mars Lo fiu de l'Uòu es un nòva de Robèrt Lafont. Foguèt publicada en 2001 per Atlantica/Institut Occitan.

Presentacion – Sus la montanha de la Clapa que domina Narbona d'un costat e la mar de l'autre, un uòu enòrme e misteriós es descobèrt per un jove Josieu a la debuta del sègle VIII. Aquel uòu fluorescent condensa pendent qualques jorns las passions, los asirs e las adoracions de las tres comunitats que, a aquela epòca, pòplan la vila. Acaba per se crebar e la creatura androïda que ne sortís partatge amb un jumèl norricièr e una maira adoptiva la vida d'una comunitat de « perfachas » cataras al pè de la còla d'Enseruna...

Lo fiu de l'Uòu resumís en acclerat l'istòria de totas las espècias vivas, çò que li permet, en un meteis raconte, de traversar temps e luòcs, de viatjar dins lo temps (del sègle VIII a la guèrra de 1914) e dins l'espaci. Aital fasent, non content de nos balhar una vision sus de moments istorics e sus de sites geografics, lo conte condença l'òbra de son autor, los sieus tèmas essencials e nos en porgís aquí una traversada.

D'una escritura ironica que justifica totas las fantasiás, Lo fiu de l'Uòu se dubrís e s'acaba sul conflicte entre las religions del Libre. La primièra frasa situís la debuta de l'istòria per una tripla data, balhada segon los calendièrs ebrèu, crestian e musulman ; l'abans-dernièra pagina nos mòstra lo darrièr jusieu e lo darrièr arabi, irreconciliables fraire enemics, se massacrant l'un l'autre...

Lo fiu de l'Uòu es un conte filosofic dins la vena volteriana, un raconte de formacion amb de magnificas evocacions de l'enfança e de l'adolescéncia, d'aqueles moments d'evelh dels senses de dubertura al mond, quand l'apetís e la curiositat sont insaciablas davant las promessas de la vida. Lo tot amb – autre constanta dins l'òbra de Robèrt Lafont – una gormandisa del mot e de la frasa, salivant d'apetís de viure, dins un esbleugissament contunhós davant la natura mediterranèa, sas plantas e sas pus umilas creaturas. Lo fiu de l'Uòu es enfin l'una de las òbras las mai jubilatòrias de Robèrt Lafont e a l'encòp la mai sinistra de las apocalipsis qu'aguèsse escrichas.


Lo sagèl del secret - Gui Vialà

Lo sagèl del secret de Gui Vialà (IEO, colleccion Crimis, 1995, 75 paginas, 6 €).

Après Par o impar paregut en 1984 Gui Vialà publicava un autra roman policièr Lo sagèl del secret dins la jova collecion Crimis de l'IEO.

Extrach : « ... Agachèt un moment aquel bolegadís puèi profèitet d’un embolh de las autòs per traversar. Çò que lo tirava de l’autre costat èra lo magasin de monsur Marc.

Qualques nadals d'Occitània per La Talvera

Lo libre Nadals d'Occitània que sortiguèt en 2008 presenta la tradicion dels nadalets totjorn plan viva en Occitània. Es fòrt anciana que ja al sègle XII, se cantava de Nadals en lenga d'òc.

Lo recuèlh recampa a l'entorn de 100 cants collectats en Albigés, Carcin, Roergue o Lengadòc bas.

Libre - Imbèrt de Salas - Vent Terral

imbert-de-salasImbèrt de Salas, aparaire de Montsegur
Autors : Bernard Mahoux e Jean-Louis Biget
Revirada occitana de Jòrdi Raffanel, Joan Antòni Costumero e Jòrdi Blanc
Vent Terral - 2016 - 14 x 21 cm - 144 paginas
ISBN : 978-2-85927-117-6 - 12 €

Presentacion de l'editor :

Après las doas Crosadas contra los Albigeses, la dels barons (1209-1215) e la del rei de França (1226-1229), Ramond Trencabèl, tornant de Catalonha l’estiu de 1240, entrepren la reconquista de sas possessions, sostengut per la pichona noblessa de Corbièiras, Menerbés e Lauragués.