Es sortit en 2018 a las edicions Latinoir lo libre de Glaudi Barsotti Tèxtes occitans de la Comuna de Marselha.

L'autor presenta qualques tèxtes de l'epòca, racontes o cançons, escriches pels testimònis e actors d'aquel eveniment. Nos permetan de portar un agach nòu e de melhor comprene la situacion d'aquel temps a Marselha.

Glaudi Barsotti seleccionèt de documents produsits dins la lenga emplegada encara majoritariament d'aquel temps a Marselha, l'occitan provençal maritime.

Los tèxtes son commentats e traduch en francés. Un estudi sul l'eveniment e d'illustracions complètan lo volum.

Quatrena de cobèrta

Après l'escrachament de la Comuna de París, lei govèrns de Thier puei aqueu dich de « L'Òrdre morau », contunhèron la repression. A Marselha la vila demorèt en estat de sèti fins a 1876 e lo generau Espivent ordonèt lei rabalhadas e lei decisas de polícia e mai còntra de gents qu'avián manifestat ren que lo 4 de setembre de 1870 ! Es la Republica qu'èra visada.

L'Internacionala, foguèt cochada despietadosament. Mai après lo còp d'estat de Mac-Mahon, lo 16 de mai de 1877, e leis eleccions dei 14 e 28 d'octòbre de 1877, que donèron mai una majoritat republicana a la Chambra dei Deputats, la Republica èra confortada.

La cançon Lo pan maudich, d'Aristobul Baux, es una illustracion dei dificultats qu'aguèron lei familhas dei comunards embarrats o emmandats en Argèria o en Novèla Caledonia, per viure.


Lo Mandarin - José Maria Eça de Queirós

mandarin Sortiguèt al mes de març de 2020 a cò de IEO Edicion lo libre de José Maria Eça de Queirós Lo Mandarin.

L'òbra originala en protugés es estada traducha en occitan per Joaquim Blasco.

Aquel volum es lo quatorzen de la colleccion Flor Envèrsa dedicada a la literatura d'expression non occitana.

Dictionnaire grammatical de l’occitan moderne - Florian Vernet

Dictionnaire grammatical Vernet Lo Dictionnaire grammatical de l’occitan moderne de Florian Vernet es estat tornarmai editat en 2020. Es publicat per las Premsas Univesitàrias de la Mediteranèa (PULM).

Aquel libre de 430 paginas vòl respondre als besonhs d'aprendissatge d'un public novèl per lo qual l'occitan es una lenga que s'ensenha, que s'apren, amb de règlas, de foncionaments pròpris, de formas comunas. En un mot una lenga amb una gramatica.

Aquel diccionari compren de consideracion teoricas, frucha de la recèrca de las darrièras annadas e met l'accent en prioritat sus la sintaxa referenciala o de l'occitan dich « larg » ; formas comunas a quasi totes los parlars occitans, dins lo temps e dins l'espaci al delà dels particularismes locals o de las praticas reductrises.

Pèire e Marià - Ferran Delèris

Pèire e Marià, un roman de Ferran Delèris (IEO Edicion, 1996).

1917. Pèire torna en permisson pel primièr còp dempuèi la debuta de la guèrra. Son bèl-paire, qu’a plan conegut Jaurés, demanda a son patron d’intervenir per far requisicionar Pèire luènh del front. Mas Maria, sa femna, lo daissa tornar partir, se sent pas lo drech de li demandar de renonciar a son onor e a la solidaritat qu’a establida amb sos companhs de misèria.