En 1999 foguèt publicat a Albi lo libre Un moment sens votz de Francis Gazanhes.

Lo libre es bilingüe occitan/francés amb par títol primièr Un moment sans voix. L'obratge foguèt pauc considerat per la critica.

Joan-Pèire Tardiu pr'aquò dins la revista Occitans ! numèro 89 escriviá a propaus d'aquel libre :

«  ... un libre de novèlas longament soscadas, premeditadas per o dire melhor, un libre de quand la votz manca, al ras del silenci que o capèla tot. Lo patés es aquí que peta coma un còp de fusilh o de revòlver, que fai petar tota l’agressivitat del libre d’un paragraf a l’autre, d’una scèna a l’autra, lo meteis esclairatge despietadós suls èstres e suls afars, e mai sul quite narrator. Lo libre empenat es una traversada de la fin del sègle, tot lo periòde de las annadas 70 mai que mai, amb lo militantisme revolucionari e lo militantisme occitan non pas coma resson anecdotic, ni coma “tela de fons”, mas coma dimension fonsala de las causidas d’èstre que l’escriure aicí se n’avida, causidas que son totjorn del costat de la desirança, l’autra clau del libre. »

Dins un article sul webzine Jornalet en junh de 2020 Ramon Ginolhac publicava un extrach de letra que l'autor li aviá escricha a propaus d'aquel libre :

« Quand arribèri a Albi, siaguèri plan estonat de veire que l’occitanisme aviá sascut passar del refús de l’altre a l’accion politica madura amb aquel altre, cada còp que se podiá. Lo Grifol se dobrissiá, una plan polida sala, oficiala, e i venguèri trabalhar tot còp.

« Aviái escrich un libre (tròp) gròs de 1000 paginas en occitan e francés que degun voliá pas publicar e me diguèri que me’n caliá sortir quicòm de mai elaborat... Adonc i me botèri. Aquò siaguèt l’engatjament meu, e soi pas segur que los militants del Grifol o agèsson jamai plan mesurat...

« Daissem passar lo temps. Venguèt aquel d’acabar e de publicar. Los ostals nacionals me diguèron que “la forma literària èra pas plan adobada”. Ensagèri de cambiar, de passar de “novèlas” a quicòm de seguit. O volguèron pas tanpauc... A fòrça de trabalhar la forma generala, tornèri causir las “novèlas” coma a la debuta, e i me tenguèri...

« Me sentissi plan melhor atal. Me sembla que menèri quicòm de cap en cap, e vesi que soi plan dobèrt als altres atal... Sabi que nos cal tota mena de literatura, mas sabi que la sola que tenguèsse es aquela que cèrca la qualitat. »

Francis Gasanhes nasquèt en 1946 a Severac lo Castèl en Roergue. Moriguèt accidentalament en 2000. Lo sieu nom es tanben qualque còp ortografiat Francés Gasanhas.

Referéncia del libre : Un moment sans voix, Francis Gazanhes, Albi, 1999.


Dòn Quichòt de la Mancha

don-quichot-cervantes-gairal Dòn Quichòt de la Mancha de Miguel De Cervantes.

Tèxtes causits, traduccion occitana de Sèrgi Gairal, 228 paginas, 2014, 15 €, IEO-Edicion,  ISBN : 9782859105204.

Presentacion de Sèrgi Gairal - Demandatz a qualqu’un qual es dòn Quichòt ; vos respondrà qu’es aquel baug que preniá los molins de vent per de gigants que lo menaçavan, e que voliá pas escotar son escudièr Sanche, qu’el vesiá la realitat.

Qu'est-ce que la littérature bretonne ?

litterature-bretonneSul libre de Yves Le Berre, Qu'est-ce que la littérature bretonne ? Essais de critique littéraire, XVe-XXe siècle, un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 81, automne de 2006.

Dos escolans d'Yves Le Berre, professor emerit de celtic a l'Universitat de Bretanha occidentala (Brest), an agut l'idèa tras que bòna de reünir dins un libre polidament estampat e presentat una part importanta deis estudis que son mèstre e amic aviá publicats, mai que mai entre 1986 e 1995, dins de revistas ò de volums collectius sovent de mau trobar, mai que mai en fòra de Bretanha.

La Legenda de Sleepy Hollow - Washington Irving

IEO Edicions publiquèt al mes de març de 2021 La Legenda de Sleepy Hollow de Washington Irving.

La traduccion occitana es de Pèire Beziat que revirèt tanben de Conan Doyle Las aventuras de Sherlock Holmes (IEO Edicions) e de Robert Louis Stevenson, Lo mond perdut (IEO Edicions) e Viatge amb un ase per Cevenas (Editions des regionalismes).

Washington Irving situa l'accion de la legenda dins la val aconsomida de Sleepy Hollow. Aquí lo temps sembla coma calhat. Lo regent Ichabod Crane, que regna en mèstre sus sa pichona escòla, pensa que res ni degun lo pòt pas pus arrestar sul camin de la notorietat e de la prosperitat. Mas lo fantauma del Cavalièr sens Cap que trèva la val dempuèi la guèrra d’independéncia fa fintanèla...