peasants-into-frenchmen Peasants Into Frenchmen d'Eugen Weber (Standford University Press, 1976, 632 paginas).

Presentacion – França acabèt son unitat nacionala mai tard que çò que se ditz comunament. Pendent mai de cent ans après la revolucion, de milions de païsans visquèron dins un mond fòra temps, lor condicion d'existéncia demorava identica a la de la generacion precedenta.

L'autor d'aqueste viu, sovent spiritual, e totjorn provocatiu trabalh, nos presenta cossí França atraversèt una veritabla crisi de civilizacion dins las primièras annadas de la Republica Francesa alara que las costumas e praticas tradicionala s'abausonavan sota las fòrças de la modernizacion. Las rotas e los camins de fèrre locals foguèron lo factor decisiu, menant regions fins ara aluenhadas e inacessiblas en contacte aisit amb las plaças commercialas e los centres del mond modèrne. Lo desvolopament de l'industria rendèt inutilas mantunas competéncias dels païsans, e l'expancion del sistema educatiu ensenhèt non solament lo sol lengatge de la cultura dominanta mas tanben las siás valors, dementres aquelas lo patriotisme. En 1914, França èra finalament venguda La Patrie en fach entrò aquí o èra sonque estat de nom.


Lo secrèt de Juli - Sèrgi Gairal

Cronicas de Camparièrs Lo darrièr libre de Sèrgi Gairal ven de sortir pendent l'estiu de 2020. Se dis Lo secrèt de Juli.

Es en pensant a son amic Stéphane que Sèrgi Gairal a escrich aqueste roman. L’a escrich per el e per los que, coma el, se desplaçan sus una cadièra de ròdas, pus globalament per las personas victimas dels accidents de la vida.

Pecics de mièg-sègle - Robèrt Lafont

Pecics de mièg-sègle de Robèrt Lafont sortiguèt en 2000 a las edicion Fédérop.

L'autor tornava aicí sus las accions occitanistas de la fin del sègle passat que ne foguèt un dels actors màger.

Aquí çò que ne disiá : « E se demandatz qué ven far aquí la lenga occitana, vos dirai que, coma ela servís a remetre Occitània a l’endrech, a produire son istòria dins son espaci, ela servís tanplan a totes los que i demòran a se metre dins lors aises culturals e dins lor dignitat civica. Es una esplanada, es pas una fortalesa.

La Miugrana entre-duberta - Teodòr Aubanèl

miugranaTeodòr Aubanèl (1829-1886) es, amb Roumanille e Mistral, un dels cepons del Felibrige. La Miugrana entre-dubèrta es son recuèlh de poèmes lo mai conegut.

IEO Edicion en 2017 torna editar aquela òbra essenciala. Lo tèxt es en grafia classica, una introduccion de Claude Liprandi completa lo volum.