comba-grandaComba Granda I e II - Leopòld Durand
Vent Terral - dos tòmes (1987 e 1991)

Presentacion :

Primièr tòme - De la guèrra de 1970 cap a 1914, dins una bòria de montanha mejana, un libre d’oras dels biaisses de far e de viure. E un roman vertadièr. De tèrra, d’argent e d’amor desparaulat, dins una lenga que deu pas res als diccionaris.

Segon tòme - De 1918 a 1936, la seguida d’aquela sagà de Segalar. La maja part dels jovents son demorats dins las trencadas e los braces mancan. Mas lo material s’es un pauc melhorat e lo campèstre se dubrís sul defòra. Per totes, comença un temps novèl.

Leopòld Durand nasquèt a Assou dins Tarn, prèp del Fraisse, en 1911. Reçaupèt lo prèmi Paul Froment en 1987 pel primièr volum de Comba granda. Es tanben l'autor del Salvatjon. Escrivan d'expression occitana es publicat per Vent Terral.

*

Extrach de Comba granda I, pagina 21 :

Lo mèstre, qu’èra encara pro solid, lo carguèt sus l’esquina en lo faguent téner a las espatlas e al còl. Aital, l’arribèt a l’ostal en polsant espés per la carretal que montava sec. L’estirèt sus la taula de la cosina e li faguèt baissar las cauças. Diguèt a Xandròta que, urosament, aviá pas encara deslargadas las fedas, de li portar la camisa vièlha del dimenge, qu’èra de fial e plan neta. N’esquincèt un tròc de panèl e lo pausèt plan sarrat sus la fèrnha que sagnava totjorn : aital lo sang s’arrestèt de pissar... Un moment après, li poguèt lavar lo torn de la plaga amb d’aiga bolida. Trapèt, dins un canton del cabinet, un fiolon plan tampat que la paura Cecília aviá aprestat amb de tres-sièis e de fuòlhas de liri bonhadas. Ne traguèt doas o tres fuòlhas e las espandiguèt plan coma cal sus la bèrma, çò que faguèt estrementir Baptiston, e mai clavar las dents un moment.

« Aital s’enverenarà pas », diguèt Jan-Pierron.

I plaquèt dessús un autre tròç de pelhòt plan net, de fial, que sarrèt amb un cabeçal.

« È ben ! Diguèt, as plan trabalhat... Auràs la camba regda benlèu un mes... E poiràs pas faire res... Urosament qu’avèm pas tròp prèssa ! Encara plan polit que te’n tires aital : te podiás trapar lo genolh e demorar engarrat tota ta vida coma lo Tòni de la Vernhada... Veritablament, sabi pas de qu’agachatz alònh de vos ocupar del trabalh. »

Baptiston se’n tirèt : las carns se petacèron del tròç. Mas tornèt par recurar d’arbres d’aquela annada... E quand calguèt mossar e rossegar, fasiá en pena per se traire de la rega e de pels terrasses.


Sul libre de Jousé d'Arbaud 'La Caraco'

la-caraco-d-arbaud Un tèxt de La Cigalo Narbouneso d'octobre 1926 (ortografia modernizada) sul libre de Josep D'arbaud La Caraco, Edicion de la revista Le Feu, Ais de Provença, 1926.

Lo grand escrivan provençal Jousé d'Arbaud, après son bèl libre La Bestio dóu Vaccarés, ven de ne faire espelir un autre La Caraco.

Mistral abans 'Mirèio' - Maria-Clàudia Gastou

mistral-abans-mireio-claudia-gastou Mistral abans Mirèio : cossí Mistral prenguèt part a l’espelison del Felibrige e de l’Armana prouvençau (1854-1859) de Maria-Clàudia Gastou (Colleccion Textes et Documents, IEO Edicion, 2012, 377 paginas, 24 èuros).

Presentacion de l'editor : 1859 es l’annada que vegèt la publicacion de Mirèio e la consecracion parisenca de son autor. Aquel estudi pòrta pas sus la genèsi del cap d’òbra mistralenc, mas sul trabalh d’escritura en lenga nòstra que lo poèta provençal endralhèt tre las annadas 1850, mentre qu’alestissiá son poèma epic.

Pas de Panica a Sant Perdols - Sèrgi Viaule

mars Junh de 2022, Sèrgi Viaule publica a las Éditions des régionalismes son darrièr roman, un roman policièr de 186 paginas, o puslèu segon el, un roman gendarmièr.

Sant Perdols es una vilòta coma n’avèm maitas en Occitània. Viu al ritme del picatge de las oras, aquestas degrunadas pel relòtge pincat sul cloquièr de la vièlha catedrala, mas viu mai que mai per l’Amicala Rugbistica Sant-Perdosòla, lo club esportiu mai seguit de la ciutat, e tot aniriá planièr dins lo melhor dels monds, se un endeman de partida a l’estadi de Trincamòla lo sonhaire de l’equipa Primièra aviá pas desaparegut.