linguistica-joan-thomas Lingüistica e renaissentisme occitan, l’enjòc social de l’istòria de la lenga un libre de Joan Thomàs (IEO, Tèxtes e documents, 30 èuros, 412 paginas).

Presentacion de l'editor – Un agach nòu e clarvesent, al lum de l’istoriografia, suls actors e las teorias de la lingüistica occitana.

Aqueste libre, lo primièr sus la lingüistica occitana contemporanèa, ensaja de n’establir la caracteristica mai evidenta : lo rapòrt estrech, entretengut dempuèi bèl brieu, amb lo movement renaissentista.

Avèm, enfin, un bilanç istoriografic dels trabalhs sus la normativizacion, la codificacion, la lexicografia que son tanben de camps d’intervencion prioritaris del renaissentisme.

Basat, en partida, sus l’expleitacion d’archius orals - convèrsas amb los actors del temps present - e sus l’exploracion dels mitans scientific e militant, la recèrca s’estaca, d’una part, a far conéisser los actors e, d’autra part, a esclairir la dimension sociala de l’istòria de la lenga occitana e a ne desgatjar los enjòcs, tant al dintre del mitan academic coma dins lo mond militant.

Levat lo fach, ja original, qu’aqueste obratge inaugura d’estudis istoriografics dins lo domèni de la lingüistica occitana, dobrís tanben lo talh a de perspectivas nòvas per aquesta disciplina.

Joan Thomàs nasquèt en 1958 dins una familha occitanofòna de Tarn entre La Vaur e Castras. Professor d’occitan e de letras francesas. A ja publicat en collaboracion amb Ramon Chatbèrt Òbras completas de Josèp Daubian (IEO, 1982).


Los ignorants - Raconte d'une iniciacion crosada

ignorants Los ignorants - Raconte d'une iniciacion crosada
es una benda dessenhada d'Etienne Davodeau e de Richard Leroy.

Es estada publicada en 2016 per l'associacion Terrairòl de Nimes.

Etienne Davodeau es autor de benda dessenhada, coneis pas gaire lo mond del vin. Richard Leroy es vinhairon, a quitament pas jamai legit de benda dessenhada, mas son totes dos de bona volontat e plan curioses.

Sul libre 'La il.lusió occitana' d'August Rafanell

la-illusio-occitana Un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 84, estiu de 2007, sul libre d'August Rafanell, La il.lusió occitana. La llengua dels catalans entre Espanya i França. Epilòg de Robert Lafont (Barcelona, Quaderns Crema, Ensag n° 37, 2006, dos volums, 1542 paginas) [ligam editor]

Aquí un obratge coma se'n publica gaire : dos volums, mai de mila cinc cents paginas polidament presentadas, amb tot un fum de documents illustratius en contraponch dau tèxt, una analisi precisa, detalhada, menada tot de lòng amb clartat e rigor, e que pasmens se legís quasi coma un roman, de la primiera a la darriera pagina, que l'autor, o ditz eu clarament, i a pas tant vougut desenvolopar una opinion, quina que siá, qu'expausar, dins tota sa complexitat e son detalh, leis endevenenças d'un moment lòng que toquèt ço que li diguèron sovent de "panoccitanisme".

Camins : Lo cant de la tèrra d'Iveta Balard

Ven de sortir (automn de 2023) a las edicions del Grelh Roergàs lo darrièr libre d'Iveta Balard : Camins : lo cant de la tèrra.

Amb Camins, Iveta Balard contunha de nos menar non solament pels camins « d’en çò nòstre », mas tanben pels camins de la vida. I pensam pas de contunh, mas viure es caminar. Caminar per anar a l’escòla, per gardar las fedas, caminar « pel país de França e pels païses vesins », caminar lo jorn, caminar la nuèch... « Camini doncas SOI, per parafrasar Descartes. Tant que camini existissi. »