mars Las edicions dels Regionalismes venon d'editar en occitan Bilbon lo Hòbbit o un anar tornar de J.R.R. Tolkien.

L'obratge fa 218 paginas. La traduccion occitana es de Sèrgi Viaule. Lo libre se legís amb plaser. L'edicion pr'aquò manca de seriós, lo tèxt es clafit de fautas grossièras, al còp involontàrias, d'error de sasidas, mas d'autras semblan volontàrias e degudas al corrector, Eric Chaplain segon las informacions rensenhadas pagina 2, puslèu qu'a Sèrgi Viaule que dins sas autras publicacions, tant que se pòt, assaja de far atencions a la qualitat de l'ortografia.

Presentacion de l'editor – Bilbon es un hòbbit que, coma planes hòbbits, auriá presat viure suaudament dins la siá tuta. Mas per el coma per plan maites, las causas viran pas totjorn dins lo sens que voldrián.

Son encontre amb lo magician Gandalf lo va menar cap a d’aventutras perilhosas. Amb una còla de nans partís cap a la Montanha Solitària en cèrca d’un tresaur. Mas aquel molon d’aur e de pèiras preciosas es gardat per Smaug, un drac que, coma totes los dracs, escupís despietadosament lo fuòc.

L’expedicion traversarà Selvescura que, coma son nom o ditz tan plan, es una immensa selva dels arbres nauts e sarrats. A d’autres moments los bravaires aventurièrs seràn confrontats als Alans que se repaissan de carn de tota mena, als Endelugals que vivan al còr de la Tèrra e tanben a d’aranhas gigantas.

Mas, que totòm se rassegura, l’aluserpit Bilbon Saquet tornarà al sieu sens tròp de greuges.

*

John Ronald Reuel Tolkien (1892-1973) es l’autor mondialament conegut del Senhor dels Anèls, mes en scèna al cinèma amb la capitada que se sap. Publicat en 1937, Bilbon lo Hòbbit es a l’encòp lo premici del Senhor dels Anèls e un classic de la literatura fantastica modèrna o eroíc fantasiá. De per lo mond es estat tradusit dins un faramat de lengas. Mancava pas mai que o foguèsse en occitan. Es ara causa facha.

*

Sèrgi Viaule es escrivan de lenga occitana. A ja publicat poesias, novèlas e romans. Es tanben traductor de literatura : La sang de Tolosa de Maurici Magre ; e d’ensages : L’androna islamica d’Hamid Zanaz e Etnisme, cap a un nacionalisme umanista de Francés Fontan. Lo sieu darrièr roman publicat en 2018, Atal fasèm, es estat publicat per IEO-Edicion.


Lo siège de Cadarossa

lo-siege-de-cadarossa-joan-b-fabreEn 1983 a l'iniciativa de l'IEO e amb lo sosten de la vila de Montpelhièr, foguèt reeditat lo libre de Joan-Baptiste Fabre estampat pel primièr còp en 1797, Lo siège de Cadarossa (A Tots 79, 100 paginas). Epopèa nauta en color, engimbrada per un mèstre de la satira. L'òbra fa referéncia als eveniments que se debanèran a Cadarossa vila vesina d'Avinhon en 1709.

Un incontornable de las letras occitanas. Una novèla reedicion seriá plan venguda.

Parlar lèser e escriure en occitan alpenc

parlar-leser Parlar lèser e escriure en occitan alpenc de D. Anghilante e G. Bianco. Editor : Chambra d'Òc, manual e CD rom, 2002, 24 èuros.

Presentacion : Aqueste manual vòl èsser una premièra aisina per aprene a parlar, lèser e escriure en occitan alpenc vista l'exigença d'una lenga escricha, en aplicacion de la Lei 482-99 e per comunicar entre nosautres occitans cisalpencs e amb Occitània tota.

20 tèxts didàctics - ortografia - gramatica - exercicis - literatura

Contes dels Balssàs - Joan Bodon

contes-dels-balssas Los Contes dels Balssàs es lo segond libre de Joan Bodon. Es estat editat pel primièr còp en 1953. IEO Edicion lo reeditèt en 2015.

L'autor inspirat per sa maire, Albanie Balssa, e pels contes tradicionals de Viaur nos balha aicí un recuèlh amb per tèma los Balssàs, reals o imaginaris.