comba-grandaComba Granda I e II - Leopòld Durand
Vent Terral - dos tòmes (1987 e 1991)

Presentacion :

Primièr tòme - De la guèrra de 1970 cap a 1914, dins una bòria de montanha mejana, un libre d’oras dels biaisses de far e de viure. E un roman vertadièr. De tèrra, d’argent e d’amor desparaulat, dins una lenga que deu pas res als diccionaris.

Segon tòme - De 1918 a 1936, la seguida d’aquela sagà de Segalar. La maja part dels jovents son demorats dins las trencadas e los braces mancan. Mas lo material s’es un pauc melhorat e lo campèstre se dubrís sul defòra. Per totes, comença un temps novèl.

Leopòld Durand nasquèt a Assou dins Tarn, prèp del Fraisse, en 1911. Reçaupèt lo prèmi Paul Froment en 1987 pel primièr volum de Comba granda. Es tanben l'autor del Salvatjon. Escrivan d'expression occitana es publicat per Vent Terral.

*

Extrach de Comba granda I, pagina 21 :

Lo mèstre, qu’èra encara pro solid, lo carguèt sus l’esquina en lo faguent téner a las espatlas e al còl. Aital, l’arribèt a l’ostal en polsant espés per la carretal que montava sec. L’estirèt sus la taula de la cosina e li faguèt baissar las cauças. Diguèt a Xandròta que, urosament, aviá pas encara deslargadas las fedas, de li portar la camisa vièlha del dimenge, qu’èra de fial e plan neta. N’esquincèt un tròc de panèl e lo pausèt plan sarrat sus la fèrnha que sagnava totjorn : aital lo sang s’arrestèt de pissar... Un moment après, li poguèt lavar lo torn de la plaga amb d’aiga bolida. Trapèt, dins un canton del cabinet, un fiolon plan tampat que la paura Cecília aviá aprestat amb de tres-sièis e de fuòlhas de liri bonhadas. Ne traguèt doas o tres fuòlhas e las espandiguèt plan coma cal sus la bèrma, çò que faguèt estrementir Baptiston, e mai clavar las dents un moment.

« Aital s’enverenarà pas », diguèt Jan-Pierron.

I plaquèt dessús un autre tròç de pelhòt plan net, de fial, que sarrèt amb un cabeçal.

« È ben ! Diguèt, as plan trabalhat... Auràs la camba regda benlèu un mes... E poiràs pas faire res... Urosament qu’avèm pas tròp prèssa ! Encara plan polit que te’n tires aital : te podiás trapar lo genolh e demorar engarrat tota ta vida coma lo Tòni de la Vernhada... Veritablament, sabi pas de qu’agachatz alònh de vos ocupar del trabalh. »

Baptiston se’n tirèt : las carns se petacèron del tròç. Mas tornèt par recurar d’arbres d’aquela annada... E quand calguèt mossar e rossegar, fasiá en pena per se traire de la rega e de pels terrasses.


L'Escudièr de Castèl-Marin - Jacques Regourd

L'Escudièr de Castèl-Marin, Jacques Regourd Las edicions del Grelh Roergàs venon de sortir en 2023, L'Escudièr de Castèl-Marin (La patz del rei e de la Glèisa), un roman istoric de Jacques Regourd.

Nouveau testament occitan et Rituel cathare

ritual-catar-roustit-2016Nouveau testament occitan et Rituel cathare - Presentacion e transcripcion en occitan modèrne de Yvan Roustit

Après la crosada contra los albigeses e malgrat l'Inquisicion, los Bon Òmes poguèron redigir en lenga occitana lo Novèl Testament e lo Ritual Catar que lor fasiá besonh pel consolamentum.

Servats a la biblotèca de Lyon los tèxtes son uèi reeditats en occitan modèrne per un istorian albigés Yvan Roustit.

Los sants innocents - Miguel Delibes

Sant innocents Letras d'òc ven de tornar editar en setembre de 2020 lo libre de Miguel Delibes (1920-2010) : Los sants innocents.

Lo tèxt originalament en espanhòl, Los santos inocentes, es estat publicat pel primièr còp en 1981. La presenta traduccion en occitan es de Sèrgi Carles.

Dins una escritura viva e ritmada, Miguel Delibes, nos balha amb Los sants innocents un cap d’òbra vertadièr. Traduch dins mantunas lengas lo libre es estat adaptat al cinèma en 1984 per Mario Camus.