verd-paradis-1-max-roqueta Lo tèxt çai jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt del 4 de decembre de 2014 al 28 febrièr de 2015 a la mediatèca centrala d’aglomeracion Emile Zola a Montpelhièr.

Verd Paradís - Resson au vèrs de Baudelaire : « le vert paradis des amours enfantines », Verd Paradís rementa lo paradís perdut de l'enfança.

Roland Pécout escriu en 1993 : « L'Eden perdut que sa languison esclaira las pròsas de Verd Paradís, aquò's lo parangon de l'oasís. Lo desèrt es aimat per çò que rescond las fònts : coma la garriga espinosa amaga sos sorgents, coma la secada de Miègjorn conten al bèl mitan son grífol, coma la vida apara son mistèri, e la sòm, los sòmis... » E presenta Max Roqueta coma un « chaman dau País das Fònts », un passant que s'encamina dins de païsatges ben reals que son atanben de sasons de l'imaginari.

Lo 28 d'abriu de 1933, Max Roqueta escriu a Enric Frère que vòl « escriure una seguida de pichòts capítols (en lenga d'òc tot segur) onte parlarai de l'èrba (subjècte que me ten au còr), de la polsa, de las pèiras, de la palha d'agost e dau cèl que los uòlhs lo bevon entre que de tot lo còrs espandit, òm s'apièja a la tèrra fresca coma a un mur ». En 1934, pareis dins OC un raconte en pròsa : Secret de l'èrba, primièr tèxt de Verd Paradís « L'èrba èra nòstra companha. Viviam sempre mesclats a sa frescor, amics de la vida umila que rescond [...]. »

L'edicion de Verd Paradís, en 1961, es un eveniment literari vertadièr. Verd Paradís II e III son editats pas qu'en 1974 e 1986.

En 1980, la revirada francesa de Verd Paradís I e II d'Alem Surre-Garcia es publicada a las Éditions du Chemin vert. Aquela adaptacion conois una capitada nacionala e lo libre es revirat en allemand, american, castilhan, neerlandés, catalan, bulgar.

Fin finala, i aurà 7 volums en occitan (5 dins la revirada francesa) de Verd Paradís :

  • Verd Paradís I (1961),
  • Verd Paradís II (1974),
  • Lo Grand Teatre de Dieu (1986),
  • L'Uòlh dau cat (1987),
  • Las Canas de Midàs (1990),
  • Lo Corbatàs Roge (2003),.
  • Lo Libre de Sara (2008).

Segon Robèrt Lafont, aquela òbra es « una canta per la solesa dels èstres e dau mond ».


Lo fiu de l'Uòu - Robèrt Lafont

mars Lo fiu de l'Uòu es un nòva de Robèrt Lafont. Foguèt publicada en 2001 per Atlantica/Institut Occitan.

Presentacion – Sus la montanha de la Clapa que domina Narbona d'un costat e la mar de l'autre, un uòu enòrme e misteriós es descobèrt per un jove Josieu a la debuta del sègle VIII. Aquel uòu fluorescent condensa pendent qualques jorns las passions, los asirs e las adoracions de las tres comunitats que, a aquela epòca, pòplan la vila. Acaba per se crebar e la creatura androïda que ne sortís partatge amb un jumèl norricièr e una maira adoptiva la vida d'una comunitat de « perfachas » cataras al pè de la còla d'Enseruna...

'La technique ou l'enjeu du siècle' de Jacques Ellul

Jacques Ellul foguèt un dels pensaire màger del fenomèn tecnic al sègle XX. Es dins lo libre La Technique ou l'enjeu du siècle que pel primièr còp presentava sas idèas.

Luènh lo limitar lo fenomèn al las maquinas e a sos aspèctes materials, als espleches, a l'automatizacion dins l'industria, lo prend dins sa globalitat.

La pèsta escarlata - Jack London

mars Pèire Beziat contunha son trabalh de traduccion pel plaser dels lectors occitanofòns.

Ven de sortir en 2021 La Pèsta escarlata de Jack London. Lo libre de 98 paginas es publicat per las Éditions des Régionalismes. Un libre que l'actualitat tornar malaürosament metre en avant.

L'istòria se debana en 2073 e los òmes son vestits de pèls de bèstias…

Lo libre es un raconte d'anticipacion postapocaliptic. Un vielhon, un còp èra professor d’universitat a San Francisco als Estats Units conta los eveniments que se debanèran pel passat : los de la Pèsta Escarlata.