cap-a-china Cap a China tèxtes de P. Loti, C. Cabayé, O. Wynd, traduccions de Miquèla Cabayé-Ramòs (Edition des regionalisme, 11 €, 2015, 114 paginas).

Presentacion - Cap a China es un libre de viatge. Lo temps d’una traversada aquò’s, revirats e presentats en lenga nòstra per l’escrivana Miquèla Cabayé-Ramòs, los racontes de tres viatges cap a una meteissa destinacion geografica : China.

Lo primièr es lo de Pierre Loti, intellectual e escrivan francés, qu’embarca per China en 1900 a bòrd d’un grand cuirassat de guèrra, lo Redoutable. Se’n va, coma oficièr, far son servici militar.

Lo segond es lo de Cyprien Cabayé, lo pairegrand de Miquèla Cabayé-Ramòs. Païsan e vinhairon lengadocian, nascut prèp de Carcassona, es mandat en China en 1902 amb son regiment, dins l’encastre del servici militar que durava tres ans.

Enfin lo darrièr viatge es fictiu. Es tirat del roman Una odor de gengibre (The Ginger Tree) de l’escrivan escossés Oswald Wynd. Se tracha de lo de Mary Mackenzie : jove escossesa qu’embarca sul paquebòt lo Mooldera cap a China en 1903. Se va maridar amb lo militari britanic que li an promés, aqueste es en pòste a Pekin. Lo personatge relata lo quotidian sul vaissèl pendent lo viatge e son arribada a Pekin.

Tres tèxtes d’una bèla sensibilitat que lor fial comun es lo viatge en batèu fins a China.

L’engèni de Miquèla Cabayé-Ramòs es d’aver recampat dins un meteis obratge realitat e ficcion. D’aver remosat dins un meteis volum tres personalitats desparièras e tres destins que, sens aquò, riscavan pas de se crosar.

La traductriça es tanben l'autora de Una de las Corbièras Nautas e de Una femna l'autra, la vida... Cap a China es sa primièra traduccion.

 


Lo fiu de l'Uòu - Robèrt Lafont

mars Lo fiu de l'Uòu es un nòva de Robèrt Lafont. Foguèt publicada en 2001 per Atlantica/Institut Occitan.

Presentacion – Sus la montanha de la Clapa que domina Narbona d'un costat e la mar de l'autre, un uòu enòrme e misteriós es descobèrt per un jove Josieu a la debuta del sègle VIII. Aquel uòu fluorescent condensa pendent qualques jorns las passions, los asirs e las adoracions de las tres comunitats que, a aquela epòca, pòplan la vila. Acaba per se crebar e la creatura androïda que ne sortís partatge amb un jumèl norricièr e una maira adoptiva la vida d'una comunitat de « perfachas » cataras al pè de la còla d'Enseruna...

Jean-Henri Fabre per Pierrette Bérengier

si-man-jean-henri-fabre-berengierUn article de la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.

Fabre en lenga nòstra - Jean-Henri Fabre nasquèt en Roergue en 1823, un pauc a l’ubac de Milhau, a Sant Leons de Levezon. Visquèt puèi la màjer part de sa vida en Provença, subretot en Vauclusa, a Carpentras, en Avignon e finalament lei trenta-cinq darriers an de sa vida a Serignan onte s’amossèt en 1915, es aquí qu’es ensebelit.

Lo barracon - Sèrgi Gairal

barracon-sergi-gairal Lo barracon de Sèrgi Gairal ven d'èsser reeditat (julhet de 2015) per IEO Edicion. Lo libre de 204 paginas còsta 15 €.

Presentacion - Aquel barracon, que se quilha sul camin de Sant Jacme de Compostèla dempuèi lo sègle XIV, te fa un brave sospluèg ont pòdes costejar de mond que, de costuma, se coneisson pas gaire. Aital la castelana tròp perfumada o aquel romieu que se ditz alemand...