Lingüistica e renaissentisme occitan, l’enjòc social de l’istòria de la lenga un libre de Joan Thomàs (IEO, Tèxtes e documents, 30 èuros, 412 paginas).
Presentacion de l'editor – Un agach nòu e clarvesent, al lum de l’istoriografia, suls actors e las teorias de la lingüistica occitana.
Aqueste libre, lo primièr sus la lingüistica occitana contemporanèa, ensaja de n’establir la caracteristica mai evidenta : lo rapòrt estrech, entretengut dempuèi bèl brieu, amb lo movement renaissentista.
Avèm, enfin, un bilanç istoriografic dels trabalhs sus la normativizacion, la codificacion, la lexicografia que son tanben de camps d’intervencion prioritaris del renaissentisme.
Basat, en partida, sus l’expleitacion d’archius orals - convèrsas amb los actors del temps present - e sus l’exploracion dels mitans scientific e militant, la recèrca s’estaca, d’una part, a far conéisser los actors e, d’autra part, a esclairir la dimension sociala de l’istòria de la lenga occitana e a ne desgatjar los enjòcs, tant al dintre del mitan academic coma dins lo mond militant.
Levat lo fach, ja original, qu’aqueste obratge inaugura d’estudis istoriografics dins lo domèni de la lingüistica occitana, dobrís tanben lo talh a de perspectivas nòvas per aquesta disciplina.
Joan Thomàs nasquèt en 1958 dins una familha occitanofòna de Tarn entre La Vaur e Castras. Professor d’occitan e de letras francesas. A ja publicat en collaboracion amb Ramon Chatbèrt Òbras completas de Josèp Daubian (IEO, 1982).
A cada jorn, son mièg lum d'Ives Roqueta es estat publicat per Letras d'òc.
Arbres d'en çò nòstre d'Iveta Balard (2017, 96 paginas, 12 €, Grelh Roergàs).
Lo libre, entre sciénças e racontes, per cada arbre, nos balha d'informacions
tecnicas mas tanben d'anecdòtas. L'autora posa dins la tradicion orala, dins de
racontes cortets, contes o autres sovenirs personal per donar vida a cadun
dels arbres que descriu.
Lux veneris de Joan-Ives Casanòva (Trabucaire, 2003, 88 paginas, 12 €). Raconte de l'amor e del desir. Extrach :