viatge-d-ivern Viatge d'ivèrn de Danièla Julien sortiguèt a cò de Trabucaire. Lo libre de 96 paginas es lo recuèlh de tretze novèlas. Obtenguèt lo prèmi Jaufre Rudel en 1999.

Aquí çai-jos la critica de Jòrdi Peladan publicava per sa sortida.

Dins l’edicion : Viatge d’ivèrn – De segur sèm pas tròp acostumats de trapar de femnas qu’escrivon en occitan e n’i a encara mens en occitan provençau. Pasmens, serià far escòrna a la Danièla Julien de saludar la sortida de son libre Viatge d’ivèrn sonque per aquestas rasons estatisticas.

Es un recuelh de tretze novèlas que n’espeta una sensibilitat demasiada. L’autritz trai sul mond e sus sa quita condicion un agach sens indulgéncia, sens complasença, un agach lucid e farfolhaire fins a n’èsser quasi indecent. Al lasèr, amb una precision que farià lèga als estratègis de l’OTAN. Danièla tira drech al mai prigond, al mai intim de l’èime toca aquí onte li prutz, aquí onte nos prutz. Lo legeire es lèu pivelat, trebolat en agachaire destorbaire e clandestin per aquel jòc subtiu de clar escur qu’amaga per benlèu melhor desvelar. Las novèlas s’entremesclan entre laguis quotidians e sòmis fantastics.

Misèrias de totas menas, lo jove « a l’agach de mar » drogat que capitas pas d’assolar, malautiàs e descasença dels èssers pròches, dramas intims, vuege de l’arma e del còrs, son tant d’eveniments e tant d’escasenças que te barrutlan de l’espepissatge psicanalitic al desbondament metafisic.

Al fil de las paginas, notarem : « L’autra », un doble, benlèu, acrocada coma a un gavitél a son imatge fisic, remiracion narcissica obsessionala, un imatge que se lo cal tragicament estripar per se tornar bastir la feminitat sus de valors mens fugidissas. [...]

Calrià citar totas las nòvas, mas a cadun son viatge, a cadun la descobérta de son ivèrn.

Jòrdi Peladan

Sorsa del tèxt : Articles de Mesclum per 1998.


Lo cant de la chicana - Max Roqueta

cant-chicana-roquetaLo cant de la chicana - Max Roqueta
Tèxt original occitan e traduccion francesa de l'autor e de J.F. Brun
11 x 17 cm - 50 paginas - 10,50 èuros

Presentacion de J.F. Brun - La Chicana, aquò's lo laberint. Palais enfachinant e trapèla sens escapa, ont, au centre, se fai lo rescontre mortau dau Minotaur, aquel enfant mostrós dau morre de taur concebut per lo dieu e la reina Pasifae. E lo laberint es tanben la metafòra de nòstra vida, un ultim e decisiu avatar de la cosmogonia mesa en scèna per l'òbra de Max Roqueta.

Istòria de la poesia provençala - Claude Fauriel

poesia-provencala-claude-fauriel Ven d'èsser reeditat per Les classiques Garnier lo cors de Claude Fauriel (1772-1844) sus l'istòria de la poesia provençala.

Lo cors sus la poesia provençala de Claude Fauriel, primièr professor de literatura estrangièra a la Sorbona, representa un moment important dins l'istòria de la pensada istorica e especialament dins aquela de l'istorisme. Aquò's tanben un expausat del sègle XIX sus la literatura occitana que balha l'esperit de l'epòca.

Contes Atal - Antonin Perbòsc

contes-atal Contes atal d'Antonin Perbòsc (2006, Letras d'òc, 192 paginas). Postfaci de Josiana Bru, amb lexic occitan-francés.

Presentacion de l'editor : "Dins la dralha dels Fablèls Calhòls, pareguts fa bèl temps, los Contes atal amassan 23 contes a l'encòp risolièrs e calhòls.

Escrits per Antonin Perbòsc (1861-1944), grand contaire e grand amassaire de contes, de cap a la primièra guèrra mondiala, los tèxtes aicí publicats nos fan descobrir una part de çò que demorava tròp sovent escondut dins los recuèlhs dels folcloristas. Interdit qu'èra als cuols cosuts coma lo pater als ases.