Publicat pel primièr còp en 2011 lo Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l'occitan de Josiana Ubaud èra agotat dempuèi d'ans.
Vent Terral ne propausa en 2022 una reedicion al còp corregida e enriquida. De mai puslèu que de donar dins un sol volum lo Diccionari, l'Introduccion a la lexicografia occitane e las Correccions al diccionari d'Alibert que conteniá la primièra edicion, aqueles dos darrièrs trabalhs son presentats dins de pichons libres independents çò que permet de limitar la talha ja consequenta del Diccionari.
L'ensemble es propausat al prètz de 48 èuros. Amb donc tres libres :
- lo Diccionari sus tres colomnas (862 paginas, 119 000 intradas),
- l'Introduction a la lexicografia occitane (198 paginas, tèxt en francés) e
- las Correccions al diccionari d'Alibert (31 paginas, tèxt en francés)
Totes los camps lexicals, scientific, literari, tecnologic o economic son considerats per l'autora per fin de respondre a totes los publics en demanda d’una lenga normada.
Es de precisar que lo diccionari se limita a l’ortografia e la gramatica, las alternanças vocalicas dels vèrbes, la formacion dels derivats. S’apièja mai generalament sus las solucions panromanicas en matèria de neologismes e terminologia.
Conten tanben los noms pròpris : noms de païses, regions, flumes, mars, montanhas, vilas principalas e noms de sos abitants, prenoms e diminutius, personatges e eròis de l’Antiquitat.
L’Introduccion a la lexicografia occitana de son costat detalha abondosament los problèmas encontrats per la redaccion del Diccionari.
Les fraisses èran tombats de Fèliç Daval, prefaci de Pèire Boissièra (L'ostal del libre, 248 paginas, 15 èuros).
L'inspiration occitane, dos tèxtes de Simone Weil.
L'IEO de Tarn ven de publicar (2016), dins sa collecion Lo Banquet, Domnina de Pau Arena.
La traduccion occitana es de Miquèl Gonin e de Loís Gaubèrt.