Peasants Into Frenchmen d'Eugen Weber (Standford University Press, 1976, 632 paginas).
Presentacion – França acabèt son unitat nacionala mai tard que çò que se ditz comunament. Pendent mai de cent ans après la revolucion, de milions de païsans visquèron dins un mond fòra temps, lor condicion d'existéncia demorava identica a la de la generacion precedenta.
L'autor d'aqueste viu, sovent spiritual, e totjorn provocatiu trabalh, nos presenta cossí França atraversèt una veritabla crisi de civilizacion dins las primièras annadas de la Republica Francesa alara que las costumas e praticas tradicionala s'abausonavan sota las fòrças de la modernizacion. Las rotas e los camins de fèrre locals foguèron lo factor decisiu, menant regions fins ara aluenhadas e inacessiblas en contacte aisit amb las plaças commercialas e los centres del mond modèrne. Lo desvolopament de l'industria rendèt inutilas mantunas competéncias dels païsans, e l'expancion del sistema educatiu ensenhèt non solament lo sol lengatge de la cultura dominanta mas tanben las siás valors, dementres aquelas lo patriotisme. En 1914, França èra finalament venguda La Patrie en fach entrò aquí o èra sonque estat de nom.
Teodòr Aubanèl (1829-1886) es, amb Roumanille e Mistral, un dels cepons del Felibrige. La Miugrana entre-dubèrta es son recuèlh de poèmes lo mai conegut.
Es sortit a la fin de 2019 a cò del Classiques Garnier
lo libre Le Théâtre de Béziers Pièces historiées représentées
au jour de l’Ascension (1628-1657). Tome 1 – 1628
Bernadeta Romieu, dona amb A l'ombra dels cerièisses bèles, un roman. Aquí confronta sus un pauc mai de 150 paginas
de personas de la meteissa familha, filhòl, cosin, sòrre, grand-paire. Amb lo temps las relacions se desfan, lo ligams se rompan, l'autre ièr
pròche e conegut, ven estrangièr.