Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l'occitan, Josiana Ubaud
Edicion Vent Terral (2022) del 'Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l'occitan' de Josiana Ubaud

Publicat pel primièr còp en 2011 lo Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l'occitan de Josiana Ubaud èra agotat dempuèi d'ans.

Vent Terral ne propausa en 2022 una reedicion al còp corregida e enriquida. Demai puslèu que de donar dins un sol volum lo Diccionari, l'Introduccion a la lexicografia occitane e las Correccions al diccionari d'Alibert que conteniá la primièra edicion, aqueles dos darrièrs trabalhs son presentats dins de pichons libres independents çò que permet de limitar la talha ja consequenta del Diccionari.

L'ensemble es propausat al prètz de 48 èuros. Amb donc tres libres :

  • lo Diccionari sus tres colomnas (862 paginas, 119 000 intradas),
  • l'Introduction a la lexicografia occitane (198 paginas, tèxt en francés) e
  • las Correccions al diccionari d'Alibert (31 paginas, tèxt en francés)

Totes los camps lexicals, scientific, literari, tecnologic o economic son considerats per l'autora per fin de respondre a totes los publics en demanda d’una lenga normada.

Es de precisar que lo diccionari se limita a l’ortografia e la gramatica, las alternanças vocalicas dels vèrbes, la formacion dels derivats. S’apièja mai generalament sus las solucions panromanicas en matèria de neologismes e terminologia.

Conten tanben los noms pròpris : noms de païses, regions, flumes, mars, montanhas, vilas principalas e noms de sos abitants, prenoms e diminutius, personatges e eròis de l’Antiquitat.

L’Introduccion a la lexicografia occitana de son costat detalha abondosament los problèmas encontrats per la redaccion del Diccionari.


Lux veneris - Joan-Ives Casanòva

Lux veneris de Joan-Ives Casanòva (Trabucaire, 2003, 88 paginas, 12 €). Raconte de l'amor e del desir. Extrach :

Ai ! lo desir, avètz bèu ròtle amb vòstre desir que vos ven ais uelhs coma lo velhaire dau mond, bèu ròtle de nos faire creire a son bonaür e a son espetament e après, de que faire après, donc, de que pensar après amb totei lei gèsts vergonhós e banaus de la cigarreta alucada, la lenga que se bolega soleta dins la boca per vestir lo silenci que se pòt pas eternalament lecar lei fendas umidas e escartar d’aise d’aise amb lei dents, de la poncha de l’esmaut, lei labras sarradas de la cambra. E, digatz-me, de que dire e de que faire après ? Comolar, comolar lo vuege, l’organizar, faire coma se, coma se pòt faire, coma se podriá faire, coma se deu faire, lo temps de recomençar s’o podètz, de laissar tombar lo tròç de carn flaca que vos pendola entre lei cambas ò alara de ren dire, d’acceptar lo silenci coma paraula, d’escotar lo respir de l’autre e lo sieu, de lei comparar, de veire son pitre se levar e se desgonflar, esperant la sòm, lo roncament, lei cambas umidas que se cròsan, de se desvelhar e partir a la muda per òrta...

Lingüistica e renaissentisme occitan - Joan Thomàs

linguistica-joan-thomas Lingüistica e renaissentisme occitan, l’enjòc social de l’istòria de la lenga un libre de Joan Thomàs (IEO, Tèxtes e documents, 30 èuros, 412 paginas).

Presentacion de l'editor – Un agach nòu e clarvesent, al lum de l’istoriografia, suls actors e las teorias de la lingüistica occitana.

Dins de patetas rojas - Maria Roanet

patetas-rojas Letras d'òc tornèt editar en 2012 lo libre de Maria Roanet Dins de patetas rojas. Lo libre de 136 paginas èra agotat dempuèi bèl brieu.

Sortiguèt pel primièr còp en 1975 dins la colleccion Atot d'IEO Edicion.