irlanda-gallas Barrutlada en Irlanda e en Gallas de Sèrgi Viaule (Editions des regionalismes, 2014, 188 paginas, 16,50 èuros).

En junh e julhet de 2013, Sèrgi Viaule partís amb son autocaravana sus las rotas d'Irlanda. Que plòga, que vente o que faga bèl temps, cada jorn notarà sas impressions e sas « aventuras » sus un quasernet.

Pendent mai d'un mes va viatjar dins lo país marcat del trefuèlh e en Gallas. Lo libre Barrutlada en Irlanda e en Gallas n'es l'abotiment.

Dins aquel raconte nos convida a trevar las landas pauc o pro salvatjas d'aquel territòri. Nos far virar a l'entorn de sos lacs, bordejar sos rius mitics ont se veson nadar los salmons contra subèrna, e benlèu enfangar dins sas torbièras, a l’encòp sornas e luminosas.

L'autor al azard de son escoreguda, nos prepausa de lo seguir al grat dels camins bartassièrs, de descobrir un art de viure ont los pubs espitalièrs, vius de musica, de cants e de cervesa, fan lo fachin d’aquel país de tradicions.

Dins aquelas cronicas, es amb estrambòrd, emocion e umor que l’autor albigés nos conta son « torn d’Irlanda e de Gallas » motorizat. Nos porgís un raconte gaujós ont qualques còps la suspresa o peltira a l’encantament. O fa dins una lenga viva e sensibla que conven a plec a aquesta mena d’exercici literari, encara tròp rar en occitan.

Una escritura que buta al sòmi e al viatge !


Camins : Lo cant de la tèrra d'Iveta Balard

Ven de sortir (automn de 2023) a las edicions del Grelh Roergàs lo darrièr libre d'Iveta Balard : Camins : lo cant de la tèrra.

Amb Camins, Iveta Balard contunha de nos menar non solament pels camins « d’en çò nòstre », mas tanben pels camins de la vida. I pensam pas de contunh, mas viure es caminar. Caminar per anar a l’escòla, per gardar las fedas, caminar « pel país de França e pels païses vesins », caminar lo jorn, caminar la nuèch... « Camini doncas SOI, per parafrasar Descartes. Tant que camini existissi. »

Sul libre 'Halte à la mort des langues'

halte-a-la-mort-des-langues-hagegeSul libre Halte à la mort des langues de Claude Hagège, un article de Cristian Rapin dins la revista Lo Lugarn numèro 82, prima de 2003.

Coma aquò comença de se saber, i a, cada annada, una batelada de lengas que s’escantisson e amb elas, naturalament, de comunitats, de culturas, de pòbles. Es d’aquel dramatic fenomèn que Claude Hagège parla dins Halte à la mort des langues.

Nhòcas e bachòcas seguit d'Automnada - Pèire Pessamessa

Lo roman Nhòcas e bachòcas de Pèire Pessamessa, publicat pel primièr còp en 1957 e reeditat dins la colleccion A Tot de l'IEO en 1981, presenta lo quotidian d'un jovent provençal al sortir de la segonda guèrra mondiala.

Lo ritme es viu, sostengut. Se sentís una vertadièra ambicion romanèsca dins l'estil desvolopat aquí per Passamessa. La vida afectiva d'aquel jovent, son rapòrt al trabalh, sas relacions conflictualas amb los sieus parents : tot aquò balha a l'autor lo cadre d'una ficcion simple e plan mestrejada.