mistral-abans-mireio-claudia-gastou Mistral abans Mirèio : cossí Mistral prenguèt part a l’espelison del Felibrige e de l’Armana prouvençau (1854-1859) de Maria-Clàudia Gastou (Colleccion Textes et Documents, IEO Edicion, 2012, 377 paginas, 24 èuros).

Presentacion de l'editor : 1859 es l’annada que vegèt la publicacion de Mirèio e la consecracion parisenca de son autor. Aquel estudi pòrta pas sus la genèsi del cap d’òbra mistralenc, mas sul trabalh d’escritura en lenga nòstra que lo poèta provençal endralhèt tre las annadas 1850, mentre qu’alestissiá son poèma epic.

Normalizacion ortografica, sintaxica e semantica, fondacion del Felibrige, publicacion del primièr numèro de l’Armana prouvençau, tot aquò foguèt l’òbra comuna d’un rodelet de poètas avinhoneses. Mistral ne foguèt un cepon màger.

Aquel libre s’esperfòrça de faire lum sul ròtle que lo poèta, qu’aviá pas encara trenta ans, joguèt dins la vida literària provençala de las annadas 1850. Mòstra que l’Armana prouvençau foguèt l’aisina que deviá permetre de menar a tèrme çò que cal plan nomenar la renaissença felibrenca. Determina l’espandida e la natura de la collaboracion mistralenca a la revista annadièra, en botar en relèu la diversitat granda de las formas d’escritura qu’i desvolopèt : pròsas foncionalas e militantas, racontes, istorietas umoristicas, poèmas de tota mena... Enfin, assaja de botar en perspectiva l’òbra mistralenca de relevament de la lenga e de la literatura provençalas.

Un periòde pro desconegut dins la carrièra literària de Mistral, mas tanben un moment capital dins l’istòria lingüistica e literària d’Occitània dins un estil apassionant e rigorós.

Maria-Clàudia Gastou estudièt e militèt per l’occitan una part importanta de sa vida. Foguèt sòcia del CREO e de la Talvera. Certificada puèi agregada de filosofia, ensenhèt aquela matèria mai de vint ans dins l’acadèmia d’Orleans-Tors. Son memòri de mestresa en filosofia se titola Le Divin chez Hegel et chez Nietzsche : Quel est le sens du mot « Dieu est mort ? ».

En occitan, sas recèrcas pòrtan sus la literatura e mai que mai sul Felibrige. Sostenguèt un memòri de Master en literatura occitana. Publiquèt tanben un article dins la revista Lengas editada per l’Universitat Paul Valery sus l’escritura militanta de l’Armana prouvençau.


Camins : Lo cant de la tèrra d'Iveta Balard

Ven de sortir (automn de 2023) a las edicions del Grelh Roergàs lo darrièr libre d'Iveta Balard : Camins : lo cant de la tèrra.

Amb Camins, Iveta Balard contunha de nos menar non solament pels camins « d’en çò nòstre », mas tanben pels camins de la vida. I pensam pas de contunh, mas viure es caminar. Caminar per anar a l’escòla, per gardar las fedas, caminar « pel país de França e pels païses vesins », caminar lo jorn, caminar la nuèch... « Camini doncas SOI, per parafrasar Descartes. Tant que camini existissi. »

Memòrias de paures - Autobiografias occitanas en vèrs

Mémoires de pauvres - Autobiografias occitanas en vèrs del sègle XIX. Jos la direccion de Philippe Gardy e Philippe Martel (Garae, 2010, 576 paginas , illustrat, 15 x 22 cm, bilingüe francés/occitan).

Nasquèron entre Ròse e Garona, entre lo primièr e lo segond Empèri.

Son partits de pas res, levat l'Agenés Jasmin consacrat, el, grand poèta per París. Son pas arribats plan naut.

Lo libre escafat

lo-libre-escafatJoan-Ives Casanòva - Lo Libre Escafat - Trabucaire - 2008

Presentacion de l'editor : "Un libre es totjorn, per la quita fòrça de las causas, un abotiment, e mai la soma dels tempses enanats e d'aqueles que demòran de viure, e primièr, d'imaginar, per assajar de los faire possibles.

"Dins la trajectòria d'escritura en pròsa, ja plan rica, de Joan Ives Casanòva, Lo Libre Escafat, mai benlèu que d'autres libres, es estat concebut jol signe de la mudança e de las metamorfòsis de la vida, que se pòdon gaire percebre al moment que las vivèm, mas que s'impausan, al final, coma de movements fonses, que lo viatge n'es Io revelator.