mars Las edicions dels Regionalismes venon d'editar en occitan Bilbon lo Hòbbit o un anar tornar de J.R.R. Tolkien.

L'obratge fa 218 paginas. La traduccion occitana es de Sèrgi Viaule. Lo libre se legís amb plaser. L'edicion pr'aquò manca de seriós, lo tèxt es clafit de fautas grossièras, al còp involontàrias, d'error de sasidas, mas d'autras semblan volontàrias e degudas al corrector, Eric Chaplain segon las informacions rensenhadas pagina 2, puslèu qu'a Sèrgi Viaule que dins sas autras publicacions, tant que se pòt, assaja de far atencions a la qualitat de l'ortografia.

Presentacion de l'editor – Bilbon es un hòbbit que, coma planes hòbbits, auriá presat viure suaudament dins la siá tuta. Mas per el coma per plan maites, las causas viran pas totjorn dins lo sens que voldrián.

Son encontre amb lo magician Gandalf lo va menar cap a d’aventutras perilhosas. Amb una còla de nans partís cap a la Montanha Solitària en cèrca d’un tresaur. Mas aquel molon d’aur e de pèiras preciosas es gardat per Smaug, un drac que, coma totes los dracs, escupís despietadosament lo fuòc.

L’expedicion traversarà Selvescura que, coma son nom o ditz tan plan, es una immensa selva dels arbres nauts e sarrats. A d’autres moments los bravaires aventurièrs seràn confrontats als Alans que se repaissan de carn de tota mena, als Endelugals que vivan al còr de la Tèrra e tanben a d’aranhas gigantas.

Mas, que totòm se rassegura, l’aluserpit Bilbon Saquet tornarà al sieu sens tròp de greuges.

*

John Ronald Reuel Tolkien (1892-1973) es l’autor mondialament conegut del Senhor dels Anèls, mes en scèna al cinèma amb la capitada que se sap. Publicat en 1937, Bilbon lo Hòbbit es a l’encòp lo premici del Senhor dels Anèls e un classic de la literatura fantastica modèrna o eroíc fantasiá. De per lo mond es estat tradusit dins un faramat de lengas. Mancava pas mai que o foguèsse en occitan. Es ara causa facha.

*

Sèrgi Viaule es escrivan de lenga occitana. A ja publicat poesias, novèlas e romans. Es tanben traductor de literatura : La sang de Tolosa de Maurici Magre ; e d’ensages : L’androna islamica d’Hamid Zanaz e Etnisme, cap a un nacionalisme umanista de Francés Fontan. Lo sieu darrièr roman publicat en 2018, Atal fasèm, es estat publicat per IEO-Edicion.


Sul libre 'Antonio Vidal' - Trabucaire - 2001

antonio-vidal-garcia Article sul libre Antonio Vidal d'Alem Surre Garcia (Trabucaire, 2001, 196 paginas, edicion bilingüe, traduccion francesa de Francesca Meyruels e Martina Boulanger). 

Article de Pèire Venzac (revista OC, mai de 2002).

Dins las annadas 80 del sègle passat se parlava de pertot de mescladís de mestissatges culturals, e tot aquò dins una rèsta de guèrra freja que congreava ça que la una mena de dubertura planetària, destorbadís e melhorament a l'encòp, coma totas las fins de sègle, rai. Aquò's dins aquel ambient qu'Alem Surre-Garcia escriguèt Antonio Vidal, un roman cortet que remena mai d'un estil literari, en passant aisidament del realisme fantastic al jornal metaforic, pel mejan del poèma o del raconte istoric.

Psicòsi au palais de Gerard Tautil

psicosi-tautilPsicòsi au palais de Gerard Tautil
Illustracions de Joan-Loís Racouchot
IEO Edicion - Colleccion Ensages - 2016 - 16 €
ISBN : 9782859105679 - 180 paginas - 14 x 20 cm

Presentacion :

Aquestei cronicas chausidas, escrichas pendent quasi vint-e-cinc ans, senton la cebola e lo vinaigre. Son au còp dins l’èr dau temps e fòra temps, mai au drech d’una actualitat qu’es nòstra e forastiera. Cronicas dins l’ascla dau temps, per donar de grame a triar, se remembrar e recampar de brigas d’aquesta passa en estat de sèti ideologic.

'Lo Pont-Nòu de Potosí' de Pèire Tauriac

Ven de sortir a las edicions del Grelh Roergàs lo primèr roman de Pèire Tauriac, Lo Pont-Nòu de Potosí.