barracon-sergi-gairal Lo barracon de Sèrgi Gairal ven d'èsser reeditat (julhet de 2015) per IEO Edicion. Lo libre de 204 paginas còsta 15 €.

Presentacion - Aquel barracon, que se quilha sul camin de Sant Jacme de Compostèla dempuèi lo sègle XIV, te fa un brave sospluèg ont pòdes costejar de mond que, de costuma, se coneisson pas gaire. Aital la castelana tròp perfumada o aquel romieu que se ditz alemand...

Lo narrator – un dròlle – s’i agrada tant coma a l’escòla. E tot cercant sa cata sómia de tot çò qu’aicí poguèt avenir. Mas a l’escòla tanben se’n passa ! I a la mèstra que ven d’Alsàcia ; e la Clotilda qu’a desparegut...

Un roman qu’a causit un encastre original, la sala de classa – que vesèm foncionar pels uèlhs d’un escolan – e que nos torna una part preciosa de nòstre passat tan pròche.

En 2013 sortiguèt Las vacanças de Pascas ont l'autor nos conta l'escorreguda de Clotilda.


L'òme del cap del lòc - Alban Cazals

L'òme del cap del lòc d'Alban Cazals foguèt publicat pel Grelh roergàs en 1995. Lo libre conten 208 paginas.

Amagat darrièr lo personatge de Marçal, l'autor nos liura los sieus remembres. Un viatge al còr del sègle vint, tot en retenguda, cada mot es pessat, cada alusion pensada.

Nascut en 1924 a Centres en Segalà roergat, Alban Cazals viu son enfança dins la bòria de sons parents. Es lo temps, encara, ont al campestre la lenga occitana es lo sol veïcul de comunicacion.

De qué soscas, grand paire ? - Amanç Batut

En 2016 sortissiá a las edicions del Grelh Roergàs lo libre d'Amanç Batut De qué soscas, grand paire ?

Aquí çai-jos la presentacion que ne fasiá dins son edicion del 5 de març de 2017, lo jornal Centre Presse.

Amanç Batut se soven e sosca...

« De qué soscas, grand paire ? » es la debuta d'una cançon de « Los de Sauvatèrra ». Aquí qualques paraulas de la cançon ont lo felen demanda a son papeta : « Conta me, parla me de ton país... »

Lo luec d'enluec - Thierry Offre

luec-denluec Lo luec d'enluec de Thierry Offre (Trabucaire, Pròsa occitana, 2016, 12 €, 136 paginas).

Extrach - « Un uelh, l’uelh dau monde benlèu... Un uelh que naseja, un quauqua ren eissit de la man d’ailà dau tropic dau Capricòrne, un uelh que fa garri-babau per ti dire la vidassa, pretenciosament... Aquesta vida en rebat de la Tèrra, dau Cièle e d’aquesteis Aigas que dien aquí (deliciosament) les eaux territoriales...