Racontes Apecilhats de Maria Riucròs.

Presentacion de l'editor : « Maria partiguèt un jorn, amb los sieus, de la bòria de Riucròs. Daissavan aquí l'istòria de tres generacions, çò qu'èra estat la vida dins aquel recanton perdut d'Avairon.

« Demorèt dètz e uèit ans sens i tornar. Entre temps, la bòria s'èra venduda mai d'un còp, los camps e los prats èran venguts en bosiga, lo riu s'èra curat un pauc mai.

« Uèi nos vòl dire çò que visquèt, çò que foguèt la vida vidanta d'una drolleta al mièg del campèstre, amiga de las bèstias e de la natura. Un dels primièrs testimoniatges en occitan, benlèu, d'una femna sus la vida païsana d'aquelas annadas trenta.

« Maria nos liura un tròç de nòstra memòria occitana pel plaser d'escriure, de re-crear, e per nos far partetjar çò que visquèt. Simplament tanben per que d'autres sàpian e perque la cadena de la vida e de las generacions deu contunhar. »

*

En 2010, Joan-Peire Cavalièr sul sieu blòg presentava aquel libre de mal trobar.

Aquí un extrach de sa presentacion : « A Albi, per astre, dins un talhièr de conversa del Grifol, encontrèri i a dos meses Maria Riucròs (Maria Emile de son nom vertadièr), nascuda dins las annadas vint, una femna tròp modesta que parla remirablament lo lengadocian de la region de Plasença d’Avairon, d’ont es sortida. Me balhèt un libre que publiquèt a Albi en 1990, a compte d'autor (l'IEO ne'n volèt pas), intitolat Racontes Apecilhats.

« Pòrta sus la coberta un dessenhet un pauc simplòt d’un can e d’una drolleta. Aquò me faguèt pensar que deviá èsser un libròt de contes pels dròlles. M’enganavi.

« A la lectura, ai descobert un libre escrich dins una lenga plan polida, sonhada, precisa, qu’es un raconte d’enfança dins una bòria del costat de Santa Supèria, ont lo monde trabalhavan e trabalhan encara per Ròcafòrt, mas es tanben a l’encòp una mena de galeria de retraches umans, d’una umanitat a l’ora d’ara quasiment desapareguda, e es encara la transmission d’elements de cultura orala, coma las legendas de la fondacion de la glèisa de Santa Supèria e del gorg de Sant-Martin, e enfin una vertadièra minièra d’informacions sus la vida vidanta e la mentalitat dels païsans d’aquel canton avairones, dins las annadas trenta. »

[legir l'article complet]

Racontes apecilhats de Marià de Riucròs (Albi, Lo Sened, 1990).


La Legenda de Sleepy Hollow - Washington Irving

IEO Edicions publiquèt al mes de març de 2021 La Legenda de Sleepy Hollow de Washington Irving.

La traduccion occitana es de Pèire Beziat que revirèt tanben de Conan Doyle Las aventuras de Sherlock Holmes (IEO Edicions) e de Robert Louis Stevenson, Lo mond perdut (IEO Edicions) e Viatge amb un ase per Cevenas (Editions des regionalismes).

Washington Irving situa l'accion de la legenda dins la val aconsomida de Sleepy Hollow. Aquí lo temps sembla coma calhat. Lo regent Ichabod Crane, que regna en mèstre sus sa pichona escòla, pensa que res ni degun lo pòt pas pus arrestar sul camin de la notorietat e de la prosperitat. Mas lo fantauma del Cavalièr sens Cap que trèva la val dempuèi la guèrra d’independéncia fa fintanèla...

Katalanische und okzitanische renaissance - Georg Kremnitz

mars Sortiguèt en 2018 lo libre de Georg Kremnitz Katalanische und okzitanische renaissance.

L'autor venguèt presentar son trabalh a Tolosa per una conferéncia DUOC lo dimècre 20 de mars de 2019.

Tornam publicar çai-jos la presentacion que ne fasián los organizators.

L'ombra doça de la nuèch - Robèrt Martí

mars L'ombra doça de la nuèch de Robèrt Martin sortiguèt en 1981 dins la colleccion Atot a cò d'IEO Edicion. Es un roman fantastic : lo temps d'un viatge, ont entre passat e present, dins l'ombra doça de la nuèch, tot capvira.

Extrach – Quora aviá començat ? La memòria se n'èra perduda... Los primièrs signes coneguts èran del sègle passat. De cans estripats, de fuòcs alucats pels crosèls a la sason de sèga, de poses enverenats amb de caronhadas... « Los de Roet », aqueles mots fasián fremesir los dròlles e se claure las femnas. Qual èran ? De paures que l'aganiment aviá acarnassits, disián d'unes, de lops disián los autres, de lops de figura umana. A La Bastida, èrem tranquilles, de memòria d'òme, jamai avián pas gasat Viaur, mas de l'autra part del riu, dins las bedissas, de formas estranhas se passejavan la nuèch. Massòl lo vièlh que pausava de tremalhs a la Combeta, ne perdèt la paraula un matin, mas sos uèlhs totjorn vius disián pro l'òrre espectacle qu'avián contemplat.