perelha Publicat en 1968 en francés lo libre Esclarmonda de Perelha, martira catara ven d'èsser traduch en occitan per Sèrgi Viaule. Aquò's un roman istoric. Lo libre es disponible en lenga nòstra a cò de las Editions des régionalisme dempuèi l'estiu de 2020.

Presentacion – Dempuèi 1209 las armadas dels barons de França ocupan Lengadòc. Lo comtat de Tolosa es estat vencit, mas lo comtat de Fois resistís totjorn. Los darrièrs catars s'i son venguts refugiar. Lo senhor, Raimond de Perelha, los recapta coratjosament dins sa ciutadèla de Montsegur.

Alzèu de Massabrac, un jove chivalièr, es amorós d'Esclarmonda, la filha de Raimond de Perelha. Mas aquesta frequenta las bonasfemnas e los bonsòmes de la religion catara. Es embelinada per lor fe e lors cresenças. Al bonur de l'aicí-bas causirà la felicitat de l'amondaut.

Un roman istoric de tria. Entre amor terrèstre impossible, resisténcia a l'envasidor e mistèris venguts de las prigondors dels tempses, lo legeire nauleja sus mantunes registres. « Mas per endessús lo lenhièr, tal un aucèl de las alas resplendentas, polsava, dardalhanta per los sègles dels sègles, l'anma occitana... ».

Raimonda Tricoire (1899-1994) es una escrivana occitana nascuda e mòrta a Dun en Arièja. Escriguèt mantuns romans en francés, mas tanben de poesias, de contes e de cronicas en occitan que publiquèt dins divèrsas revista.

Sèrgi Viaule, escrivan e traductor, passionat per lo periòd catar, assegurèt la traduccion en occitan del libre. Aviá de per abans propausadas la traduccion en occitan del libre de Maurice Magre Le Sang de Toulouse. Es tanben traductor amb Jòrdi Blanc del libre La crisi catalana, una oportunitat per Euròpa de Carles Puigdemont.


Max Roqueta sul libre de Roland Pecout 'Portulan'

portulanSul libre de Roland Pecout Portulan I (1978), un article de Max Roqueta dins la revista OC, printemps 1980. Los dos libres son estats reeditat per Vent Terral en 2013 en un volums.

Sus Portulan I - Un libre plen e dur e ric coma la miugrana, un das simbèls mai retenguts de Pecout en sa caminada orientala. Ric coma la mar, o puslèu lo desèrt qu'es melhor son agre.

Los que fan viure e treslusir l'occitan

los-que-fan-viureLos que fan viure e treslusir l'occitan - Collectiu
Jos la direccion de Carmen Alén Garabato, Claire Torreilles, Marie-Jeanne Verny
Actes del Xen congrès de l'AIEO a Besièrs (12-19 juin 2011)
Lambert Lucas - 16 x 24 cm - 971 paginas
2014 - 60 èuros - ISBN : 978-2-35935-086-9

Lo libre presenta las contribucions presentadas al collòqui de l'AIEO en 2011 sus los que fan viure e treslusir l'occitan.

La reina deus bandits

la-reina-mangaLa reina deus bandits de Wee Tian Beng (Institut Occitan de Pau)

Lo primièr manga en occitan.

Extrach : "Avisatz-vos, que soi esmalida !

"De tan qui ètz nombrós... de tan qui parlatz viste, e de tan qui son complicats los vòstes noms... ne me'n vau pas brembar !