portulanSul libre de Roland Pecout Portulan I (1978), un article de Max Roqueta dins la revista OC, printemps 1980. Los dos libres son estats reeditat per Vent Terral en 2013 en un volums.

Sus Portulan I - Un libre plen e dur e ric coma la miugrana, un das simbèls mai retenguts de Pecout en sa caminada orientala. Ric coma la mar, o puslèu lo desèrt qu'es melhor son agre.

Un jornal de viatge, saique n'i a tant. E de tot biais e de tota mena. Mas non pas simpla notacion das endrechs e das òmes, de vestits o de costumas, d'imors que van e venon. Nani. Mas un viatge qu'es au còp dau defòra e dau dedins. Una cèrca de « se » au davant e au travèrs das autres. E, coma tota vista nusa de se, agandiguent coma per fòrça naturala a una mena de cante jondo, aquel de la vertat resconduda dau dedins quand una claror venguda de l'estrange i davala e la fai trelusir, e mai cantar, coma la pèira de l'estatua egipciana que fasián cantar los rais primièrs dau solelh levant. De paginas plenas son antau poèmas, cantas, cant de l'arma en soletat, trespassada per l'engenh dau desèrt.

L'escrich de Pecout n'es trevat. Mond de l'ermàs, de la pèira, de la calç de las moscas. Dau silenci, dau caumanhàs. De las parets de tàpia. Mond dau sòmi de cara au mond aseptisat de l'american way of life, aquel que sas causas son sens reire-causas. Aquel mond d'Orient tant pròche de nòstra carn senon de nòstre ime acartesenquit.

Mestrança de l'escritura, sentida de l'acòrchi, ime de las correspondéncias, poder d'evocacion, non pas simpla mas re-creacion dins un univèrs qu'es pas que lo sieu, tot adralha aquela pròsa a se pausar coma la mai bèla que siaga estada facha en Occitània. Una lenga que vai liurament dau simple elementari a l'abstraccion, e tot aquò sens jargonejar en se gardant un linde d'aiga fresca. Roland Pecout i agandís amb un natural extraordinari. Aquela pròsa es coma una tèrra que bèu l'aiga. De tot çò qu'a vist o ausit o sentit o imaginat o somiat, es coma emprenhada. Vos o tòrna directament, coma sens esfòrç : es encantacion dau sòu montada. Tèrra embugada, vos tòrna tot lis la tèrra visitada e l'ime de sos pòbles. Es que Pecot i es frairenal. Son cant es fach d'amor per çò qu'es anat veire. E res nimai degun canta pas coma l'amor.

Max Roqueta


Pantòri de Romieg Jumèu

pantori-romieg-jumeu Pantòri de Romieg Jumèu (IEO-Edicion, 2013, A tots 194, 234 paginas, 13,5 x 18 cm, 16.00 €).

Presentacion de l'editor :

1851. Napoléon lo Pichòt entrinca son Còp d’Estat. A còntra suberna de totei leis insureccions dau sègle XIX, son pas leis obriers ni leis estudiants que s’enrebèlisson per aparar la Republica mai quasi solets lei pacans provençaus deis Aups bassas, de la Droma e dau Var. La repression sarà terribla. Au mitan deis eveniments, una familha de marselhés liberaus amb seis amors, seis engatjaments e sei desenlusiments.

Le vrai visage d'Eugène Le Roy

le-vrai-visage-eugene-leroy Un article de Joan-Claudi Dugros dins la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.

Un novèl visatge d'Eugène Le Roy, un dels fondators de l'escòla felibrenca Lo Bornat dau Perigòrd

Falguèt que l'istoriana Anne Brenon restabliguèsse, contra pas mal d'idèas bufècas, « Le Vrai visage du Catharisme » per que, uèi, lo monde ajan un vertadièr imatge dels Bons Òmes qu'anavan de borg en castèl, de vila en desèrt clandestin, en far tindar lo baston, lo vertadièr imatge de las cresentas que entrainavan las qu'aimavan dins lor aventura e dins lor fe.

Robèrt Lafont - Lei miraus infidèus

miraus-infidus Robèrt Lafont - Lei miraus infidèus - Colleccion Atots (154) - IEO - 2002
104 paginas - ISBN : 2859103031

Extrach : « Son paire se rasava au cotèu grand, coide levat, en cantant la Traviata. Lo talh ne preniá un ritme de valsa e l’escuma blanca, a dicha que se gonflava sus la lama, evocava la crinolina. Eu, lo fiu, se conservava de l’adolescéncia lo repertòri dei Beatles. One two three four... lo rasador de plastica davalava la gauta a sautets e la quitava tot blanc escrumós dinc l’emfasi d’un I love you.