Bernadeta Romieu, dona amb A l'ombra dels cerièisses bèles, un roman. Aquí confronta sus un pauc mai de 150 paginas
de personas de la meteissa familha, filhòl, cosin, sòrre, grand-paire. Amb lo temps las relacions se desfan, lo ligams se rompan, l'autre ièr
pròche e conegut, ven estrangièr.
Lo cadre que causís Bernadeta Romieu es pro comun e plan conegut dels lectors occitanofòns : lo campèstre nòrd roergàs. Aquel campèstre es una ancora, un referent, al còp per l'autora e per sos personatges. Mas Bernadeta Romieu sap dubrís l'univèrs del raconte. Mercés a Rosan, jove jornalista, no passeja en orient en Índia, a París, al còr de la modernitat ; al còrs de las guèrras tanben que ne patiguèt recentament lo mond.
Son las relacions familialas que son al centre del libre. Un primièr raconte nos dona los secret de la familha. Aquesta narracion es ja en se un pichon roman dins lo roman. Roman que se perseguís, ven quèsta, enquèsta quasi, al mièg dels treboladisses del mond.
Un libre mestrejat que manca d'ambicion mas dona a las letras occitanas un pichon quicòm que podèm efectivament apelar roman.
Letras d'Òc publiquèt en 2017 l'adaptacion per Andrieu Lagarda dels
racontes mai coneguts del famós Roman de Renart. Dins una lenga blosa e
aisida, descobriretz totas las rusas de la mandra e los torns que jòga a
son compaire, lo lop Isengrin.
Femnas de Josí Guilhòt (Ostal del libre, 2009).