Es sortit en 2018 a las edicions Latinoir lo libre de Glaudi Barsotti Tèxtes occitans de la Comuna de Marselha.

L'autor presenta qualques tèxtes de l'epòca, racontes o cançons, escriches pels testimònis e actors d'aquel eveniment. Nos permetan de portar un agach nòu e de melhor comprene la situacion d'aquel temps a Marselha.

Glaudi Barsotti seleccionèt de documents produsits dins la lenga emplegada encara majoritariament d'aquel temps a Marselha, l'occitan provençal maritime.

Los tèxtes son commentats e traduch en francés. Un estudi sul l'eveniment e d'illustracions complètan lo volum.

Quatrena de cobèrta

Après l'escrachament de la Comuna de París, lei govèrns de Thier puei aqueu dich de « L'Òrdre morau », contunhèron la repression. A Marselha la vila demorèt en estat de sèti fins a 1876 e lo generau Espivent ordonèt lei rabalhadas e lei decisas de polícia e mai còntra de gents qu'avián manifestat ren que lo 4 de setembre de 1870 ! Es la Republica qu'èra visada.

L'Internacionala, foguèt cochada despietadosament. Mai après lo còp d'estat de Mac-Mahon, lo 16 de mai de 1877, e leis eleccions dei 14 e 28 d'octòbre de 1877, que donèron mai una majoritat republicana a la Chambra dei Deputats, la Republica èra confortada.

La cançon Lo pan maudich, d'Aristobul Baux, es una illustracion dei dificultats qu'aguèron lei familhas dei comunards embarrats o emmandats en Argèria o en Novèla Caledonia, per viure.


Contes de la val de la Boneta

Contes de la val de la Boneta Lo libre Contes de la val de la Boneta, recampa la colleccion d'un vintenat de contes recampats al començament del sègle XX, entre Carcin e Roergue. Son los mainatges d’una escòla de vilatge qu'effectuèron aquel trabalh de collectatge.

I trobaretz lo Rei dels Ausèls, lo Lop, lo Rainal e la Perdic, lo Drac, Rapaton, alias lo Diable, nècis vertadièrs e maites que o son pas brica, curats de campanha simplasses e la rusada nebodeta que va trobar son galant, menaire de lops, la nuèch dels Quatre Temps...

Sul libre 'La il.lusió occitana' d'August Rafanell

la-illusio-occitana Un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 84, estiu de 2007, sul libre d'August Rafanell, La il.lusió occitana. La llengua dels catalans entre Espanya i França. Epilòg de Robert Lafont (Barcelona, Quaderns Crema, Ensag n° 37, 2006, dos volums, 1542 paginas) [ligam editor]

Aquí un obratge coma se'n publica gaire : dos volums, mai de mila cinc cents paginas polidament presentadas, amb tot un fum de documents illustratius en contraponch dau tèxt, una analisi precisa, detalhada, menada tot de lòng amb clartat e rigor, e que pasmens se legís quasi coma un roman, de la primiera a la darriera pagina, que l'autor, o ditz eu clarament, i a pas tant vougut desenvolopar una opinion, quina que siá, qu'expausar, dins tota sa complexitat e son detalh, leis endevenenças d'un moment lòng que toquèt ço que li diguèron sovent de "panoccitanisme".

Sus la traducion del 'Lazarillo de Tormes' en occitan per Sèrgi Carles

lazarillo-de-tormes-sergi-carlesDins sas edicions del 24/05/15 e del 28/06/15, Centre Presse Avairon presentava la traduccion occitana del libre La Vida de Lazarillo de Tormes. Balham aquí çai-jos una sintèsi dels tèxtes e tanben, en fin de pagina, la presentacion de Florian Vernet donada sul site de l'editor (Letra d'Òc).

1 - Presentacion del libre - Ven de sortir a las edicions Letras d'òc La vida de Lazarillo de Tormes, revirada del castelhan a l'occitan pel roergàs Sèrgi Carles, que ne coneissiam lo talent de reviraire, en particular amb Una cadena de voses d'André Brink.