cap-a-china Cap a China tèxtes de P. Loti, C. Cabayé, O. Wynd, traduccions de Miquèla Cabayé-Ramòs (Edition des regionalisme, 11 €, 2015, 114 paginas).

Presentacion - Cap a China es un libre de viatge. Lo temps d’una traversada aquò’s, revirats e presentats en lenga nòstra per l’escrivana Miquèla Cabayé-Ramòs, los racontes de tres viatges cap a una meteissa destinacion geografica : China.

Lo primièr es lo de Pierre Loti, intellectual e escrivan francés, qu’embarca per China en 1900 a bòrd d’un grand cuirassat de guèrra, lo Redoutable. Se’n va, coma oficièr, far son servici militar.

Lo segond es lo de Cyprien Cabayé, lo pairegrand de Miquèla Cabayé-Ramòs. Païsan e vinhairon lengadocian, nascut prèp de Carcassona, es mandat en China en 1902 amb son regiment, dins l’encastre del servici militar que durava tres ans.

Enfin lo darrièr viatge es fictiu. Es tirat del roman Una odor de gengibre (The Ginger Tree) de l’escrivan escossés Oswald Wynd. Se tracha de lo de Mary Mackenzie : jove escossesa qu’embarca sul paquebòt lo Mooldera cap a China en 1903. Se va maridar amb lo militari britanic que li an promés, aqueste es en pòste a Pekin. Lo personatge relata lo quotidian sul vaissèl pendent lo viatge e son arribada a Pekin.

Tres tèxtes d’una bèla sensibilitat que lor fial comun es lo viatge en batèu fins a China.

L’engèni de Miquèla Cabayé-Ramòs es d’aver recampat dins un meteis obratge realitat e ficcion. D’aver remosat dins un meteis volum tres personalitats desparièras e tres destins que, sens aquò, riscavan pas de se crosar.

La traductriça es tanben l'autora de Una de las Corbièras Nautas e de Una femna l'autra, la vida... Cap a China es sa primièra traduccion.

 


'Mièja-Gauta' de Max Roqueta

mieja-gauta Mièja-Gauta o Lo gentilòme de veire de Max Roqueta (Trabucaire, 2010, 278 pages, 15 èuros).

Presentacion de Joan-Frederic Brun : "Mièja-Gauta (Lo gentilòme de veire) apareis en 1989 dins la lista de las òbras per paréisser que figura dins la prumièra edicion de Medelha. Tretze ans puòi, en 2002, Max Roqueta me parlèt d’aquel vast roman qu’aviá escrich per bocins sus de desenats d’annadas. Lo metiá en òrdre.

Storytelling - Christian Salmon

storytelling-decouverte Storytelling la machine à fabriquer des histoires et à formater les esprits. Un libre de Christian Salmon. Editor : La decouverte.

Estudi sul storytelling management, de son invencion dins las annadas 90, fins a sas aplicacions modèrnas en politica, marketing...

Presentacion de l'editor – Dempuèi totjorn l'umanitat a sauput cultivar l'art de contar d'istòrias, un art d'en pertot al còr de ligam social. Mas dempuèi las annadas nonantas, als Estats Units puèi en Euròpa, es estat investit per las logicas de la comunicacion e del capitalisme trionfant, jos l'apelation ninòia de storytelling.

Contes e racontes del renvèrs de Ròcamador

contes-e-racontes-olt-lafonA la prima de 2015 es sortit lo libre Contes e racontes del renvèrs de Ròcamador. Presenta una causida de contes e de racontes collectats e adobats per l'abat Jean Lafon. Es editat per Tertium Edicions en edicion bilingüa occitan-francés.

Lo libre de 226 paginas es acompanhat d'un disc que recampa onze tèxtes enregistrats per l'abat. Se pòt crompar al prètz de 19,90 €.