felinas Es sortit a la fin de l'an 2019 lo dètz-e-ochen roman de Sèrgi Gairal Confidéncias Felinas.

Aquí l'autor dona la paraula a una cata. Una cata demest los òmes, i a pas res de pus normal. Mas, ça que la, una cata que conta e comenta non solament sa pròpria vida demest los òmes mas tanben la lor, aquí l'originalitat d'aquel roman : es tot simplament lo jornal d'una cata qu'es en contacte amb los òmes.

Dins sos romans Lo papagai e lo robòt (IEO, n°206, 2016) e Lo Professor Cric (Grelh Roergàs, n°52, 2017), Sèrgi Gairal, ja, fasiá parlar un aucèl, un papagai. Dins aqueste, la cata de l’ostal es a l’encòp protagonista e narratritz. Non solament conta sa vida dins una familha que coneis una fin d’annada trebola, mas comenta los eveniments, una tièra d’eveniments problematics de la debuta a la fin.

Pus globalament, nos balha son vejaire suls òmes, lors tissas, lors costumas, lor compòrtament, entre eles, amb las bèstias, amb la natura, mas tanben lor lengatge, amb de remarcas interessantas sus la lenga occitana.

Lo libre es publicat per l'associacion del Grelh Roergàs.

Aquí çò qu'escriu Sèrgi Gairal per presentar lo sieu libre dins lo darrièr paragraf de l’avantprepaus :

« Aqueste roman es un omenatge a Cantalausa, un de mai, per li tornar manifestar mon amistat e mon admiracion. Me soi inspirat de son libre Où, l’òme non pas per far parlar d’animals que descrivon lor vida – que ne soi incapable –, mas per ne far parlar un, o puslèu una, qu’es en contacte amb los òmes, de çò que vei, qu’ausís e que sentís a l’entorn d’ela ; a l’encòp testimòni, narratritz e comentatritz. »


La Lison dau Peirat

la-lison-dau-peirat-100La Lison dau Peirat - Monica Sarrasin - Lo chamin de Sent Jaume

La critica de Jean-Pierre Cavaillé : "Per vos dire la vertat, aviái pas encara legit La Lison dau Peirat. Pr'aquò vesiái plan que lo pichon monde dels legeires d’occitan en Lemosin se podian pas gardar de’n prononciar lo titre sens prene un aire entendut e risolier. Ara, qu’ai devorat ò puslèu begut d’un trach La Lison, puèi La Setmana, compreni perfiechament lo perqué d’aquela mina entenduda e regaudida : la Monica Sarrasin a un sens innat de la lenga parlada e del raconte, una coneissença prigonda dels biaisses de viure e de soscar dels limosins d’aquela generacion que malurosament es a man de desaparéisser, e enfin te ten un umorisme irresistible [...]"

La seguida sul blòg Mescladis e còp de gula [aicí]

Memòrias de paures - Autobiografias occitanas en vèrs

Mémoires de pauvres - Autobiografias occitanas en vèrs del sègle XIX. Jos la direccion de Philippe Gardy e Philippe Martel (Garae, 2010, 576 paginas , illustrat, 15 x 22 cm, bilingüe francés/occitan).

Nasquèron entre Ròse e Garona, entre lo primièr e lo segond Empèri.

Son partits de pas res, levat l'Agenés Jasmin consacrat, el, grand poèta per París. Son pas arribats plan naut.

'Domnina' de Pau Arena

mars L'IEO de Tarn ven de publicar (2016), dins sa collecion Lo Banquet, Domnina de Pau Arena. La traduccion occitana es de Miquèl Gonin e de Loís Gaubèrt.

Publicat pel primièr còp en 1894 en francés jol títol de Domnine aquel roman, ont amor, passion e sens de l'onor se fan prodèl a pas res perdut de son poder d'atraccion.

S'apiejant sus una construccion rigorosa l'autor far d'aquela istòria una mena de tragèdia grèga pivelaira.