En 1999 foguèt publicat a Albi lo libre Un moment sens votz de Francis Gazanhes.

Lo libre es bilingüe occitan/francés amb par títol primièr Un moment sans voix. L'obratge foguèt pauc considerat per la critica.

Joan-Pèire Tardiu pr'aquò dins la revista Occitans ! numèro 89 escriviá a propaus d'aquel libre :

«  ... un libre de novèlas longament soscadas, premeditadas per o dire melhor, un libre de quand la votz manca, al ras del silenci que o capèla tot. Lo patés es aquí que peta coma un còp de fusilh o de revòlver, que fai petar tota l’agressivitat del libre d’un paragraf a l’autre, d’una scèna a l’autra, lo meteis esclairatge despietadós suls èstres e suls afars, e mai sul quite narrator. Lo libre empenat es una traversada de la fin del sègle, tot lo periòde de las annadas 70 mai que mai, amb lo militantisme revolucionari e lo militantisme occitan non pas coma resson anecdotic, ni coma “tela de fons”, mas coma dimension fonsala de las causidas d’èstre que l’escriure aicí se n’avida, causidas que son totjorn del costat de la desirança, l’autra clau del libre. »

Dins un article sul webzine Jornalet en junh de 2020 Ramon Ginolhac publicava un extrach de letra que l'autor li aviá escricha a propaus d'aquel libre :

« Quand arribèri a Albi, siaguèri plan estonat de veire que l’occitanisme aviá sascut passar del refús de l’altre a l’accion politica madura amb aquel altre, cada còp que se podiá. Lo Grifol se dobrissiá, una plan polida sala, oficiala, e i venguèri trabalhar tot còp.

« Aviái escrich un libre (tròp) gròs de 1000 paginas en occitan e francés que degun voliá pas publicar e me diguèri que me’n caliá sortir quicòm de mai elaborat... Adonc i me botèri. Aquò siaguèt l’engatjament meu, e soi pas segur que los militants del Grifol o agèsson jamai plan mesurat...

« Daissem passar lo temps. Venguèt aquel d’acabar e de publicar. Los ostals nacionals me diguèron que “la forma literària èra pas plan adobada”. Ensagèri de cambiar, de passar de “novèlas” a quicòm de seguit. O volguèron pas tanpauc... A fòrça de trabalhar la forma generala, tornèri causir las “novèlas” coma a la debuta, e i me tenguèri...

« Me sentissi plan melhor atal. Me sembla que menèri quicòm de cap en cap, e vesi que soi plan dobèrt als altres atal... Sabi que nos cal tota mena de literatura, mas sabi que la sola que tenguèsse es aquela que cèrca la qualitat. »

Francis Gasanhes nasquèt en 1946 a Severac lo Castèl en Roergue. Moriguèt accidentalament en 2000. Lo sieu nom es tanben qualque còp ortografiat Francés Gasanhas.

Referéncia del libre : Un moment sans voix, Francis Gazanhes, Albi, 1999.


Auda - Claudi Assemat

auda-assemat Auda - Claudi Assemat - IEO Edicion
2004 - 88 pages - 10 € - ISBN : 2859103430

Lo roman conta l'istòria d'Auda. Dins un vilatjòt de la Montanha Negra balajat pel vent d’autan, coneis una enfança aürosa. Mas lèu lo malastre dintra dins l’ostal amb la mòrt de sa maire e son amor naissent e secrèt es bresat per la guèrra d’Argèria...

Pecics de mièg-sègle - Robèrt Lafont

Pecics de mièg-sègle de Robèrt Lafont sortiguèt en 2000 a las edicion Fédérop.

L'autor tornava aicí sus las accions occitanistas de la fin del sègle passat que ne foguèt un dels actors màger.

Aquí çò que ne disiá : « E se demandatz qué ven far aquí la lenga occitana, vos dirai que, coma ela servís a remetre Occitània a l’endrech, a produire son istòria dins son espaci, ela servís tanplan a totes los que i demòran a se metre dins lors aises culturals e dins lor dignitat civica. Es una esplanada, es pas una fortalesa.

Made in "France" - Ives Roqueta

made-in-france Made in "France" de Ives Roqueta (1970, IEO Edicion).

Las annadas seissanta, un escrivan liure, aquò peta. L'autor afusta, tòca. Tot es viu. Una pròsa a despart, tres nòvas, Ives Roqueta.

Extrach pagina 18 : A cò de Schleswig los autres me dison qu'ai tòrt, qu'aquò's fòrça important de legir lo jornal : de Gaulle, Ben-Barka, lo Viet-Nam, Lecanuet-Plage, te sabi... Los daissi dire. Desempuèi l'Argeria – quora fasiàm la guèrra amb totas las porcariás de rigor e que puèi legissiàm sul jornal çò que se'n podiá dire – Figaro o Humanité aquò's quif-quif per ieu. Coma ditz Ives, aquò's un fons sonòr qu'acompanha l'eveniment. Pas Mai.