mistral-abans-mireio-claudia-gastou Mistral abans Mirèio : cossí Mistral prenguèt part a l’espelison del Felibrige e de l’Armana prouvençau (1854-1859) de Maria-Clàudia Gastou (Colleccion Textes et Documents, IEO Edicion, 2012, 377 paginas, 24 èuros).

Presentacion de l'editor : 1859 es l’annada que vegèt la publicacion de Mirèio e la consecracion parisenca de son autor. Aquel estudi pòrta pas sus la genèsi del cap d’òbra mistralenc, mas sul trabalh d’escritura en lenga nòstra que lo poèta provençal endralhèt tre las annadas 1850, mentre qu’alestissiá son poèma epic.

Normalizacion ortografica, sintaxica e semantica, fondacion del Felibrige, publicacion del primièr numèro de l’Armana prouvençau, tot aquò foguèt l’òbra comuna d’un rodelet de poètas avinhoneses. Mistral ne foguèt un cepon màger.

Aquel libre s’esperfòrça de faire lum sul ròtle que lo poèta, qu’aviá pas encara trenta ans, joguèt dins la vida literària provençala de las annadas 1850. Mòstra que l’Armana prouvençau foguèt l’aisina que deviá permetre de menar a tèrme çò que cal plan nomenar la renaissença felibrenca. Determina l’espandida e la natura de la collaboracion mistralenca a la revista annadièra, en botar en relèu la diversitat granda de las formas d’escritura qu’i desvolopèt : pròsas foncionalas e militantas, racontes, istorietas umoristicas, poèmas de tota mena... Enfin, assaja de botar en perspectiva l’òbra mistralenca de relevament de la lenga e de la literatura provençalas.

Un periòde pro desconegut dins la carrièra literària de Mistral, mas tanben un moment capital dins l’istòria lingüistica e literària d’Occitània dins un estil apassionant e rigorós.

Maria-Clàudia Gastou estudièt e militèt per l’occitan una part importanta de sa vida. Foguèt sòcia del CREO e de la Talvera. Certificada puèi agregada de filosofia, ensenhèt aquela matèria mai de vint ans dins l’acadèmia d’Orleans-Tors. Son memòri de mestresa en filosofia se titola Le Divin chez Hegel et chez Nietzsche : Quel est le sens du mot « Dieu est mort ? ».

En occitan, sas recèrcas pòrtan sus la literatura e mai que mai sul Felibrige. Sostenguèt un memòri de Master en literatura occitana. Publiquèt tanben un article dins la revista Lengas editada per l’Universitat Paul Valery sus l’escritura militanta de l’Armana prouvençau.


'Estanhencas' d'Albèrt Arnaud

'Estanhencas' d'Albèrt Arnaud Las edicion E... rau ! venon de tornar editar a la debuta de 2024 lo libre d'Albèrt Arnaud : Estanhencas.

Lo libre sortiguèt dins sa primièra edicion en 2014. Content sèt novèlas, es bilingüe, caduna es estada traducha en francés.

Le vrai visage d'Eugène Le Roy

le-vrai-visage-eugene-leroy Un article de Joan-Claudi Dugros dins la revista Lou Felibrige novembre/decembre de 2010.

Un novèl visatge d'Eugène Le Roy, un dels fondators de l'escòla felibrenca Lo Bornat dau Perigòrd

Falguèt que l'istoriana Anne Brenon restabliguèsse, contra pas mal d'idèas bufècas, « Le Vrai visage du Catharisme » per que, uèi, lo monde ajan un vertadièr imatge dels Bons Òmes qu'anavan de borg en castèl, de vila en desèrt clandestin, en far tindar lo baston, lo vertadièr imatge de las cresentas que entrainavan las qu'aimavan dins lor aventura e dins lor fe.

Sang e saba - J.-C. Forêt

sang-e-saba-j-c-foret Sang e saba de Joan-Claudi Forêt (Trabucaire, 2005, 160 paginas, 13 èuros).

Quatrena de cobèrta – « Èrem qualques jovents que sabián qu'anavan morir abans vint ans. De la vida que viuram pas, regretàvem sonque l'amor que ne seriam per tot jamai ignorants.