mars Es sortit en 2017 a las edicions L'aucèu Libre lo libre L'Eternitat estraviada de Joan-Ives Casanòva.

L'obratge de 144 paginas conten quatre nòvas. Los tèxtes son en occitan provençal, caduns accompanhats d'una traduccion francesa de l'autor.

Lo sieu darrièr libre L'Enfugida sortiguèt en çò de l'editor Trabucaire en 2014.

Extrach : « Assetada aicí, se chala dau bruch d’infèrn que l’auratge tirassa amb eu, non solament tròns e pericle, ulhauç, tot lo lampejament de l’aire, la brofoniá, l’aiga qu’ara comença de li banhar lei pès, li degotant dins tota l’esquina, sa plaça es aicí, au centre dau borrotlament dau mond, e se barra leis uelhs, la vei passar e tornar passar tota sa vida sens ges de regret, de pentiment, sens deguna dolor, foguèsse estada qu’un marrit sòmi, una chauchavièlha de la desvelhar la nuech, l’aire li mancant dins sei paumons, lei pòt nombrar lei jorns aürós e lei malastres, mai se’n chauta, aquò a pus ges d’importància ara que rèsta au cròs dau mond, a l’escota de la mudason que ne fa partida, son còs venent un d’aquelei còs sus lo planestèu, sa carn una d’aquelei carns ofèrtas a l’aflat dau temps, se mesclant a un brot d’èrba, ai gravetas, s’auçant tras lei cortinas de plueja per se delegar dins l’aiga, sabor de la tèrra, e sa sang dessenha la dralha d’un lòng riusselet que l’eternitat agotarà jamai. »


Femnas de Josí Guilhòt

m-femnas Femnas de Josí Guilhòt (Ostal del libre, 2009).

"Un vintenat de novèlas contemporanèas en occitan d’Auvernha. Los personatges ? Dròllas e femnas de tots atges, de las annadas 1900 dusca a uèi (o pas luènh dins l’avenir) ; bugadièra, paisana, garda-barrièra, obrièra, comerciala o escolana, viscan dins la montanha tiernesa, la Limanha o en vila.

Atlàs Lingüistic de Provença

atlas-provenca-4 La langue d'oc telle qu'on la parle. Autors : Jean-Claude Bouvier e Claude Martel. Atlas Linguistique, Provence, 4 (Edicions Alpes de Lumière, 2016, 320 paginas, 60,50 €).

Lo volum 4 de l'Atlàs Lingüistic de Provença corona aquela òbra monumentala començada dempuèi mai de 50 ans e dedicada a la lenga provençala. Nos esclaira sus la reparticion dels parlars entre Alps e Mediterranèa.

Lo dever del vaure

lo-dever Lo dever del vaure de Joan-Peire Lacomba (Lo chamin de Sent Jaume, 2010). Prèmi Jaufre Rudel 2010

Quatrena de cobèrta – Lo Joan-Peire Lacomba es de per son pair franc Lemosin e de per sa maire, seria quasi d'Auvernha. Li es malaisat destriar los dos parlars que, de tot biais, se semblan plan.

Ensaia pasmens de se tener ad un per poema. Faras coma se, legidor, passara de l'un a l'autre sens te'n estonar.