017 a las edicions L'aucèu Libre lo libre L'Eternitat estraviada de Joan-Ives Casanòva.

L'obratge de 144 paginas conten quatre nòvas. Los tèxtes son en occitan provençal, caduns accompanhats d'una traduccion francesa de l'autor.

Lo sieu darrièr libre L'Enfugida sortiguèt en çò de l'editor Trabucaire en 2014.

Extrach : « Assetada aicí, se chala dau bruch d’infèrn que l’auratge tirassa amb eu, non solament tròns e pericle, ulhauç, tot lo lampejament de l’aire, la brofoniá, l’aiga qu’ara comença de li banhar lei pès, li degotant dins tota l’esquina, sa plaça es aicí, au centre dau borrotlament dau mond, e se barra leis uelhs, la vei passar e tornar passar tota sa vida sens ges de regret, de pentiment, sens deguna dolor, foguèsse estada qu’un marrit sòmi, una chauchavièlha de la desvelhar la nuech, l’aire li mancant dins sei paumons, lei pòt nombrar lei jorns aürós e lei malastres, mai se’n chauta, aquò a pus ges d’importància ara que rèsta au cròs dau mond, a l’escota de la mudason que ne fa partida, son còs venent un d’aquelei còs sus lo planestèu, sa carn una d’aquelei carns ofèrtas a l’aflat dau temps, se mesclant a un brot d’èrba, ai gravetas, s’auçant tras lei cortinas de plueja per se delegar dins l’aiga, sabor de la tèrra, e sa sang dessenha la dralha d’un lòng riusselet que l’eternitat agotarà jamai. »


D'ara enlà - Franc Bardòu

mars Lo libre D'ara enlà de Franc Bardòu publicat per IEO Edicon sortiguèt en 1999.

Se divisa en doas parts. Dins la primièra titolada De sempre l'autor nos presenta un sèria de contes de son invencion. Las accions se debanan a l'Edat Mejana. De bon legir e sens renovelar lo genre l'autor lo noirís amb abiletat e mestreja.

Sul libre 'Les Pays des parlers perdus'

les-pays-des-parlers-perdusSul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).

Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.

Confidéncias Felinas - Sèrgi Gairal

felinas Es sortit a la fin de l'an 2019 lo dètz-e-ochen roman de Sèrgi Gairal Confidéncias Felinas.

Aquí l'autor dona la paraula a una cata. Una cata demest los òmes, i a pas res de pus normal. Mas, ça que la, una cata que conta e comenta non solament sa pròpria vida demest los òmes mas tanben la lor, aquí l'originalitat d'aquel roman : es tot simplament lo jornal d'una cata qu'es en contacte amb los òmes.