Lo Roman de Jaufré e los Narty Kaddžytæ - Laurent Alibert

Jaufré Lo libre Lo Roman de Jaufré e los Narty Kaddžytæ. Modalitats del meravilhós e estructuras indo-europèas de Laurenç Alibert foguèt publicat en 2015 per Honoré Champion dins la colleccion « Nouvelle bibliothèque du Moyen Âge ».

L'autor presentèt lo sieu trabalh a Tolosa (conferéncia DUOC del 9 de decembre de 2015. Aquí çai-jos la presentacion que ne fasián los organizators.

*

Lo roman de Jaufré e los Narty Kaddžytæ, Modalitats del meravilhós e estructuras indo-europèas

La comparason del cicle arturian e de las legendas nartas nais en 1969 quand Joël Grisward publica un article que dobrís de perspectivas nòvas als estudis arturians : « Lo motiu de l’espasa escampada dins lo lac : la mòrt d’Artur e la mòrt de Batraz ». I torna prene, a la seguida de Georges Dumézil, l’estudi comparatiu de las legendas nartas, mas en las confrontant aqueste còp a la literatura arturiana amb de resultas fòrça fruchosas.

Laurenç Alibèrt propausa de perlongar aquela comparason mas amb una òbra medievala occitana, lo roman de Jaufré en prenent en compte de nombroses tèxtes ossetes inedits.

Abondós tant dins Jaufré coma dins las legendas nartas, lo meravilhós es pas concebut aquí coma objècte d’estudi pròpri, mas coma un metòde d’investigacion comparatiu sus un triple camp : estructural, generic e cultural.

Laurenç Alibert ensenha l’occitan a l'Universitat Paul-Valéry de Montpelhièr e precedentament la literatura francesa e comparada al Collègi Universitari francés de Moscau. A publicat mantuns articles de literatura e de mitologia comparada.

 

Los tres potons - Thierry Arcaix

Los tres potons Las edicions Edite-moi ! publica un conte que nos revèla perqué los occitans se potonejan tres còps. Aquel conte imaginat per lo sociològ Thierry Arcaix a per títol Los tres potons.

Escrich en francés l'edicion es bilingüa amb una traduccion occitana de Anne-Marie Caparros e Martine Prévôt. Las illustracions son de Moss.

Sul libre 'La il.lusió occitana' d'August Rafanell

la-illusio-occitana Un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 84, estiu de 2007, sul libre d'August Rafanell, La il.lusió occitana. La llengua dels catalans entre Espanya i França. Epilòg de Robert Lafont (Barcelona, Quaderns Crema, Ensag n° 37, 2006, dos volums, 1542 paginas) [ligam editor]

Aquí un obratge coma se'n publica gaire : dos volums, mai de mila cinc cents paginas polidament presentadas, amb tot un fum de documents illustratius en contraponch dau tèxt, una analisi precisa, detalhada, menada tot de lòng amb clartat e rigor, e que pasmens se legís quasi coma un roman, de la primiera a la darriera pagina, que l'autor, o ditz eu clarament, i a pas tant vougut desenvolopar una opinion, quina que siá, qu'expausar, dins tota sa complexitat e son detalh, leis endevenenças d'un moment lòng que toquèt ço que li diguèron sovent de "panoccitanisme".

Escrivans Idalze

escrivansidazle Escrivans Idazle, Per Noste, 348 paginas. Un florilègi bilingüe d'autors bascos e gascons.

Aqueste obratge collectiu concebut per las associacions Per Noste e Maiatz vòl donar un imatge global de l’escritura basca e occitana de uèi.

Al ras d’una tradicion orala fòrta e tostemps presenta, conte, poesia, teatre, novèlas, romans, raconte de tot escantilh que son lo païsatge de las nòstras literaturas.