Los tres potons Las edicions Edite-moi ! publica un conte que nos revèla perqué los occitans se potonejan tres còps. Aquel conte imaginat per lo sociològ Thierry Arcaix a per títol Los tres potons.

Escrich en francés l'edicion es bilingüa amb una traduccion occitana de Anne-Marie Caparros e Martine Prévôt. Las illustracions son de Moss.

Lo magazine de la metropòli de Montpelhièr dins son edicion del mes de febrièr de 2020 presentava l'obratge.

Perqué aicí se fasem tres potons per se saludar ?

Se a París, òm se potoneja dos còps per se saludar, de l’autre man de Miegterrana es quatre, e mas mai se òm demanda de nòvas de cadun dels membres de la familha.

Thierry Arcaix a escrich fòrças libres de sociologia, d’istòria o de romans negres, ara se lança dins un registre novèl. « Ai agut l’idèa d’escriure un conte pels enfants amb una tradicion locala particulara. »

Aital es nascut lo conte pels pichons e pels bèls, Los tres potons, que Moss, artista contemporanèu pròche de l’art singular e de l’art brut, a illustrat. A n’aquela escasença, l’autor a compausat una cançon inedicha, que canta Zuzana Zelenakova Lemaire, cantaira lirica professionala, sus una musica adobada per Batiste Arcaix, basson solò a l’Operà de Rouen Normandie.

Aquel conte, CD comprés, es en version bilingüa, revirat en òc per Anne-Marie Caparros e Martine Prévôt, l’editora e anciana professora d’occitan e d’espanhòl que comenta : « Amb la traduccion en occitan d’aquel conte inedich, ai volgut demorar dins lo drech fial de la tradicion orala d’aquela cultura de legendas e d’istòria, un biais de l’inscriure dins nòstre patrimòni », explica aquesta darrièra. « Un còp èra, dins lo pichon vilatge de Montpelhièr, la trèva d’un ors fèr veniá trevar los estatjants espaurugats en exigir lo sacrifici d’un nenon. Rosamonda, una vilatgesa coratjosa, s’acara al mostre en mimant tres còps lo bruch e los passes dels caçaires. »

Vaquí de qué fargar un conte oniric sortit tot drech de l’imaginacion de Thierry Arcaix que se trai dins l’aventura del conte, mas sosca tanben a la sociologia del poton, aquel biais de se saludar vièlh coma lo mond.


Lei passatemps - Michel Miniussi

passatemps-miniussiLei passatemps - Michel Miniussi
Les amis de Michel Miniussi - 1995 - 222 paginas
ISBN : 2-9509519-0-2

Presentacion de Robèrt Lafont (quatrèna de cobèrta)

Miquèu Miniussi aurà traversat la literatura d'òc sota lo signe d'una elegància culturala e d'una distinccion de l'èime. Elegància d'aver causit l'expression occitana non pas coma un enrasigament dins l'espés dei determinacions atavicas, mai coma un païsatge de l'òme e de l'art. De familha se confrontava d'un costat a Provença, de l'autre anava prene la mesura de la poesia e dau sègle devers Trieste, ont li moriguèt un parent, pauc abans sa pròpria fin, poèta requist en un autre encastre de Mar Mediterranèa, e de la malautiá pariera.

Sul libre 'Halte à la mort des langues'

halte-a-la-mort-des-langues-hagegeSul libre Halte à la mort des langues de Claude Hagège, un article de Cristian Rapin dins la revista Lo Lugarn numèro 82, prima de 2003.

Coma aquò comença de se saber, i a, cada annada, una batelada de lengas que s’escantisson e amb elas, naturalament, de comunitats, de culturas, de pòbles. Es d’aquel dramatic fenomèn que Claude Hagège parla dins Halte à la mort des langues.

L'òme del cap del lòc - Alban Cazals

L'òme del cap del lòc d'Alban Cazals foguèt publicat pel Grelh roergàs en 1995. Lo libre conten 208 paginas.

Amagat darrièr lo personatge de Marçal, l'autor nos liura los sieus remembres. Un viatge al còr del sègle vint, tot en retenguda, cada mot es pessat, cada alusion pensada.

Nascut en 1924 a Centres en Segalà roergat, Alban Cazals viu son enfança dins la bòria de sons parents. Es lo temps, encara, ont al campestre la lenga occitana es lo sol veïcul de comunicacion.