Títol del libre 'Apres que Adam fon gitatz de Paradis'
Títol del libre 'Apres que Adam fon gitatz de Paradis'

Alessio Collura publica a las Edizioni dell'Orso lo libre Apres que Adam fon gitatz de Paradis. Lo libre es en italian.

Presentacion de l'editor

La Legenda del boès de la crotz es un dels racontes apocrifs mai coneguts de l'Edat Mejana occidentala. Probablament d'origina bogomila, la legenda s'espandiguèt rapidament dins tot l'occident crestian e es largament representada dins la literatura coma dins l'iconografia.

Lo tèxt latin que nos dona la version mai complèta e pus detalhada de la legenda es lo Post peccatum Adae que data de la fin del sègle XII o de la debuta del sègle XIII. Coma pel demai del domèni roman, lo Post peccatum Adae es estat tradusit e vulgarizat en lenga occitana.

Existís doas versions que tot en avent la meteissa origina, son fortament diferentas l'una de l'autra : l'una es contenguda dins lo manuscrit London, British Library, Harley 7403 ; l'autra es atestada pels manuscrits London, British Library, Royal 19 C 1 et Paris, BnF, fr. 858. De las doas versions occitanas, existís una edicion sinoptica del sègle XIX per Hermann Suchier (Denkmäler provenzalischer Literatur und Sprache, 1883), acceptabla d'un punt de vist acdotic, mas sens comentari filologic, lingüistic e literari aprigondit.

Après l'òbra ara desenant datada de Suchier, aquel obratge es destinat a metre a disposicion la primièra edicion critica e comentada de la version tirada del manuscrit harleian, amb una atencion particulara portada sus las donadas lingüisticas del tèxt, a mand de metre en evidéncia d'elements que farián referéncia per la primièra part del sègle XIV al sud-oèst de l'espaci occitan.

Cobèrta del libre 'Apres que Adam fon gitatz de paradis'<

Cobèrta del libre Apres que Adam fon gitatz de paradis


Ceseta - Émile Pouvillon

ceseta Sortiguèt a cò del Grelh Roergàs al mes de genièr de 2020 lo libre Ceseta, traduccion en occitan d'un roman d'Emile Pouvillon.

La traduccion es de Miquèl Gonin e de Loís Gaubèrt. Lo libre de 114 paginas còsta 12 èuros, conten un cort glossari occitan-francés. De notar que los editors an cambiat en primièra de pagina lo nom de l'autor d'Émile Pouvillon en Emili Povilhon.

Lo libre es illustrat de qualques dessenhs qu'Antoine Bourdelle aviá realizats per l’edicion de 1882.

Émile Pouvillon nasquèt en 1940 a Montalban e se moriguèt en 1906. Après d'estudis de drech a París tornèt al país acculhit per son ainat l'escrivan Léon Cladel.

Jean-Henri Fabre per Pierrette Bérengier

si-man-jean-henri-fabre-berengierUn article de la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.

Fabre en lenga nòstra - Jean-Henri Fabre nasquèt en Roergue en 1823, un pauc a l’ubac de Milhau, a Sant Leons de Levezon. Visquèt puèi la màjer part de sa vida en Provença, subretot en Vauclusa, a Carpentras, en Avignon e finalament lei trenta-cinq darriers an de sa vida a Serignan onte s’amossèt en 1915, es aquí qu’es ensebelit.

Contes - Joan Bodon

En 2017 IEO Edicion tornèt reeditar una part dels contes de Joan Bodon.

Lo volum de 220 paginas recampa los Contes del Drac, los Contes del meu Ostal, los Contes de Viaur e, una novèla : Lo pan de Froment.