contes-atal Contes atal d'Antonin Perbòsc (2006, Letras d'òc, 192 paginas). Postfaci de Josiana Bru, amb lexic occitan-francés.

Presentacion de l'editor : "Dins la dralha dels Fablèls Calhòls, pareguts fa bèl temps, los Contes atal amassan 23 contes a l'encòp risolièrs e calhòls.

Escrits per Antonin Perbòsc (1861-1944), grand contaire e grand amassaire de contes, de cap a la primièra guèrra mondiala, los tèxtes aicí publicats nos fan descobrir una part de çò que demorava tròp sovent escondut dins los recuèlhs dels folcloristas. Interdit qu'èra als cuols cosuts coma lo pater als ases.

"Crotzament entre contes populars e tèxtes de tradicion literària, los Contes atal son per l'autor – e pel legeire – jòc e fèsta de lenga coma de cuols. Un recuelh demorat fins ara inedit."


Laissarem degun - Roland Pécout

pecout-laissarem-degun Laissarem degun de Roland Pécout. Lo libre accompanhat d'un CD es estat publicat per l'Ostau dau país marselhés en 2008.

Lo poèta qu'a decidit d'aver rason... Roland Pécout (1951) tira sa règa dins lo mond deis escriveires occitans. L'òme, barrula-camin, bastís son òbra entre lo viatge e son país de garriga, entre Provença e Lengadòc.

Ròse-Alps, tèrra de trobadors - J.-C. Rixte

Rhône-Alpes, terre de troubadours de Jean-Claude Rixte. Libre publicat en 2015 per las edicions EMCC.

En 256 paginas l'obratge presenta una colleccion de tèxtes occitans de l'Edat Mejana.

Los autors causits son originaris del nòrd occitan : Vivarés e Dalfinat mai que mai. Mas an alargat lo domèni fins al Piemont que l'occitan, alara, i èra emplegat.

L’Enemic de la Mòrt - Eugène Le Roy

L’Enemic de la Mòrt Las edicions du Perce-Oreille basadas en Peiregòrd publiquèron en 2020 lo libre d'Eugène Leroy L'Ennemi de la Mort en version bilinga francés/occitan.

D'illustracions de Francis Pralong accompanhan aquesta nòva edicion. La traduccion es de Jean-Claude Dugros, qu'assagèt segon sos dires, de demorar pròche del parlar del parçan ont se debana l'accion.

Lo tèxt francés d'Eugène Le Roy foguèt publicat pel primièr còp en 1911 en fulheton dins La Revue de Paris.