Sèrgi Viaule amb paciéncia e aplicacion trabalha. Entre escritura d'òbras originalas e traduccion, porgís cada an al occitans desiroses de legir dins lor lenga d'òbras divèrsas.

En 2017 publiquèt a la Edicions dels Regionalismes un recuèlh de nòvas titolat Una ponhada de clavèls, lo segond de la mena après Fotuda planeta ! que sortiguèt en 2014 a cò de IEO Edicions.

Aquel trabalh sus la nòva completa un òbra ja plan rica. Publiquèt de romans : Na Balfet (2012), La venjança de N’Isarn Cassanha (2013) ; de poesias ; de raconte de viatge : Barrutlada en Irlanda e en Gallas (2014) ; e de criticas literarias.

De notar que l'autor es tanben un observator critic de l'occitanisme politic. Sos articles sul subjècte son publicats dins la revist del Partit de la Nacion Occitana Lo lugarn.

Aquí çai-jos la descripcion que fa l'editor d'aquel darrièr libre Una ponhada de clavèls :

« En aquesta debuta de sègle XXIen, la novèla es un genre d’expression de mai en mai usitat dins la literatura nòstra. Dins aqueste exercici singular, Sèrgi Viaule s’i fa de man de mèstre desempuèi bèl brieu. Amb Una ponhada de clavèls es tornarmai una garba de vint-e-quatre tèxtes que nos ofrís l’autor albigés. Divèrses son los tèmas evocats, mas totes de factura classica.

« Cada novèla es una observacion aguda de la societat occitana en cèrca d’identitat dins una temporada d’exagonizacion forçada e de mondializacion despietadosa. La qualitat primièra del novelista es d’aver d’imaginacion, e l’autor ne manca pas. Cada pèça d’aqueste recuèlh carreja son fais de suspresas. Lo legeire anirà, tròç après tròç, d’embalausida en encantament dins aquel recuèlh ont alternan umor e poesia. »

Una ponhada de clavèls de Sèrgi Viaule, Edicions dels Regionalismes (16 x 24 cm, 188 paginas 18,50 €)


La venjança de N'Isarn Cassanha - Sèrgi Viaule

n-isarn-cassanha-sergi-viaule La venjança de N'Isarn Cassanha, notari e faidit de Sèrgi Viaule. Un roman del temps de la crotzada (16,50 èuros, 2013, 169 paginas, Editions des regionalismes).

Presentacion de l'editor - Fasiá pas bon aver vint ans a La Vaur e a Las Toelhas en 1211-1212, en plena guèrra d'anexion, alara que las armadas francesas de Simon de Montfòrt chaplavan tot çò que lor semblava èsser liure. Mas urosament, al país dels trobadors, la guèrra empachèt pas jamai l'amor. E quand òm sap que l'amor dura pas qu'un temps...

Qu'est-ce que la littérature bretonne ?

litterature-bretonneSul libre de Yves Le Berre, Qu'est-ce que la littérature bretonne ? Essais de critique littéraire, XVe-XXe siècle, un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 81, automne de 2006.

Dos escolans d'Yves Le Berre, professor emerit de celtic a l'Universitat de Bretanha occidentala (Brest), an agut l'idèa tras que bòna de reünir dins un libre polidament estampat e presentat una part importanta deis estudis que son mèstre e amic aviá publicats, mai que mai entre 1986 e 1995, dins de revistas ò de volums collectius sovent de mau trobar, mai que mai en fòra de Bretanha.

La Lison dau Peirat

la-lison-dau-peirat-100La Lison dau Peirat - Monica Sarrasin - Lo chamin de Sent Jaume

La critica de Jean-Pierre Cavaillé : "Per vos dire la vertat, aviái pas encara legit La Lison dau Peirat. Pr'aquò vesiái plan que lo pichon monde dels legeires d’occitan en Lemosin se podian pas gardar de’n prononciar lo titre sens prene un aire entendut e risolier. Ara, qu’ai devorat ò puslèu begut d’un trach La Lison, puèi La Setmana, compreni perfiechament lo perqué d’aquela mina entenduda e regaudida : la Monica Sarrasin a un sens innat de la lenga parlada e del raconte, una coneissença prigonda dels biaisses de viure e de soscar dels limosins d’aquela generacion que malurosament es a man de desaparéisser, e enfin te ten un umorisme irresistible [...]"

La seguida sul blòg Mescladis e còp de gula [aicí]