l'Aus de colèra La seccion edicion de l'IEO de Lengadòc recentament batesada E...rau edicions publiquèt al mes de junh de 2021 lo darrièr libre de Cristian Chaumont : L'aus de colèra.

L’onze de genièr de 1909 los obrièrs del deslanatge de Masamet entamenavan un grèva, « La Grèva », que deviá durar fins al 6 de mai. Dins L’aus de colèra Cristian Chaumont nos dona a veire la vida dels actors masametòls al fial dels eveniments que ritmèran aquel eveniment. Enrebala aquí lo lector sus 200 paginas dins los eveniments istorics d'aquel temps, ne seguissent menimosament lo calendièr.

Un roman polidament contat e de personatges estacants, lo tot portat per una lenga chanuda e autentica.

Cristian Chaumont, nascut en 1937 a Masamet demòra dempuèi mai de vint ans a Narbona. Es tanben l'autor de :

  • Roges nivolasses (IEO Edicion, 2010),
  • Recapte Ultim (IEO Lengadòc, 2015),
  • Autan negre (IEO Lengadòc, 2016),
  • Qual se seven de Naipaspro (IEO Lengadòc, 2017),
  • Abelhas e forselons (IEO Lengadòc, 2018).

IEO Edicion tornèt editat 'Lo libre dels grand jorns' de Joan Bodon

Lo libre dels grand jorns Al mes d'agost de 2020 IEO Edicion tornèt editat Lo libre dels grand jorns de Joan Bodon. Un classic de la literatura occitana. Lo libre de 128 paginas es al prètz de 14 èuros.

Es tot l'engenh de Bodon que se condensa dins aquelas paginas estranhas. Estranhas a tot punt de vist, estilistic, mas tanben al nivèl del decòr : Bodon nos passeja entre conte e roman, entre real e ficcion.

'Mémoires de l’occitanisme' a las edicions Trabucaire

Las annadas 1960-1980 representan un moment clau pel movement occitanista. Conscientas de la necessitat de documentar aquel periòde las edicions Trabucaire publican (mai de 2026) lo libre Mémoires de l’occitanisme.

L'ombra doça de la nuèch - Robèrt Martí

mars L'ombra doça de la nuèch de Robèrt Martin sortiguèt en 1981 dins la colleccion Atot a cò d'IEO Edicion. Es un roman fantastic : lo temps d'un viatge, ont entre passat e present, dins l'ombra doça de la nuèch, tot capvira.

Extrach – Quora aviá començat ? La memòria se n'èra perduda... Los primièrs signes coneguts èran del sègle passat. De cans estripats, de fuòcs alucats pels crosèls a la sason de sèga, de poses enverenats amb de caronhadas... « Los de Roet », aqueles mots fasián fremesir los dròlles e se claure las femnas. Qual èran ? De paures que l'aganiment aviá acarnassits, disián d'unes, de lops disián los autres, de lops de figura umana. A La Bastida, èrem tranquilles, de memòria d'òme, jamai avián pas gasat Viaur, mas de l'autra part del riu, dins las bedissas, de formas estranhas se passejavan la nuèch. Massòl lo vièlh que pausava de tremalhs a la Combeta, ne perdèt la paraula un matin, mas sos uèlhs totjorn vius disián pro l'òrre espectacle qu'avián contemplat.