'Novèlas causidas', Luigi Pirandello, Miquèl Pedussaud
Detalh de la fotografia de cobèrta del libre ''Novèlas causidas'

En 2020 sortissiá a las edicions Edite-moi ! la traduccion occitana de Marcovaldo d'Italo Calvino. La traduccion èra de Miquèl Pedussaud.

Per l'estiu de 2023 es l'IEO d'Erau dins sa colleccion E... rau ! que publica una autra traduccion d'En Pedussaud : Novèlas causidas. Lo libre de 196 paginas recampa una seleccion de novèlas de Luigi Pirandello seleccionadas dins son òbra Novelle per un anno.

Un dels escrivan màger de la literatura italiana de la debuta del sègle passat, Luigi Pirandello nasquèt a Agrigente en 1867, moriguèt a Roma en 1936. Es subretot conegut per son teatre.

Novelle per un anno es la reünion de novèlas. Ne prevesiá una per cada jorn de l'an. Escribèt la primièra en 1884, la darrièra l'annada de sa mòrt en 1936. Posquèt pas acabar son trabalh que foguèt publicat en 15 tòmes pels editors Bemporad e Mondadori de 1922 a 1937.

Aquelas novèlas dison la realitat de la societat siciliana del temps : una societat en buta a de dificultats grandas mas ont l’escrivan fa sovent puntejar un trait umoristic. I tornam trobar una part indirèctament autobiografica amb de racontes inspirats de las malparadas de sa vida. Luigi Pirandello foguèt de longa acarat a la malautiá mentala de sa femna e l’entrepresa familiala d’explechacion de sofre faguèt quincanèla. Un libre pastats d’umanitat, de las descripcions d’una precision remirabla e de l’escritura d’una granda finesa.

Miquèl Pedussaud es nascut en 1947. Passèt son enfança e son adolescéncia dins la banlèga tolosana, sarà breçat per la lenga occitana de sa menina pairala fins a sos setze ans. Après una vida professionala essencialament a Las Pòstas, retorna a l’occitan al sarrar de la retirada.

Seguís los corses de l’IEO 31, puèi l'ensenhament a distància a l’Universitat de Montpelhièr (master 2 Lengas Literaturas e Civilizacions Estrangièras e Regionalas amb un memòri Edicion critica de la correspondéncia Joan Bodon – Robèrt Lafont depausat al CIRDÒC).

Prend de corses d’italian e après la publicacion de son recuèlh en occitan, Brigalhs, a las Edicions de l’IEO de Lengadòc en 2018, son ocupacion màger ven la traduccion. Publica en 2020, Marcovaldo d’Italo Calvino en occitan, edicion Edite-moi !, e en 2023, Novèlas causidas de Luigi Pirandello

Novèlas

Novèlas


L'ombra doça de la nuèch - Robèrt Martí

mars L'ombra doça de la nuèch de Robèrt Martin sortiguèt en 1981 dins la colleccion Atot a cò d'IEO Edicion. Es un roman fantastic : lo temps d'un viatge, ont entre passat e present, dins l'ombra doça de la nuèch, tot capvira.

Extrach – Quora aviá començat ? La memòria se n'èra perduda... Los primièrs signes coneguts èran del sègle passat. De cans estripats, de fuòcs alucats pels crosèls a la sason de sèga, de poses enverenats amb de caronhadas... « Los de Roet », aqueles mots fasián fremesir los dròlles e se claure las femnas. Qual èran ? De paures que l'aganiment aviá acarnassits, disián d'unes, de lops disián los autres, de lops de figura umana. A La Bastida, èrem tranquilles, de memòria d'òme, jamai avián pas gasat Viaur, mas de l'autra part del riu, dins las bedissas, de formas estranhas se passejavan la nuèch. Massòl lo vièlh que pausava de tremalhs a la Combeta, ne perdèt la paraula un matin, mas sos uèlhs totjorn vius disián pro l'òrre espectacle qu'avián contemplat.

'La paciéncia de l'ase' de Cristian Laus

Cristian Laus (1934-2002), plan conegut per sas divèrsas activitats dedicadas a la cultura e a la lenga occitana, de l'escritura a l'ensenhament, en passant per la recèrca o la lexicografia, daissèt abans de morir qualques escriches. Son estats publicat en 2024 pel Centre Cultural Occitan d'Albigés sol títol La paciéncia de l'ase.

Na Balfet - Sèrgi Viaule

na-balfet-sergi-viaule Na Balfet es un roman policièr de Sèrgi Viaule. Publicat pel primièr còp en 2012 foguèt reeditat en 2014. Lo libre de 154 paginas es publicat per las Editions des Régionalismes.

Sèrgi Viaule nasquèt en 1950. Collaborator regulièr de l'ebdomadari La Setmana e del Jornalet, grand lector presenta regularament las siás criticas d'òbras occitanas recentament paregudas. A fòrça escrich mas pauc publicat. De totjorn, balhèt la prioritat a l’accion militanta. Amb la retirada se consacra a la mesa en òrdre de sas òbras romanescas. Na Balfet es son primièr títol publicat.