Las edicions del Grelh Roergàs venon de sortir en 2023, L'Escudièr de Castèl-Marin (La patz del rei e de la Glèisa) de Jacques Regourd.

Es un roman istoric de 352 paginas, lo raconte d’Augièr, jove pastre de Castèl-Marin, en Roergue. L'istòria debuta en 1222 per s’acabar a Najac en 1249, del temps del renhe de Raimon VII de Tolosa. L'òbra mèscla ficcion romanesca e vertat istorica.

L'autor, segon sos dires, a per intencion amb aquel libre de far conéisser melhor al legeire la societat del temps, dins tota sa complexitat : plaça de la femna, libertats publicas, plaça e poder de la Glèisa oficiala, relacions fevalas entremescladas, lutz de la civilizacion occitana, civilizacion europèa, cresenças religiosas mai o mens asseguradas del pòble e cresenças dels bons òmes, revolucionàrias per l’Edat mejana amb las consequéncias de la metempsicòsi. Son vejaire suls eveniments e suls comportaments demòra, coma per tota òbra de ficcion, personal.

Jacques Regourd es nascut a Rabastens en 1948, de parents sortits totes dos del canton de La Salvetat Peiralés. Farà sos estudis a Rodés puèi a Tolosa (sciéncias umanas-geo-ist). Dintrarà al Ministèri de l’Economia e de las Finanças coma comissari, a la Direccion Nacionala de las Enquistas de Concurréncia. Demorarà dètz ans a París abans de tornar a Rodés. Aquí, fòra de son activitat professionala (DGCCRF), tombarà dins lo pairòl de las quilhas de uèch. Ne vendrà president nacional pendent mai de vint ans e, al còp, secretari puèi vicepresident de l’Associacion Europenca dels Jòcs e Espòrts Tradicionals. A la retirada de sas activitats associativas en 2020, tornarà a sas primièras amors, la lenga nòstra.

Cobèrta de La patz del rei e de la Glèisa de Jacques Regourd, Grelh Roergàs, 2023


Quora la matèria... - Miquèu Arnaud

Lo libre de Miquèu Arnaud, Quora la matèria..., que sortiguèt en 2017 es una ficcion : descabestrada, leugièra.

L'autor s'amusa aquí de tot e amusa. Fantasma sus l'occitanisme de deman, per melhor se trufar de lo de uèi, fantasma sus Euròpa, sus las organizacions politica de venir, sus las tecnologias futuras (e las siá visions aquí son un pauc ninòias, lo libre pòt pas èsser calificat de roman d'anticipacion).

Les Oiseaux de Provence dans le savoir Populaire - Charles Galtier

 galtier-oiseaux-provenceUn article de la revista Lou Felibrige mars/abril de 2007. Presentam lo tèxt en grafia classica.

Leis aucèus en Provença

De l’agla fins qu’a l’estornèu, dau rossignòu a la dindoleta, de la calandra fins qu’ai galinas, vaquí un novèu libre que nos espepidona tot çò que tòca ais aucèus. Dins l’obratge descuerbèm lei còntes, lei dires popularis, lei legendas tocant leis aucèus en Provença. Es un vertadièr libre d’etnologia estent qu’au travèrs dei coneissenças que nos adús sus leis aucèus, sián assabentats dau biais de viure dei gents, de sei cresenças e de sei coneissenças.

Libre - Imbèrt de Salas - Vent Terral

imbert-de-salasImbèrt de Salas, aparaire de Montsegur
Autors : Bernard Mahoux e Jean-Louis Biget
Revirada occitana de Jòrdi Raffanel, Joan Antòni Costumero e Jòrdi Blanc
Vent Terral - 2016 - 14 x 21 cm - 144 paginas
ISBN : 978-2-85927-117-6 - 12 €

Presentacion de l'editor :

Après las doas Crosadas contra los Albigeses, la dels barons (1209-1215) e la del rei de França (1226-1229), Ramond Trencabèl, tornant de Catalonha l’estiu de 1240, entrepren la reconquista de sas possessions, sostengut per la pichona noblessa de Corbièiras, Menerbés e Lauragués.