peasants-into-frenchmen Peasants Into Frenchmen d'Eugen Weber (Standford University Press, 1976, 632 paginas).

Presentacion – França acabèt son unitat nacionala mai tard que çò que se ditz comunament. Pendent mai de cent ans après la revolucion, de milions de païsans visquèron dins un mond fòra temps, lor condicion d'existéncia demorava identica a la de la generacion precedenta.

L'autor d'aqueste viu, sovent spiritual, e totjorn provocatiu trabalh, nos presenta cossí França atraversèt una veritabla crisi de civilizacion dins las primièras annadas de la Republica Francesa alara que las costumas e praticas tradicionala s'abausonavan sota las fòrças de la modernizacion. Las rotas e los camins de fèrre locals foguèron lo factor decisiu, menant regions fins ara aluenhadas e inacessiblas en contacte aisit amb las plaças commercialas e los centres del mond modèrne. Lo desvolopament de l'industria rendèt inutilas mantunas competéncias dels païsans, e l'expancion del sistema educatiu ensenhèt non solament lo sol lengatge de la cultura dominanta mas tanben las siás valors, dementres aquelas lo patriotisme. En 1914, França èra finalament venguda La Patrie en fach entrò aquí o èra sonque estat de nom.


La Tèsi - Pèire Pessamessa

tesi La Tèsi de Pèire Pessamessa sortiguèt en 1995 dins la collecion A tot d'IEO Edicion.

Lo roman conta l'istòria d'Esterela passionada d'escalada que subran se tròba confrontada al mitan universitari occitan per la preparacion de sa tèsi.

Pèire Pessamessa amb intelligéncia torna dins aquela òbra sus l'occitanisme de son temps e sus son trabalh pròpri. Un roman plan fargat que se legís lo sorire als pòts.

'Dins las carrièiras dau Clapàs' d'Edouard Marsal (Jorn, 2024)

Las edicion Jorn en 2024 tornan editar Dins las carrièiras dau Clapàs d'Edouard Marsal.

'Domnina' de Pau Arena

mars L'IEO de Tarn ven de publicar (2016), dins sa collecion Lo Banquet, Domnina de Pau Arena. La traduccion occitana es de Miquèl Gonin e de Loís Gaubèrt.

Publicat pel primièr còp en 1894 en francés jol títol de Domnine aquel roman, ont amor, passion e sens de l'onor se fan prodèl a pas res perdut de son poder d'atraccion.

S'apiejant sus una construccion rigorosa l'autor far d'aquela istòria una mena de tragèdia grèga pivelaira.