'Novèlas causidas', Luigi Pirandello, Miquèl Pedussaud
Detalh de la fotografia de cobèrta del libre ''Novèlas causidas'

En 2020 sortissiá a las edicions Edite-moi ! la traduccion occitana de Marcovaldo d'Italo Calvino. La traduccion èra de Miquèl Pedussaud.

Per l'estiu de 2023 es l'IEO d'Erau dins sa colleccion E... rau ! que publica una autra traduccion d'En Pedussaud : Novèlas causidas. Lo libre de 196 paginas recampa una seleccion de novèlas de Luigi Pirandello seleccionadas dins son òbra Novelle per un anno.

Un dels escrivan màger de la literatura italiana de la debuta del sègle passat, Luigi Pirandello nasquèt a Agrigente en 1867, moriguèt a Roma en 1936. Es subretot conegut per son teatre.

Novelle per un anno es la reünion de novèlas. Ne prevesiá una per cada jorn de l'an. Escribèt la primièra en 1884, la darrièra l'annada de sa mòrt en 1936. Posquèt pas acabar son trabalh que foguèt publicat en 15 tòmes pels editors Bemporad e Mondadori de 1922 a 1937.

Aquelas novèlas dison la realitat de la societat siciliana del temps : una societat en buta a de dificultats grandas mas ont l’escrivan fa sovent puntejar un trait umoristic. I tornam trobar una part indirèctament autobiografica amb de racontes inspirats de las malparadas de sa vida. Luigi Pirandello foguèt de longa acarat a la malautiá mentala de sa femna e l’entrepresa familiala d’explechacion de sofre faguèt quincanèla. Un libre pastats d’umanitat, de las descripcions d’una precision remirabla e de l’escritura d’una granda finesa.

Miquèl Pedussaud es nascut en 1947. Passèt son enfança e son adolescéncia dins la banlèga tolosana, sarà breçat per la lenga occitana de sa menina pairala fins a sos setze ans. Après una vida professionala essencialament a Las Pòstas, retorna a l’occitan al sarrar de la retirada.

Seguís los corses de l’IEO 31, puèi l'ensenhament a distància a l’Universitat de Montpelhièr (master 2 Lengas Literaturas e Civilizacions Estrangièras e Regionalas amb un memòri Edicion critica de la correspondéncia Joan Bodon – Robèrt Lafont depausat al CIRDÒC).

Prend de corses d’italian e après la publicacion de son recuèlh en occitan, Brigalhs, a las Edicions de l’IEO de Lengadòc en 2018, son ocupacion màger ven la traduccion. Publica en 2020, Marcovaldo d’Italo Calvino en occitan, edicion Edite-moi !, e en 2023, Novèlas causidas de Luigi Pirandello

Novèlas

Novèlas


Novèlas exemplaras - Miguel de Cervantes

Novèlas exemplaras Sortiguèt en octobre de 2020 a cò de IEO Edicion Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Lo libre de 260 paginas conten sièis nòvas traduchas en occitan per Joaquim Blasco. Es propausat al prètz de 15 èuros.

Extrach de l'introducion del traductor – Aguèsse pas escrich Dòn Quichòt, Miguel de Cervantes y Saavedra (1547-1616) seriá estat pasmens un dels escrivans màgers del Sègle d’Aur espanhòl. Son òbra, fòrt variada e abondosa, tòca totes los genres : poesia, teatre, novèla, roman, amb de capitadas dins un que poiriá passar per menor, l’entremés. Aital Cervantes a enauçat l’entremés, aquel divertiment cortet que se donava entre dos actes d’una òbra de teatre del temps que cambiavan lo decòr, al nivèl de pichòta jòia literària.

Los fors et costuma de Bearn

fors-e-costumas Fors et Costumas de Bearn, edicion establida per Joan Eygun, tèxt original de 1552 (Letra d'òc, 2010, 29 èuros, 320 paginas).

Presentacion de l'editor – En 1551-1552, los fòrs antics de Bearn qu'estón reformats peu Senhor soviran de Bearn, Enric II, e los Estats de Bearn tà melhorar e modernizar lo foncionament de l'Estat e de la Justícia. Vertadèr monument istoric e testimoniatge simbolic de las libertats bearnesas, los Fors et costumas de Bearn publicats a Pau en 1552 que son tanben lo prumèr libe imprimit en occitan gascon.

Libre - Imbèrt de Salas - Vent Terral

imbert-de-salasImbèrt de Salas, aparaire de Montsegur
Autors : Bernard Mahoux e Jean-Louis Biget
Revirada occitana de Jòrdi Raffanel, Joan Antòni Costumero e Jòrdi Blanc
Vent Terral - 2016 - 14 x 21 cm - 144 paginas
ISBN : 978-2-85927-117-6 - 12 €

Presentacion de l'editor :

Après las doas Crosadas contra los Albigeses, la dels barons (1209-1215) e la del rei de França (1226-1229), Ramond Trencabèl, tornant de Catalonha l’estiu de 1240, entrepren la reconquista de sas possessions, sostengut per la pichona noblessa de Corbièiras, Menerbés e Lauragués.