Las edicions del Grelh Roergàs venon de sortir en 2023, L'Escudièr de Castèl-Marin (La patz del rei e de la Glèisa) de Jacques Regourd.
Es un roman istoric de 352 paginas, lo raconte d’Augièr, jove pastre de Castèl-Marin, en Roergue. L'istòria debuta en 1222 per s’acabar a Najac en 1249, del temps del renhe de Raimon VII de Tolosa. L'òbra mèscla ficcion romanesca e vertat istorica.
L'autor, segon sos dires, a per intencion amb aquel libre de far conéisser melhor al legeire la societat del temps, dins tota sa complexitat : plaça de la femna, libertats publicas, plaça e poder de la Glèisa oficiala, relacions fevalas entremescladas, lutz de la civilizacion occitana, civilizacion europèa, cresenças religiosas mai o mens asseguradas del pòble e cresenças dels bons òmes, revolucionàrias per l’Edat mejana amb las consequéncias de la metempsicòsi. Son vejaire suls eveniments e suls comportaments demòra, coma per tota òbra de ficcion, personal.
Jacques Regourd es nascut a Rabastens en 1948, de parents sortits totes dos del canton de La Salvetat Peiralés. Farà sos estudis a Rodés puèi a Tolosa (sciéncias umanas-geo-ist). Dintrarà al Ministèri de l’Economia e de las Finanças coma comissari, a la Direccion Nacionala de las Enquistas de Concurréncia. Demorarà dètz ans a París abans de tornar a Rodés. Aquí, fòra de son activitat professionala (DGCCRF), tombarà dins lo pairòl de las quilhas de uèch. Ne vendrà president nacional pendent mai de vint ans e, al còp, secretari puèi vicepresident de l’Associacion Europenca dels Jòcs e Espòrts Tradicionals. A la retirada de sas activitats associativas en 2020, tornarà a sas primièras amors, la lenga nòstra.

Cobèrta de La patz del rei e de la Glèisa de Jacques Regourd, Grelh Roergàs, 2023
Trèns per d’aubres mòrts - Joan-Ives Casanòva
Mistral abans Mirèio : cossí Mistral prenguèt part a l’espelison del Felibrige e de l’Armana prouvençau (1854-1859)
de Maria-Clàudia Gastou (Colleccion Textes et Documents, IEO Edicion, 2012, 377 paginas, 24 èuros).
Al mes d'agost de 2020, IE0 Edicions, tornèt editar lo libre de Florian Vernet Vidas e engranatges.