Robèrt Lafont - Lei miraus infidèus - Colleccion Atots (154) - IEO - 2002
104 paginas - ISBN : 2859103031
Extrach : « Son paire se rasava au cotèu grand, coide levat, en cantant la Traviata. Lo talh ne preniá un ritme de valsa e l’escuma blanca, a dicha que se gonflava sus la lama, evocava la crinolina. Eu, lo fiu, se conservava de l’adolescéncia lo repertòri dei Beatles. One two three four... lo rasador de plastica davalava la gauta a sautets e la quitava tot blanc escrumós dinc l’emfasi d’un I love you.
Son paire, de còps se talhava coma se fai un faus pas, lo sang parlejava e la maire portava la fiòla de tres-sièis. Eu, per pas s’entalhar, deviá faire avís a la verruga qu’aviá au còu, aquí que s’acaba pas bèn, un pauc detràs qu’èra, a senèstra. Abordava l’endrech lentament e en retenènt lo cant. »
Fin de 2019 es paregut lo libre Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal.
Editat per l'IEO de l'Aude presenta la traduccion occitana del roman istoric
de Michèle Teysseyre paregut en 2017 a Las Editions du Cabardes Moi,
Jean Pigasse, ouvrier du canal.
Un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 84, estiu de 2007, sul libre d'August Rafanell, La il.lusió occitana. La llengua dels catalans entre Espanya i França. Epilòg de Robert Lafont (Barcelona, Quaderns Crema, Ensag n° 37, 2006, dos volums, 1542 paginas) 
En 2012 l'IEO de Lengadòc publicava Seda traduccion occitana del libre d'Alessandro Baricco.