cap-a-china Cap a China tèxtes de P. Loti, C. Cabayé, O. Wynd, traduccions de Miquèla Cabayé-Ramòs (Edition des regionalisme, 11 €, 2015, 114 paginas).

Presentacion - Cap a China es un libre de viatge. Lo temps d’una traversada aquò’s, revirats e presentats en lenga nòstra per l’escrivana Miquèla Cabayé-Ramòs, los racontes de tres viatges cap a una meteissa destinacion geografica : China.

Lo primièr es lo de Pierre Loti, intellectual e escrivan francés, qu’embarca per China en 1900 a bòrd d’un grand cuirassat de guèrra, lo Redoutable. Se’n va, coma oficièr, far son servici militar.

Lo segond es lo de Cyprien Cabayé, lo pairegrand de Miquèla Cabayé-Ramòs. Païsan e vinhairon lengadocian, nascut prèp de Carcassona, es mandat en China en 1902 amb son regiment, dins l’encastre del servici militar que durava tres ans.

Enfin lo darrièr viatge es fictiu. Es tirat del roman Una odor de gengibre (The Ginger Tree) de l’escrivan escossés Oswald Wynd. Se tracha de lo de Mary Mackenzie : jove escossesa qu’embarca sul paquebòt lo Mooldera cap a China en 1903. Se va maridar amb lo militari britanic que li an promés, aqueste es en pòste a Pekin. Lo personatge relata lo quotidian sul vaissèl pendent lo viatge e son arribada a Pekin.

Tres tèxtes d’una bèla sensibilitat que lor fial comun es lo viatge en batèu fins a China.

L’engèni de Miquèla Cabayé-Ramòs es d’aver recampat dins un meteis obratge realitat e ficcion. D’aver remosat dins un meteis volum tres personalitats desparièras e tres destins que, sens aquò, riscavan pas de se crosar.

La traductriça es tanben l'autora de Una de las Corbièras Nautas e de Una femna l'autra, la vida... Cap a China es sa primièra traduccion.

 


Contes - Joan Bodon

En 2017 IEO Edicion tornèt reeditar una part dels contes de Joan Bodon.

Lo volum de 220 paginas recampa los Contes del Drac, los Contes del meu Ostal, los Contes de Viaur e, una novèla : Lo pan de Froment.

Patric publica sos remembres

Patric, profession troubadour Lo cantaire Patric, actor màger de la nòva cançon occitana publiquèt en julhet de 2020 los sieus remembres. Aquí conta son percors, sas motivacions, sas inspiracions, son amor pel país que lo vegèt naisse, son amor pel cant, per la guitarra.

Lo libre d'un centenat de paginas, escrich en francés, es disponible a las edicions NomBre7, se titola : Patric, profession troubadour.

Lei passatemps - Michel Miniussi

passatemps-miniussiLei passatemps - Michel Miniussi
Les amis de Michel Miniussi - 1995 - 222 paginas
ISBN : 2-9509519-0-2

Presentacion de Robèrt Lafont (quatrèna de cobèrta)

Miquèu Miniussi aurà traversat la literatura d'òc sota lo signe d'una elegància culturala e d'una distinccion de l'èime. Elegància d'aver causit l'expression occitana non pas coma un enrasigament dins l'espés dei determinacions atavicas, mai coma un païsatge de l'òme e de l'art. De familha se confrontava d'un costat a Provença, de l'autre anava prene la mesura de la poesia e dau sègle devers Trieste, ont li moriguèt un parent, pauc abans sa pròpria fin, poèta requist en un autre encastre de Mar Mediterranèa, e de la malautiá pariera.