Publicat pel primièr còp en 2011 lo Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l'occitan de Josiana Ubaud èra agotat dempuèi d'ans.
Vent Terral ne propausa en 2022 una reedicion al còp corregida e enriquida. Demai puslèu que de donar dins un sol volum lo Diccionari, l'Introduccion a la lexicografia occitane e las Correccions al diccionari d'Alibert que conteniá la primièra edicion, aqueles dos darrièrs trabalhs son presentats dins de pichons libres independents çò que permet de limitar la talha ja consequenta del Diccionari.
L'ensemble es propausat al prètz de 48 èuros. Amb donc tres libres :
- lo Diccionari sus tres colomnas (862 paginas, 119 000 intradas),
- l'Introduction a la lexicografia occitane (198 paginas, tèxt en francés) e
- las Correccions al diccionari d'Alibert (31 paginas, tèxt en francés)
Totes los camps lexicals, scientific, literari, tecnologic o economic son considerats per l'autora per fin de respondre a totes los publics en demanda d’una lenga normada.
Es de precisar que lo diccionari se limita a l’ortografia e la gramatica, las alternanças vocalicas dels vèrbes, la formacion dels derivats. S’apièja mai generalament sus las solucions panromanicas en matèria de neologismes e terminologia.
Conten tanben los noms pròpris : noms de païses, regions, flumes, mars, montanhas, vilas principalas e noms de sos abitants, prenoms e diminutius, personatges e eròis de l’Antiquitat.
L’Introduccion a la lexicografia occitana de son costat detalha abondosament los problèmas encontrats per la redaccion del Diccionari.
Las edicions IEO Tarn publican lo segon numèro de lor nòva collecion Revira Lenga dedicada
a la traduccion. La novèla La solitud del correire de fons publicada en 1958 es tirada
del recuèlh de novèla eponim de l'autor anglés Alan Sillitoe. La traduccion occitana es de Michel Fréjabise
Sortiguèt en febrièr de 2009 a las edicions Privat lo libre Pèire Godolin. Oeuvres complètes. L'edicion
es estada aprestada per Pèire Escudé.
Sèt pans, un libre de Leon Còrdas (IEO Edicions, 1977).