Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l'occitan, Josiana Ubaud
Edicion Vent Terral (2022) del 'Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l'occitan' de Josiana Ubaud

Publicat pel primièr còp en 2011 lo Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l'occitan de Josiana Ubaud èra agotat dempuèi d'ans.

Vent Terral ne propausa en 2022 una reedicion al còp corregida e enriquida. De mai puslèu que de donar dins un sol volum lo Diccionari, l'Introduccion a la lexicografia occitane e las Correccions al diccionari d'Alibert que conteniá la primièra edicion, aqueles dos darrièrs trabalhs son presentats dins de pichons libres independents çò que permet de limitar la talha ja consequenta del Diccionari.

L'ensemble es propausat al prètz de 48 èuros. Amb donc tres libres :

  • lo Diccionari sus tres colomnas (862 paginas, 119 000 intradas),
  • l'Introduction a la lexicografia occitane (198 paginas, tèxt en francés) e
  • las Correccions al diccionari d'Alibert (31 paginas, tèxt en francés)

Totes los camps lexicals, scientific, literari, tecnologic o economic son considerats per l'autora per fin de respondre a totes los publics en demanda d’una lenga normada.

Es de precisar que lo diccionari se limita a l’ortografia e la gramatica, las alternanças vocalicas dels vèrbes, la formacion dels derivats. S’apièja mai generalament sus las solucions panromanicas en matèria de neologismes e terminologia.

Conten tanben los noms pròpris : noms de païses, regions, flumes, mars, montanhas, vilas principalas e noms de sos abitants, prenoms e diminutius, personatges e eròis de l’Antiquitat.

L’Introduccion a la lexicografia occitana de son costat detalha abondosament los problèmas encontrats per la redaccion del Diccionari.


La Lison dau Peirat

la-lison-dau-peirat-100La Lison dau Peirat - Monica Sarrasin - Lo chamin de Sent Jaume

La critica de Jean-Pierre Cavaillé : "Per vos dire la vertat, aviái pas encara legit La Lison dau Peirat. Pr'aquò vesiái plan que lo pichon monde dels legeires d’occitan en Lemosin se podian pas gardar de’n prononciar lo titre sens prene un aire entendut e risolier. Ara, qu’ai devorat ò puslèu begut d’un trach La Lison, puèi La Setmana, compreni perfiechament lo perqué d’aquela mina entenduda e regaudida : la Monica Sarrasin a un sens innat de la lenga parlada e del raconte, una coneissença prigonda dels biaisses de viure e de soscar dels limosins d’aquela generacion que malurosament es a man de desaparéisser, e enfin te ten un umorisme irresistible [...]"

La seguida sul blòg Mescladis e còp de gula [aicí]

Qu'est-ce que la littérature bretonne ?

litterature-bretonneSul libre de Yves Le Berre, Qu'est-ce que la littérature bretonne ? Essais de critique littéraire, XVe-XXe siècle, un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 81, automne de 2006.

Dos escolans d'Yves Le Berre, professor emerit de celtic a l'Universitat de Bretanha occidentala (Brest), an agut l'idèa tras que bòna de reünir dins un libre polidament estampat e presentat una part importanta deis estudis que son mèstre e amic aviá publicats, mai que mai entre 1986 e 1995, dins de revistas ò de volums collectius sovent de mau trobar, mai que mai en fòra de Bretanha.

Contes de Sibòt - Ricon de Laurens

contes-de-sibot-ricon-fournier Contes de Sibòt de Ricon de Laurens (Henri Fournier) (Lo Grelh Roergàs, reedicion de 1984, 144 paginas).

Presentacion de l'autor pagina 3 – Tot escrivan que se respècta demanda a qualqu'un de plan plaçat de li far un prefaci.

Mas ieu, soi pas un escrivan. S'ai fargat de contes, es mai que mai per amusar los que legisson lo Roergàs.