portulanSul libre de Roland Pecout Portulan I (1978), un article de Max Roqueta dins la revista OC, printemps 1980. Los dos libres son estats reeditat per Vent Terral en 2013 en un volums.

Sus Portulan I - Un libre plen e dur e ric coma la miugrana, un das simbèls mai retenguts de Pecout en sa caminada orientala. Ric coma la mar, o puslèu lo desèrt qu'es melhor son agre.

Un jornal de viatge, saique n'i a tant. E de tot biais e de tota mena. Mas non pas simpla notacion das endrechs e das òmes, de vestits o de costumas, d'imors que van e venon. Nani. Mas un viatge qu'es au còp dau defòra e dau dedins. Una cèrca de « se » au davant e au travèrs das autres. E, coma tota vista nusa de se, agandiguent coma per fòrça naturala a una mena de cante jondo, aquel de la vertat resconduda dau dedins quand una claror venguda de l'estrange i davala e la fai trelusir, e mai cantar, coma la pèira de l'estatua egipciana que fasián cantar los rais primièrs dau solelh levant. De paginas plenas son antau poèmas, cantas, cant de l'arma en soletat, trespassada per l'engenh dau desèrt.

L'escrich de Pecout n'es trevat. Mond de l'ermàs, de la pèira, de la calç de las moscas. Dau silenci, dau caumanhàs. De las parets de tàpia. Mond dau sòmi de cara au mond aseptisat de l'american way of life, aquel que sas causas son sens reire-causas. Aquel mond d'Orient tant pròche de nòstra carn senon de nòstre ime acartesenquit.

Mestrança de l'escritura, sentida de l'acòrchi, ime de las correspondéncias, poder d'evocacion, non pas simpla mas re-creacion dins un univèrs qu'es pas que lo sieu, tot adralha aquela pròsa a se pausar coma la mai bèla que siaga estada facha en Occitània. Una lenga que vai liurament dau simple elementari a l'abstraccion, e tot aquò sens jargonejar en se gardant un linde d'aiga fresca. Roland Pecout i agandís amb un natural extraordinari. Aquela pròsa es coma una tèrra que bèu l'aiga. De tot çò qu'a vist o ausit o sentit o imaginat o somiat, es coma emprenhada. Vos o tòrna directament, coma sens esfòrç : es encantacion dau sòu montada. Tèrra embugada, vos tòrna tot lis la tèrra visitada e l'ime de sos pòbles. Es que Pecot i es frairenal. Son cant es fach d'amor per çò qu'es anat veire. E res nimai degun canta pas coma l'amor.

Max Roqueta


Naissença de miejanuech

naissena-de-miejanuech Naissença de miejanuech de Gui Matieu (L'aucèu libre, 2012, 12 èuros).

Quatrena de cobèrta : Des Noëls provençaux ? Oui, il s'en crée toujours, de ces jolies poésies pour la nuit de Noël ! Noëls du rémouleur, du vigneron ou du chasseur, autant de Noëls de santons, mais aussi Noëls d'aujourd'hui : Noël du GI, Noël du mur de la honte, ou Noël dans la cité...

Membrança de la vida ordinària - Max Roqueta

Membrança de la vida ordinària de Max Roqueta augmentat d'un tèxt de Philippe Gardy : L'origine d'un monde (Atlantica, 2000, 14cm x 19 cm).

Aquel obratge es una edicion comentada de doas nòvas de Max Roqueta Lo gazogèn e La ròsa e las espinhas, seguidas de L'origine d'un monde de Philippe Gardy : una reflexion sul trabalh e sul mond de Max Roqueta, que nos balhèt amb Vèrd Paradís una de las òbras mai originala de la literatura occitana contemporanèa.

Novèlas exemplaras - Miguel de Cervantes

Novèlas exemplaras Sortiguèt en octobre de 2020 a cò de IEO Edicion Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Lo libre de 260 paginas conten sièis nòvas traduchas en occitan per Joaquim Blasco. Es propausat al prètz de 15 èuros.

Extrach de l'introducion del traductor – Aguèsse pas escrich Dòn Quichòt, Miguel de Cervantes y Saavedra (1547-1616) seriá estat pasmens un dels escrivans màgers del Sègle d’Aur espanhòl. Son òbra, fòrt variada e abondosa, tòca totes los genres : poesia, teatre, novèla, roman, amb de capitadas dins un que poiriá passar per menor, l’entremés. Aital Cervantes a enauçat l’entremés, aquel divertiment cortet que se donava entre dos actes d’una òbra de teatre del temps que cambiavan lo decòr, al nivèl de pichòta jòia literària.