Las edicions del Grelh Roergàs venon de sortir en 2023, L'Escudièr de Castèl-Marin (La patz del rei e de la Glèisa) de Jacques Regourd.

Es un roman istoric de 352 paginas, lo raconte d’Augièr, jove pastre de Castèl-Marin, en Roergue. L'istòria debuta en 1222 per s’acabar a Najac en 1249, del temps del renhe de Raimon VII de Tolosa. L'òbra mèscla ficcion romanesca e vertat istorica.

L'autor, segon sos dires, a per intencion amb aquel libre de far conéisser melhor al legeire la societat del temps, dins tota sa complexitat : plaça de la femna, libertats publicas, plaça e poder de la Glèisa oficiala, relacions fevalas entremescladas, lutz de la civilizacion occitana, civilizacion europèa, cresenças religiosas mai o mens asseguradas del pòble e cresenças dels bons òmes, revolucionàrias per l’Edat mejana amb las consequéncias de la metempsicòsi. Son vejaire suls eveniments e suls comportaments demòra, coma per tota òbra de ficcion, personal.

Jacques Regourd es nascut a Rabastens en 1948, de parents sortits totes dos del canton de La Salvetat Peiralés. Farà sos estudis a Rodés puèi a Tolosa (sciéncias umanas-geo-ist). Dintrarà al Ministèri de l’Economia e de las Finanças coma comissari, a la Direccion Nacionala de las Enquistas de Concurréncia. Demorarà dètz ans a París abans de tornar a Rodés. Aquí, fòra de son activitat professionala (DGCCRF), tombarà dins lo pairòl de las quilhas de uèch. Ne vendrà president nacional pendent mai de vint ans e, al còp, secretari puèi vicepresident de l’Associacion Europenca dels Jòcs e Espòrts Tradicionals. A la retirada de sas activitats associativas en 2020, tornarà a sas primièras amors, la lenga nòstra.

Cobèrta de La patz del rei e de la Glèisa de Jacques Regourd, Grelh Roergàs, 2023


L'ombra doça de la nuèch - Robèrt Martí

mars L'ombra doça de la nuèch de Robèrt Martin sortiguèt en 1981 dins la colleccion Atot a cò d'IEO Edicion. Es un roman fantastic : lo temps d'un viatge, ont entre passat e present, dins l'ombra doça de la nuèch, tot capvira.

Extrach – Quora aviá començat ? La memòria se n'èra perduda... Los primièrs signes coneguts èran del sègle passat. De cans estripats, de fuòcs alucats pels crosèls a la sason de sèga, de poses enverenats amb de caronhadas... « Los de Roet », aqueles mots fasián fremesir los dròlles e se claure las femnas. Qual èran ? De paures que l'aganiment aviá acarnassits, disián d'unes, de lops disián los autres, de lops de figura umana. A La Bastida, èrem tranquilles, de memòria d'òme, jamai avián pas gasat Viaur, mas de l'autra part del riu, dins las bedissas, de formas estranhas se passejavan la nuèch. Massòl lo vièlh que pausava de tremalhs a la Combeta, ne perdèt la paraula un matin, mas sos uèlhs totjorn vius disián pro l'òrre espectacle qu'avián contemplat.

Jean Boudou visionnaire et humaniste : Del cap de la rega a la talvera - Bertrand Guibert

Jean Boudou visionnaire et humaniste,
Bertrand Guibert En 2005 las edicions del Grelh Roergàs publicava un obratge de Bertrand Guibert dedicat a Joan Bodon.

Sus un pauc mens de cent paginas l'autor tornava sus l'òbra d'un dels autors mai emblematic de la literatura contemporanèa d'expression occitana. L’ensems de son òbra, al còp romans, contes o poèmas, ara ben ancorada dins la cultura nòstra, genèra de trabalhs de mai en mai nombroses d'universitaris o de simples amators. Bertrand Guibert pòrta pèira, interròga aquí las inspiracions nombrosas de Joan Bodon, lo pes del banh lingüistic e pus genaralament de l'environament cultural que foguèt lo sieu dins las annadas d'après guèrra.

Novèlas exemplaras - Miguel de Cervantes

Novèlas exemplaras Sortiguèt en octobre de 2020 a cò de IEO Edicion Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Lo libre de 260 paginas conten sièis nòvas traduchas en occitan per Joaquim Blasco. Es propausat al prètz de 15 èuros.

Extrach de l'introducion del traductor – Aguèsse pas escrich Dòn Quichòt, Miguel de Cervantes y Saavedra (1547-1616) seriá estat pasmens un dels escrivans màgers del Sègle d’Aur espanhòl. Son òbra, fòrt variada e abondosa, tòca totes los genres : poesia, teatre, novèla, roman, amb de capitadas dins un que poiriá passar per menor, l’entremés. Aital Cervantes a enauçat l’entremés, aquel divertiment cortet que se donava entre dos actes d’una òbra de teatre del temps que cambiavan lo decòr, al nivèl de pichòta jòia literària.