Racontes Apecilhats de Maria Riucròs.

Presentacion de l'editor : « Maria partiguèt un jorn, amb los sieus, de la bòria de Riucròs. Daissavan aquí l'istòria de tres generacions, çò qu'èra estat la vida dins aquel recanton perdut d'Avairon.

« Demorèt dètz e uèit ans sens i tornar. Entre temps, la bòria s'èra venduda mai d'un còp, los camps e los prats èran venguts en bosiga, lo riu s'èra curat un pauc mai.

« Uèi nos vòl dire çò que visquèt, çò que foguèt la vida vidanta d'una drolleta al mièg del campèstre, amiga de las bèstias e de la natura. Un dels primièrs testimoniatges en occitan, benlèu, d'una femna sus la vida païsana d'aquelas annadas trenta.

« Maria nos liura un tròç de nòstra memòria occitana pel plaser d'escriure, de re-crear, e per nos far partetjar çò que visquèt. Simplament tanben per que d'autres sàpian e perque la cadena de la vida e de las generacions deu contunhar. »

*

En 2010, Joan-Peire Cavalièr sul sieu blòg presentava aquel libre de mal trobar.

Aquí un extrach de sa presentacion : « A Albi, per astre, dins un talhièr de conversa del Grifol, encontrèri i a dos meses Maria Riucròs (Maria Emile de son nom vertadièr), nascuda dins las annadas vint, una femna tròp modesta que parla remirablament lo lengadocian de la region de Plasença d’Avairon, d’ont es sortida. Me balhèt un libre que publiquèt a Albi en 1990, a compte d'autor (l'IEO ne'n volèt pas), intitolat Racontes Apecilhats.

« Pòrta sus la coberta un dessenhet un pauc simplòt d’un can e d’una drolleta. Aquò me faguèt pensar que deviá èsser un libròt de contes pels dròlles. M’enganavi.

« A la lectura, ai descobert un libre escrich dins una lenga plan polida, sonhada, precisa, qu’es un raconte d’enfança dins una bòria del costat de Santa Supèria, ont lo monde trabalhavan e trabalhan encara per Ròcafòrt, mas es tanben a l’encòp una mena de galeria de retraches umans, d’una umanitat a l’ora d’ara quasiment desapareguda, e es encara la transmission d’elements de cultura orala, coma las legendas de la fondacion de la glèisa de Santa Supèria e del gorg de Sant-Martin, e enfin una vertadièra minièra d’informacions sus la vida vidanta e la mentalitat dels païsans d’aquel canton avairones, dins las annadas trenta. »

[legir l'article complet]

Racontes apecilhats de Marià de Riucròs (Albi, Lo Sened, 1990).


Legir Joan Bodon en catalan

El llibre dels finals Catoia l'enfarinat Las edicions Club Editor propausan en catalan la traduccion de dos libre de Joan Bodon Lo libre dels grands jorns e Lo libre de Catòia

Son titolats : El llibre dels finals e Catoia l’enfarinat. Las traduccions son de Joan-Lluís Lluís e de Artur Quintana.

Lo tust de la lenga - Yanick Martin

lo-tust-de-la-lenga Lo tust de la lenga es un libre de Yanick Martin. Bilingüe occitan/francés sortiguèt a las Edicions MARPOC en 2015. Fa 220 paginas.

Presentacion de libre - Un testimoniatge rar, una experiéncia particulara, destorbanta. Normalament, los escambis entre un pacient e son "psi" relèvan del domèni estrictament privat e son pas per sortir de l'ambient feutrat d'un cabinet d'analisi. E pasmens dins son primièr libre, Yanick Martin pallèva una granda partida del vel.

Bilbon lo Hòbbit - J.R.R. Tolkien

mars Las edicions dels Regionalismes venon d'editar en occitan Bilbon lo Hòbbit o un anar tornar de J.R.R. Tolkien.

L'obratge fa 218 paginas. La traduccion occitana es de Sèrgi Viaule. Lo libre se legís amb plaser. L'edicion pr'aquò manca de seriós, lo tèxt es clafit de fautas grossièras, al còp involontàrias, d'error de sasidas, mas d'autras semblan volontàrias e degudas al corrector, Eric Chaplain segon las informacions rensenhadas pagina 2, puslèu qu'a Sèrgi Viaule que dins sas autras publicacions, tant que se pòt, assaja de far atencions a la qualitat de l'ortografia.

Presentacion de l'editor – Bilbon es un hòbbit que, coma planes hòbbits, auriá presat viure suaudament dins la siá tuta. Mas per el coma per plan maites, las causas viran pas totjorn dins lo sens que voldrián.