'Novèlas causidas', Luigi Pirandello, Miquèl Pedussaud
Detalh de la fotografia de cobèrta del libre ''Novèlas causidas'

En 2020 sortissiá a las edicions Edite-moi ! la traduccion occitana de Marcovaldo d'Italo Calvino. La traduccion èra de Miquèl Pedussaud.

Per l'estiu de 2023 es l'IEO d'Erau dins sa colleccion E... rau ! que publica una autra traduccion d'En Pedussaud : Novèlas causidas. Lo libre de 196 paginas recampa una seleccion de novèlas de Luigi Pirandello seleccionadas dins son òbra Novelle per un anno.

Un dels escrivan màger de la literatura italiana de la debuta del sègle passat, Luigi Pirandello nasquèt a Agrigente en 1867, moriguèt a Roma en 1936. Es subretot conegut per son teatre.

Novelle per un anno es la reünion de novèlas. Ne prevesiá una per cada jorn de l'an. Escribèt la primièra en 1884, la darrièra l'annada de sa mòrt en 1936. Posquèt pas acabar son trabalh que foguèt publicat en 15 tòmes pels editors Bemporad e Mondadori de 1922 a 1937.

Aquelas novèlas dison la realitat de la societat siciliana del temps : una societat en buta a de dificultats grandas mas ont l’escrivan fa sovent puntejar un trait umoristic. I tornam trobar una part indirèctament autobiografica amb de racontes inspirats de las malparadas de sa vida. Luigi Pirandello foguèt de longa acarat a la malautiá mentala de sa femna e l’entrepresa familiala d’explechacion de sofre faguèt quincanèla. Un libre pastats d’umanitat, de las descripcions d’una precision remirabla e de l’escritura d’una granda finesa.

Miquèl Pedussaud es nascut en 1947. Passèt son enfança e son adolescéncia dins la banlèga tolosana, sarà breçat per la lenga occitana de sa menina pairala fins a sos setze ans. Après una vida professionala essencialament a Las Pòstas, retorna a l’occitan al sarrar de la retirada.

Seguís los corses de l’IEO 31, puèi l'ensenhament a distància a l’Universitat de Montpelhièr (master 2 Lengas Literaturas e Civilizacions Estrangièras e Regionalas amb un memòri Edicion critica de la correspondéncia Joan Bodon – Robèrt Lafont depausat al CIRDÒC).

Prend de corses d’italian e après la publicacion de son recuèlh en occitan, Brigalhs, a las Edicions de l’IEO de Lengadòc en 2018, son ocupacion màger ven la traduccion. Publica en 2020, Marcovaldo d’Italo Calvino en occitan, edicion Edite-moi !, e en 2023, Novèlas causidas de Luigi Pirandello

Novèlas

Novèlas


Contes Atal - Antonin Perbòsc

contes-atal Contes atal d'Antonin Perbòsc (2006, Letras d'òc, 192 paginas). Postfaci de Josiana Bru, amb lexic occitan-francés.

Presentacion de l'editor : "Dins la dralha dels Fablèls Calhòls, pareguts fa bèl temps, los Contes atal amassan 23 contes a l'encòp risolièrs e calhòls.

Escrits per Antonin Perbòsc (1861-1944), grand contaire e grand amassaire de contes, de cap a la primièra guèrra mondiala, los tèxtes aicí publicats nos fan descobrir una part de çò que demorava tròp sovent escondut dins los recuèlhs dels folcloristas. Interdit qu'èra als cuols cosuts coma lo pater als ases.

Sul libre de Roland Pécout 'Agach occitan'

agach-occitan-pecoutDins la revista Lenga e País d'òc n° 43 en 2005, Marie-Jeanne Verny presentava tres cronicas eissidas del libre de Roland Pécout Agach occitan. Extrach :

Tres cronicas de Agach occitan de Roland Pécout
Proposicions d'expleitacion pedagogica

Agach occitan, publicat en 2004 per lo Centre d'Estudis Occitans a l'Universitat Paul Valéry1, es un libre que recampa de cronicas escrichas per Roland Pécout dins la revista Connaissance du Pays d'Oc, que pareissiá a Montpelhièr dins las annadas 1970-80. Remandam lo legeire a aquel obratge per las tres cronicas que trachan respectivament de las capitèlas, de Van Gogh e de la Tarasca. Prepausam una expleitacion pedagogica de cada tèxt, en donant de direccions de trabalh, de documents iconografics e de tèxtes complementaris.

Dòn Quichòt de la Mancha

don-quichot-cervantes-gairal Dòn Quichòt de la Mancha de Miguel De Cervantes.

Tèxtes causits, traduccion occitana de Sèrgi Gairal, 228 paginas, 2014, 15 €, IEO-Edicion,  ISBN : 9782859105204.

Presentacion de Sèrgi Gairal - Demandatz a qualqu’un qual es dòn Quichòt ; vos respondrà qu’es aquel baug que preniá los molins de vent per de gigants que lo menaçavan, e que voliá pas escotar son escudièr Sanche, qu’el vesiá la realitat.