iscla-del-tresaur-stevenson Lo libre L’Iscla del Tresaur de Robert Louis Stevenson, traduch en occitan per Pèire Beziat sortiguèt a cò de IEO Edicion en 2015. Lo libre de 238 paginas còsta 15 €

L’Iscla del Tresaur es lo roman lo mai conegut de l'escrivan escossés Robert Louis Stevenson. Foguèt publicat pel primièr còp en libre en 1883. Es un dels grands classics de la literatura mondiala.

Pèire Beziat nasquèt en 1954 a L’Eissagador, comuna de Vabre dins Tarn. Es ara (2016) retirat e demòra a Ferrièras (Tarn) ont a passat la màger part de sa vida.

Lo libre - Quand Jim Hawkins dobrís lo còfre de Billy Bones, sospecha pas que partirà qualques jorns mai tard luènh dels sieus e de l’albèrga familiala, a bòrd de l’Hispaniola, cap a l’Iscla del Tresaur. Mas las causas se debanaràn pas coma cal pel jovent aventurièr que deurà afrontar Long John Silver, un cosinièr sanguinari, e sos compaires.

Extrach - « Mon còr fasiá tifa-tafa quand tornèrem partir per aquela aventura dangierosa, totes dos dins la nuèit freja. La luna plena començava de créisser e rogejava a la cima nauta de la tuba, e aquò nos faguèt afanar que nos pensèrem que s’i veiriá coma en plen jorn per tornar e que poiriam èsser vistes per d’espias. Passèrem lis, sens bruch e a la lèsta a l’abric dels tèrmes, lo long de las randuras, mas vegèrem nimai ausiguèrem pas degun qu’ajustèsse a nòstra paur fins qu’aguèrem a nòstre grand solaç tampat la pòrta de l’Amiral Benbow.

« Tirèri sulcòp lo barrolh, e demorèrem un moment dins l’escuresina per tornar prene alen, sols amb lo cadavre del capitani. Puèi ma maire prenguèt una candèla dins la beguda e nos tenguent per la man dintrèrem dins la sala. Jasiá coma l’aviam daissat, virat d’esquina, los uèlhs dobèrts e un braç estirat. »


La Lison dau Peirat

la-lison-dau-peirat-100La Lison dau Peirat - Monica Sarrasin - Lo chamin de Sent Jaume

La critica de Jean-Pierre Cavaillé : "Per vos dire la vertat, aviái pas encara legit La Lison dau Peirat. Pr'aquò vesiái plan que lo pichon monde dels legeires d’occitan en Lemosin se podian pas gardar de’n prononciar lo titre sens prene un aire entendut e risolier. Ara, qu’ai devorat ò puslèu begut d’un trach La Lison, puèi La Setmana, compreni perfiechament lo perqué d’aquela mina entenduda e regaudida : la Monica Sarrasin a un sens innat de la lenga parlada e del raconte, una coneissença prigonda dels biaisses de viure e de soscar dels limosins d’aquela generacion que malurosament es a man de desaparéisser, e enfin te ten un umorisme irresistible [...]"

La seguida sul blòg Mescladis e còp de gula [aicí]

Lenga de pelha - Joan-Pau Verdier

Lo libre-CD de Joan-Pau Verdier Lenga de pelha recampa 22 cronicas radiofonicas en version tèxt e àudio.

L'edicion e de la difusion son assegurada per Novelum - IEO Perigòrd al prètz de 12 èuros.

L'autor anima dempuèi vint ans l'emission Meitat-chen, meitat-pòrc cada dimenge sus France-Bleu Perigòrd. Aquí denóncia, en occitan, los absurditats, incoeréncias e autras bestisas de nòstre temps

Sul libre de Jousé d'Arbaud 'La Caraco'

la-caraco-d-arbaud Un tèxt de La Cigalo Narbouneso d'octobre 1926 (ortografia modernizada) sul libre de Josep D'arbaud La Caraco, Edicion de la revista Le Feu, Ais de Provença, 1926.

Lo grand escrivan provençal Jousé d'Arbaud, après son bèl libre La Bestio dóu Vaccarés, ven de ne faire espelir un autre La Caraco.