Barrutlada en Irlanda e en Gallas de Sèrgi Viaule (Editions des regionalismes, 2014, 188 paginas, 16,50 èuros).
En junh e julhet de 2013, Sèrgi Viaule partís amb son autocaravana sus las rotas d'Irlanda. Que plòga, que vente o que faga bèl temps, cada jorn notarà sas impressions e sas « aventuras » sus un quasernet.
Pendent mai d'un mes va viatjar dins lo país marcat del trefuèlh e en Gallas. Lo libre Barrutlada en Irlanda e en Gallas n'es l'abotiment.
Dins aquel raconte nos convida a trevar las landas pauc o pro salvatjas d'aquel territòri. Nos far virar a l'entorn de sos lacs, bordejar sos rius mitics ont se veson nadar los salmons contra subèrna, e benlèu enfangar dins sas torbièras, a l’encòp sornas e luminosas.
L'autor al azard de son escoreguda, nos prepausa de lo seguir al grat dels camins bartassièrs, de descobrir un art de viure ont los pubs espitalièrs, vius de musica, de cants e de cervesa, fan lo fachin d’aquel país de tradicions.
Dins aquelas cronicas, es amb estrambòrd, emocion e umor que l’autor albigés nos conta son « torn d’Irlanda e de Gallas » motorizat. Nos porgís un raconte gaujós ont qualques còps la suspresa o peltira a l’encantament. O fa dins una lenga viva e sensibla que conven a plec a aquesta mena d’exercici literari, encara tròp rar en occitan.
Una escritura que buta al sòmi e al viatge !
Las edicions Edite-moi ! publica un conte que nos revèla perqué
los occitans se potonejan tres còps. Aquel conte imaginat per lo
sociològ Thierry Arcaix a per títol Los tres potons.
Ven d'èsser reeditat per Les classiques Garnier lo cors de Claude Fauriel (1772-1844) sus l'istòria de la poesia provençala.
Dins una lenga precisa, modèrna, eficaça, saborosa, liura e naturala, plena d'umor e de ferocitat, Florian Vernet propausa al lector amb
Fin de partida sièis nòvas.