mars Dins las pesadas d'En Robèrt Loís Stevenson (del Puèi de Velai fins a Alès) es un raconte de viatge de Sèrgi Viaule. Publicat per Las edicion dels regionalisme sortiguèt en 2019. Lo libre fa 172 paginas.

Presentacion de l'editor – Dins aqueste raconte, l’autor nos escalcís cossí en quatòrze jorns percorreguèt, dins las pesadas de Robèrt Loís Stevenson, los tres cent quilomètres que desseparan Lo Puèi de Velai d’Alès.

Fa de longa l’anar-tornar entre son experiéncia pròpria de caminaire e la del viatjaire escocés complida 140 ans enlà (1878-2018). Amb dins sa pòcha l’obratge Viatge amb un ase per Cevenas, Sèrgi Viaule torna trevar dralhas e sendarèls de Velai, Gavaudan e Cevenas. O fa amb estrambòrd, poesia e, quand ne vira, umor. Nos ofrís una òda a la gaug de meditar sus la plaça de l’uman dins la natura.

Aquel libre encantarà los qu’an ja traulhat lo sendarèl Stevenson e, solide, balharà enveja de se lançar a los qu’o an pas encara fach.

Conegut per sos romans e novèlas, Sèrgi Viaule, nascut en 1950 en país d’Albigés, es tanben un contaire de tria. Sa lenga, rica e plegadissa, li permet de descrire amb gaubi païsatges e sentits. Aqueste obratge es tirat de la meteissa vena que Barrutlada en Irlanda e en Gallas, paregut en 2015 dins aquesta meteissa colleccion.


La Tèsi - Pèire Pessamessa

tesi La Tèsi de Pèire Pessamessa sortiguèt en 1995 dins la collecion A tot d'IEO Edicion.

Lo roman conta l'istòria d'Esterela passionada d'escalada que subran se tròba confrontada al mitan universitari occitan per la preparacion de sa tèsi.

Pèire Pessamessa amb intelligéncia torna dins aquela òbra sus l'occitanisme de son temps e sus son trabalh pròpri. Un roman plan fargat que se legís lo sorire als pòts.

Los remembres de Marineta Mazoyer

Subre lo pont de Ròchabèla Marineta Mazoyer debutèt a la debuta dels ans dos mile la publicacion de sos remembres.

Quatre libres illustrats son disponibles e en venda sul site de l'autora.

En 2009 sortissiá Subre lo pont de Ròchabèla, raconte autobiografic de sa joventud dins lo barri minièr d'Alès.

Lo hiu tibat

lo-hiu-tibat Lo hiu tibat de Pèire Bec (Per noste e a tot, 1978).

Presentacion de l'editor : L'Alemanha de 1943. L'esboniment deu nazisme, los soviers deu S.T.O. Pèire Bec que'ns balha ua pintrura ironica deu cosmòs itlerian e de las suas victimas alemandas, italianas... gasconas. Brica d'òdi, brica de degrèu : un libe qui seduseish per l'aunestetat deu testimòni e de la poténcia de l'escritura.