linguistica-joan-thomas Lingüistica e renaissentisme occitan, l’enjòc social de l’istòria de la lenga un libre de Joan Thomàs (IEO, Tèxtes e documents, 30 èuros, 412 paginas).

Presentacion de l'editor – Un agach nòu e clarvesent, al lum de l’istoriografia, suls actors e las teorias de la lingüistica occitana.

Aqueste libre, lo primièr sus la lingüistica occitana contemporanèa, ensaja de n’establir la caracteristica mai evidenta : lo rapòrt estrech, entretengut dempuèi bèl brieu, amb lo movement renaissentista.

Avèm, enfin, un bilanç istoriografic dels trabalhs sus la normativizacion, la codificacion, la lexicografia que son tanben de camps d’intervencion prioritaris del renaissentisme.

Basat, en partida, sus l’expleitacion d’archius orals - convèrsas amb los actors del temps present - e sus l’exploracion dels mitans scientific e militant, la recèrca s’estaca, d’una part, a far conéisser los actors e, d’autra part, a esclairir la dimension sociala de l’istòria de la lenga occitana e a ne desgatjar los enjòcs, tant al dintre del mitan academic coma dins lo mond militant.

Levat lo fach, ja original, qu’aqueste obratge inaugura d’estudis istoriografics dins lo domèni de la lingüistica occitana, dobrís tanben lo talh a de perspectivas nòvas per aquesta disciplina.

Joan Thomàs nasquèt en 1958 dins una familha occitanofòna de Tarn entre La Vaur e Castras. Professor d’occitan e de letras francesas. A ja publicat en collaboracion amb Ramon Chatbèrt Òbras completas de Josèp Daubian (IEO, 1982).


L'Etèrne Retorn d'Adam - Jules Verne

L'etèrne Retorn d'Adam, Jules Verne Las Éditions des régionalisme publiquèt en 2022 la traduccion en occitan del tèxte de Jules Verne L'Éternel Adam. La traduccion es de Sèrgi Viaule.

Aquesta nòva es estada publicada en 1910 après la mòrt de son autor. Desparelha d'a fons dins l’òbra de Jules Verne conegut per èsser un autor puslèu optimista. Pensava que lo progrès porgit per las sciéncias e las invencions èra l’avenidor de l’umanitat, e aquela fe qu'aviá dins las tecnicas es a la sorsa d'una part importanta de sos libres de sciéncia ficcion ont l'òme, ben que confrontat a l'adversitat, demòra sempre mèstre de son destin.

Flore occitane du Massif Central - Jean Carbonel

En 2016 lo Grelh Roergàs tornava editar la Flore occitane du Massif Central de Jean Carbonel. Agotada la tornèran editar en 2018.

Usual preciós per los que s'interessan al nom de las plantas del país, escrich per Joan Carbonèl, es estat augmentat per Zefir Bòsc de la transcripcion normalizada dels noms de las plantas e de la Liste des noms patois tirada d’autres trabalhs de Carbonèl.

Pas de Panica a Sant Perdols - Sèrgi Viaule

mars Junh de 2022, Sèrgi Viaule publica a las Éditions des régionalismes son darrièr roman, un roman policièr de 186 paginas, o puslèu segon el, un roman gendarmièr.

Sant Perdols es una vilòta coma n’avèm maitas en Occitània. Viu al ritme del picatge de las oras, aquestas degrunadas pel relòtge pincat sul cloquièr de la vièlha catedrala, mas viu mai que mai per l’Amicala Rugbistica Sant-Perdosòla, lo club esportiu mai seguit de la ciutat, e tot aniriá planièr dins lo melhor dels monds, se un endeman de partida a l’estadi de Trincamòla lo sonhaire de l’equipa Primièra aviá pas desaparegut.