Las edicions Les Classiques Garnier publica (París, 2016, 393 paginas) lo libre Frédéric Mistral, l'ombre et l'écho de Joan-Ives Casanòva.

Presentacion – L'òbra de Frederic Mistral es encara pas pro coneguda. Luènh de las idèas totas fachas e de las lecturas simplistas que faguèron d'aquel poèta lo « chantre de la Provence », aqueste obratge vòl definir las fondamentas psichicas d'una òbra e analisar las traças poeticas depausadas coma lo les pel riu dins l'ensemble del còrpus mistralian.

L'insercion de Mistral dins lo vaste moviment literari felibrenc es tanben estudiat. En considerant los malhums psichics e textuals que fan un « amont » de l'escritura, malhums comparats a los que s'observan dins las òbras de Rimbaud, Poe, Mallarmé, Valéry, Barrès, Proust, Faulkner e Giono.

Aquelas traças definisson una elaboracion litarària, tot en prenent dins aqueles malhums una necessària matèria tematica e metaforica.

Joan-Ives Casanòva nascut a Marselha en 1957 es l'autor de mantuns libres de poesia e de pròsa, en occitan o en francés. Es publicats notadament a las edicions Jorns e Trabucaire.


Lei filhas de Sion - Joan-Claudi Puech

mars Ven d'èsser publicat (estiu de 2018) lo darrièr libre de Joan-Claudi Puech Lei filhas de Sion a las Edicions dels Regionalismes.

Lo roman de 166 paginas, al còp istoric e fantastic, seguís la destinada de Pèire de Bovila d’Avinhonet.

Aquel nasquèt l’an de la mòrt del comte Raimond lo sieisen. Ne servèt un remembre : l’imatge escrincelat dins sa memòria de la Bòna frema dau peu saur.

Josiana Ubaud publica sa 'Flòra illustrada'

Al mes de març de 2025 sortirà la Flòra illustrada de Josiana Ubaud.

La princessa Valentina e autres contes - Florian Vernet

princessa En 2014 sortissiá editat pel CRDP de l'acadèmia de Montpelhièr lo libre La princessa Valentina e autres contes.

Aquí Florian Vernet torna prene la matèria dels contes tradicionals per ne far quicòm de nòu.

Los motius dels contes, los personatges, los modèls esprovats, Vernet los coneis. Aquí los combina, los tòrç, los reutiliza a son biais. Apond de mai a sa creacion la poncha necessària de segond gras, d'umor o d'anacronisme esquèr per far d'aquel libròt una capitada.