escriches-femnas-tarnesas Escriches de Femnas Tarnesas de Ramon Ginolhac sortiguèt en 2015. Es estat publicat per l'IEO de Tarn. Còsta 18 € e fa 224 paginas.

Aquesta antologia presenta de tèxtes de 48 femnas que demòran o qu’an viscut dins lo departament del Tarn : racontes, contes, poèmas, testimoniatges, cridas, reivindicacions...

Presentacion de Sèrgi Labatut : « Diversitat dins los subjèctes, dins los biaisses e dins la vision del monde. Un monde pastat d’una granda atencion als autres, femnas, òmes e bèstias. Un monde amb totas sas colors.

« Aquela diversitat empacha pas que las autoras son ligadas per un comun amor de la lenga. Las davancièras la parlavan naturalament, aquelas dels nòstres tempses l’an reconquistada. Totas l’an utilizada per nòstre mai grand plaser. Nos dison que se pòt tot dire en occitan : lo temps passat coma lo de deman, la fantasiá coma lo dòl, l’amor coma l’amarum. »


Lo dever del vaure

lo-dever Lo dever del vaure de Joan-Peire Lacomba (Lo chamin de Sent Jaume, 2010). Prèmi Jaufre Rudel 2010

Quatrena de cobèrta – Lo Joan-Peire Lacomba es de per son pair franc Lemosin e de per sa maire, seria quasi d'Auvernha. Li es malaisat destriar los dos parlars que, de tot biais, se semblan plan.

Ensaia pasmens de se tener ad un per poema. Faras coma se, legidor, passara de l'un a l'autre sens te'n estonar.

Florilège en mineur - Pierre Bec

florilege-en-mineur-pierre-becFlorilège en mineur : jongleurs et troubadours mal connus
Pierre Bec - Edition paradigme - 36 èuros
EAN : 978-2-868782-42-7

Lo libre presenta de tèxtes de trobadors pauc o mal coneguts, daissats de caire pels universitaris. Lor òbra, ben que pichona, noirís de faiçon significativa lo corpus medieval occitan. S'ameritava d'èsser publicada.

Les fraisses èran tombats

los-fraisses-eran-tombats Les fraisses èran tombats de Fèliç Daval, prefaci de Pèire Boissièra (L'ostal del libre, 248 paginas, 15 èuros).

Presentacion de l'editor – Un roman que parla d’auèi, e non pas de la vida paisana d’un còp èra : lo personatge màger, Daniela, plaçada dins un cafè tre sa sortida de l’escòla e qu’arriba emprenhada sens que se coneguèsse lo paire, aquò’s una realitat de l’Auvèrnhe d’auèi.