perelha Publicat en 1968 en francés lo libre Esclarmonda de Perelha, martira catara ven d'èsser traduch en occitan per Sèrgi Viaule. Aquò's un roman istoric. Lo libre es disponible en lenga nòstra a cò de las Editions des régionalisme dempuèi l'estiu de 2020.

Presentacion – Dempuèi 1209 las armadas dels barons de França ocupan Lengadòc. Lo comtat de Tolosa es estat vencit, mas lo comtat de Fois resistís totjorn. Los darrièrs catars s'i son venguts refugiar. Lo senhor, Raimond de Perelha, los recapta coratjosament dins sa ciutadèla de Montsegur.

Alzèu de Massabrac, un jove chivalièr, es amorós d'Esclarmonda, la filha de Raimond de Perelha. Mas aquesta frequenta las bonasfemnas e los bonsòmes de la religion catara. Es embelinada per lor fe e lors cresenças. Al bonur de l'aicí-bas causirà la felicitat de l'amondaut.

Un roman istoric de tria. Entre amor terrèstre impossible, resisténcia a l'envasidor e mistèris venguts de las prigondors dels tempses, lo legeire nauleja sus mantunes registres. « Mas per endessús lo lenhièr, tal un aucèl de las alas resplendentas, polsava, dardalhanta per los sègles dels sègles, l'anma occitana... ».

Raimonda Tricoire (1899-1994) es una escrivana occitana nascuda e mòrta a Dun en Arièja. Escriguèt mantuns romans en francés, mas tanben de poesias, de contes e de cronicas en occitan que publiquèt dins divèrsas revista.

Sèrgi Viaule, escrivan e traductor, passionat per lo periòd catar, assegurèt la traduccion en occitan del libre. Aviá de per abans propausadas la traduccion en occitan del libre de Maurice Magre Le Sang de Toulouse. Es tanben traductor amb Jòrdi Blanc del libre La crisi catalana, una oportunitat per Euròpa de Carles Puigdemont.


Lo dever del vaure

lo-dever Lo dever del vaure de Joan-Peire Lacomba (Lo chamin de Sent Jaume, 2010). Prèmi Jaufre Rudel 2010

Quatrena de cobèrta – Lo Joan-Peire Lacomba es de per son pair franc Lemosin e de per sa maire, seria quasi d'Auvernha. Li es malaisat destriar los dos parlars que, de tot biais, se semblan plan.

Ensaia pasmens de se tener ad un per poema. Faras coma se, legidor, passara de l'un a l'autre sens te'n estonar.

Libre : 'D'aucèls e d'òmes' de Jean-Louis Segondy

Es estat publicat pendent l'estiu de 2023 a las dedicions E rau ! lo libre D'aucèls e d'òmes de Jean-Louis Segondy.

Pantòri de Romieg Jumèu

pantori-romieg-jumeu Pantòri de Romieg Jumèu (IEO-Edicion, 2013, A tots 194, 234 paginas, 13,5 x 18 cm, 16.00 €).

Presentacion de l'editor :

1851. Napoléon lo Pichòt entrinca son Còp d’Estat. A còntra suberna de totei leis insureccions dau sègle XIX, son pas leis obriers ni leis estudiants que s’enrebèlisson per aparar la Republica mai quasi solets lei pacans provençaus deis Aups bassas, de la Droma e dau Var. La repression sarà terribla. Au mitan deis eveniments, una familha de marselhés liberaus amb seis amors, seis engatjaments e sei desenlusiments.