Sèrgi Viaule amb paciéncia e aplicacion trabalha. Entre escritura d'òbras originalas e traduccion, porgís cada an al occitans desiroses de legir dins lor lenga d'òbras divèrsas.

En 2017 publiquèt a la Edicions dels Regionalismes un recuèlh de nòvas titolat Una ponhada de clavèls, lo segond de la mena après Fotuda planeta ! que sortiguèt en 2014 a cò de IEO Edicions.

Aquel trabalh sus la nòva completa un òbra ja plan rica. Publiquèt de romans : Na Balfet (2012), La venjança de N’Isarn Cassanha (2013) ; de poesias ; de raconte de viatge : Barrutlada en Irlanda e en Gallas (2014) ; e de criticas literarias.

De notar que l'autor es tanben un observator critic de l'occitanisme politic. Sos articles sul subjècte son publicats dins la revist del Partit de la Nacion Occitana Lo lugarn.

Aquí çai-jos la descripcion que fa l'editor d'aquel darrièr libre Una ponhada de clavèls :

« En aquesta debuta de sègle XXIen, la novèla es un genre d’expression de mai en mai usitat dins la literatura nòstra. Dins aqueste exercici singular, Sèrgi Viaule s’i fa de man de mèstre desempuèi bèl brieu. Amb Una ponhada de clavèls es tornarmai una garba de vint-e-quatre tèxtes que nos ofrís l’autor albigés. Divèrses son los tèmas evocats, mas totes de factura classica.

« Cada novèla es una observacion aguda de la societat occitana en cèrca d’identitat dins una temporada d’exagonizacion forçada e de mondializacion despietadosa. La qualitat primièra del novelista es d’aver d’imaginacion, e l’autor ne manca pas. Cada pèça d’aqueste recuèlh carreja son fais de suspresas. Lo legeire anirà, tròç après tròç, d’embalausida en encantament dins aquel recuèlh ont alternan umor e poesia. »

Una ponhada de clavèls de Sèrgi Viaule, Edicions dels Regionalismes (16 x 24 cm, 188 paginas 18,50 €)


Lo Tèrramanhon - Lucien Fabre

Lo Tèrramanhon L'IEO de Tarn publica en 2023 Lo Tèrramanhon, roman de Lucien Fabre.

Lo libre publicat pel primièr còp en francés en 1925 es presentat aquí en occitan. La traduccion es de Joan-Claudi Sèrras.

Es editat dins la colleccion dedicada a las traduccion de l'IEO de Tarn : Revira Lenga.

Sul libre 'Les Pays des parlers perdus'

les-pays-des-parlers-perdusSul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).

Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.

Lo barracon - Sèrgi Gairal

barracon-sergi-gairal Lo barracon de Sèrgi Gairal ven d'èsser reeditat (julhet de 2015) per IEO Edicion. Lo libre de 204 paginas còsta 15 €.

Presentacion - Aquel barracon, que se quilha sul camin de Sant Jacme de Compostèla dempuèi lo sègle XIV, te fa un brave sospluèg ont pòdes costejar de mond que, de costuma, se coneisson pas gaire. Aital la castelana tròp perfumada o aquel romieu que se ditz alemand...