Divendres o la vida salvatja

divendres-tournier-carles Divendres o la vida salvatja - Michel Tournier
Revirat per Sèrgi Carles, cobèrta illustrada per Muriel Selleron (Letras d'òc, 2016, 15 x 21 cm, 144 paginas, 15 €).

L'editor Letras d'òc presenta (novembre de 2016) la revirada occitana de Vendredi ou la vie sauvage de Michel Tournier.

La traduccion es de Sèrgi Carles ja conegut per son trabalh sul libre d'André Brink Una cadena de voses (2011) e sus La vida de Lazarillo de Tormes (2015). Lo primièr es estat revirat de l'anglés, lo segond de l'espanhòl.

Aqueste còp Sèrgi Carles causís de nos presentar en occitan una òbra destinada a un public larg, que revirada dins un quarantenat de lengas, es venguda un classic. L'escrivan i renovèla lo mite de Robinson Crusoe, balhant a l'indian Divendres una plaça essenciala.

Un bon biais per totes lo curioses, feruts de lectura o escolans de passar en bon moment en companhiá dels personatges eissits de l'imaginacion de Michel Tournier.

Presentacion - Setembre de 1759, lo naviri La Verginia naufraga al larg de la còsta de Chili. Robinson es lo sol subrevivent sus una illa desèrta del Pacific. S'acaprícia a bastir, cultivar e civilizar per subsistir... e téner cara a la solesa e al desespèr. Fins al jorn ont un autre uman apareis dins l'illa, l'indian Divendres : una autra vida comença.

Trèns per d’aubres mòrts

trens-casanova Trèns per d’aubres mòrts - Joan-Ives Casanòva
Morlanne, C&S - 2007 - 197 paginas

Lo libre es una evocacion de tres figuras masculinas. Per caduna l'autor se concentra sus un moment clau de lor vida.

La critica vei lo trabalh de Joan-Ives Casanòva coma una narracion en abís, susportada per de frasa-univèrs. Una escritura rara.

Sul libre 'Histoire universelle de Marseille'

Sul libre Histoire universelle de Marseille d'Alèssi Dell’Umbri. Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn (Numèro 102, pagina 32, 2011).

Es causa rarissima de poder prene coneissença d’un libre d’istòria que siá pas sostendut per l’ideologia jacobina parisenca. Mas aquò arriba ça que la. I a d’istorians coratjoses que crentan pas de se far marginalizar en refusant de dintrar dins lo mòtle. Es lo cas d’Alèssi Dell’Umbria quand nos dona aqueste monument qu’es l’Histoire universelle de Marseille (de l’an mil a l’an dos mila).

Camins : Lo cant de la tèrra d'Iveta Balard

Ven de sortir (automn de 2023) a las edicions del Grelh Roergàs lo darrièr libre d'Iveta Balard : Camins : lo cant de la tèrra.

Amb Camins, Iveta Balard contunha de nos menar non solament pels camins « d’en çò nòstre », mas tanben pels camins de la vida. I pensam pas de contunh, mas viure es caminar. Caminar per anar a l’escòla, per gardar las fedas, caminar « pel país de França e pels païses vesins », caminar lo jorn, caminar la nuèch... « Camini doncas SOI, per parafrasar Descartes. Tant que camini existissi. »