viatge-d-ivern Viatge d'ivèrn de Danièla Julien sortiguèt a cò de Trabucaire. Lo libre de 96 paginas es lo recuèlh de tretze novèlas. Obtenguèt lo prèmi Jaufre Rudel en 1999.

Aquí çai-jos la critica de Jòrdi Peladan publicava per sa sortida.

Dins l’edicion : Viatge d’ivèrn – De segur sèm pas tròp acostumats de trapar de femnas qu’escrivon en occitan e n’i a encara mens en occitan provençau. Pasmens, serià far escòrna a la Danièla Julien de saludar la sortida de son libre Viatge d’ivèrn sonque per aquestas rasons estatisticas.

Es un recuelh de tretze novèlas que n’espeta una sensibilitat demasiada. L’autritz trai sul mond e sus sa quita condicion un agach sens indulgéncia, sens complasença, un agach lucid e farfolhaire fins a n’èsser quasi indecent. Al lasèr, amb una precision que farià lèga als estratègis de l’OTAN. Danièla tira drech al mai prigond, al mai intim de l’èime toca aquí onte li prutz, aquí onte nos prutz. Lo legeire es lèu pivelat, trebolat en agachaire destorbaire e clandestin per aquel jòc subtiu de clar escur qu’amaga per benlèu melhor desvelar. Las novèlas s’entremesclan entre laguis quotidians e sòmis fantastics.

Misèrias de totas menas, lo jove « a l’agach de mar » drogat que capitas pas d’assolar, malautiàs e descasença dels èssers pròches, dramas intims, vuege de l’arma e del còrs, son tant d’eveniments e tant d’escasenças que te barrutlan de l’espepissatge psicanalitic al desbondament metafisic.

Al fil de las paginas, notarem : « L’autra », un doble, benlèu, acrocada coma a un gavitél a son imatge fisic, remiracion narcissica obsessionala, un imatge que se lo cal tragicament estripar per se tornar bastir la feminitat sus de valors mens fugidissas. [...]

Calrià citar totas las nòvas, mas a cadun son viatge, a cadun la descobérta de son ivèrn.

Jòrdi Peladan

Sorsa del tèxt : Articles de Mesclum per 1998.


Femnas de Josí Guilhòt

m-femnas Femnas de Josí Guilhòt (Ostal del libre, 2009).

"Un vintenat de novèlas contemporanèas en occitan d’Auvernha. Los personatges ? Dròllas e femnas de tots atges, de las annadas 1900 dusca a uèi (o pas luènh dins l’avenir) ; bugadièra, paisana, garda-barrièra, obrièra, comerciala o escolana, viscan dins la montanha tiernesa, la Limanha o en vila.

Entre francisation et démarcation - Mercedes Banegas Saorin e Jean Sibille (eds.)

L'editor L'Harmattan publiquèt al mes de decembre de 2020 lo libre Entre francisation et démarcation.

L'obratge de 234 paginas publicat jos la direcion de Mercedes Banegas Saorin e Jean Sibille presenta una seria d'estudis sus los usatges eretats e renaissentistes de las lengas minorizadas del territòri francés.

Los autors se questionan suls mejans de transmission d'aquelas lengas sul territòri francés.

L'Aucon - Ferran Delèris

mars L'Aucon es lo primièr roman en occitan de Ferran Delèris. Publicat en 1992 per IEO Edicion dins la collection Atots, es un roman istoric.

L'accion de debana a la bòria de La Capèla a la debuta de la guèrra de quaranta. Aquí los òmes patisson dempuèi de sègles e de sègles de la malediccion del volcan. Alara que la guèrra debuta los estajan del luòc, Martin lo garrèl, sa femna Justina e lor filh, « l'Aucon », un omelet d'un vintenat d'ans, lordàs, somiaires, i subrevivon dins l'ància dels endemans.