Las edicions del Grelh Roergàs venon de sortir en 2023, L'Escudièr de Castèl-Marin (La patz del rei e de la Glèisa) de Jacques Regourd.

Es un roman istoric de 352 paginas, lo raconte d’Augièr, jove pastre de Castèl-Marin, en Roergue. L'istòria debuta en 1222 per s’acabar a Najac en 1249, del temps del renhe de Raimon VII de Tolosa. L'òbra mèscla ficcion romanesca e vertat istorica.

L'autor, segon sos dires, a per intencion amb aquel libre de far conéisser melhor al legeire la societat del temps, dins tota sa complexitat : plaça de la femna, libertats publicas, plaça e poder de la Glèisa oficiala, relacions fevalas entremescladas, lutz de la civilizacion occitana, civilizacion europèa, cresenças religiosas mai o mens asseguradas del pòble e cresenças dels bons òmes, revolucionàrias per l’Edat mejana amb las consequéncias de la metempsicòsi. Son vejaire suls eveniments e suls comportaments demòra, coma per tota òbra de ficcion, personal.

Jacques Regourd es nascut a Rabastens en 1948, de parents sortits totes dos del canton de La Salvetat Peiralés. Farà sos estudis a Rodés puèi a Tolosa (sciéncias umanas-geo-ist). Dintrarà al Ministèri de l’Economia e de las Finanças coma comissari, a la Direccion Nacionala de las Enquistas de Concurréncia. Demorarà dètz ans a París abans de tornar a Rodés. Aquí, fòra de son activitat professionala (DGCCRF), tombarà dins lo pairòl de las quilhas de uèch. Ne vendrà president nacional pendent mai de vint ans e, al còp, secretari puèi vicepresident de l’Associacion Europenca dels Jòcs e Espòrts Tradicionals. A la retirada de sas activitats associativas en 2020, tornarà a sas primièras amors, la lenga nòstra.

Cobèrta de La patz del rei e de la Glèisa de Jacques Regourd, Grelh Roergàs, 2023


La Lison dau Peirat

la-lison-dau-peirat-100La Lison dau Peirat - Monica Sarrasin - Lo chamin de Sent Jaume

La critica de Jean-Pierre Cavaillé : "Per vos dire la vertat, aviái pas encara legit La Lison dau Peirat. Pr'aquò vesiái plan que lo pichon monde dels legeires d’occitan en Lemosin se podian pas gardar de’n prononciar lo titre sens prene un aire entendut e risolier. Ara, qu’ai devorat ò puslèu begut d’un trach La Lison, puèi La Setmana, compreni perfiechament lo perqué d’aquela mina entenduda e regaudida : la Monica Sarrasin a un sens innat de la lenga parlada e del raconte, una coneissença prigonda dels biaisses de viure e de soscar dels limosins d’aquela generacion que malurosament es a man de desaparéisser, e enfin te ten un umorisme irresistible [...]"

La seguida sul blòg Mescladis e còp de gula [aicí]

Sul libre 'La il.lusió occitana' d'August Rafanell

la-illusio-occitana Un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 84, estiu de 2007, sul libre d'August Rafanell, La il.lusió occitana. La llengua dels catalans entre Espanya i França. Epilòg de Robert Lafont (Barcelona, Quaderns Crema, Ensag n° 37, 2006, dos volums, 1542 paginas) [ligam editor]

Aquí un obratge coma se'n publica gaire : dos volums, mai de mila cinc cents paginas polidament presentadas, amb tot un fum de documents illustratius en contraponch dau tèxt, una analisi precisa, detalhada, menada tot de lòng amb clartat e rigor, e que pasmens se legís quasi coma un roman, de la primiera a la darriera pagina, que l'autor, o ditz eu clarament, i a pas tant vougut desenvolopar una opinion, quina que siá, qu'expausar, dins tota sa complexitat e son detalh, leis endevenenças d'un moment lòng que toquèt ço que li diguèron sovent de "panoccitanisme".

Belugas d’endacòm mai - Claudi Assemat

beluga-assemat-2016 Belugas d’endacòm mai de Claudi Assemat (IEO de Tarn, 96 paginas).

La Beluga, lo jornal del Club occitan de Noisy-le-Grand (novembre e decembre de 2016), presentava lo libre. Aquí jos, l'article.

A l’entorn d’una bòria, La Fruchariá Nauta, lo Claudi Assemat menèt un remirable trabalh d’un punt de vista istoric e memorial. Brave omenatge portat a las generacions precedentas mas aqueste retorn al país de l’enfanca es pas afar de nostalgia. Lo libre editat per l’IEO de Tarn, prefaciat pel conse d’Auxilhon recebèt las felicitacions del Director dels archius de Tarn per lo trabalh complit.