mistral-abans-mireio-claudia-gastou Mistral abans Mirèio : cossí Mistral prenguèt part a l’espelison del Felibrige e de l’Armana prouvençau (1854-1859) de Maria-Clàudia Gastou (Colleccion Textes et Documents, IEO Edicion, 2012, 377 paginas, 24 èuros).

Presentacion de l'editor : 1859 es l’annada que vegèt la publicacion de Mirèio e la consecracion parisenca de son autor. Aquel estudi pòrta pas sus la genèsi del cap d’òbra mistralenc, mas sul trabalh d’escritura en lenga nòstra que lo poèta provençal endralhèt tre las annadas 1850, mentre qu’alestissiá son poèma epic.

Normalizacion ortografica, sintaxica e semantica, fondacion del Felibrige, publicacion del primièr numèro de l’Armana prouvençau, tot aquò foguèt l’òbra comuna d’un rodelet de poètas avinhoneses. Mistral ne foguèt un cepon màger.

Aquel libre s’esperfòrça de faire lum sul ròtle que lo poèta, qu’aviá pas encara trenta ans, joguèt dins la vida literària provençala de las annadas 1850. Mòstra que l’Armana prouvençau foguèt l’aisina que deviá permetre de menar a tèrme çò que cal plan nomenar la renaissença felibrenca. Determina l’espandida e la natura de la collaboracion mistralenca a la revista annadièra, en botar en relèu la diversitat granda de las formas d’escritura qu’i desvolopèt : pròsas foncionalas e militantas, racontes, istorietas umoristicas, poèmas de tota mena... Enfin, assaja de botar en perspectiva l’òbra mistralenca de relevament de la lenga e de la literatura provençalas.

Un periòde pro desconegut dins la carrièra literària de Mistral, mas tanben un moment capital dins l’istòria lingüistica e literària d’Occitània dins un estil apassionant e rigorós.

Maria-Clàudia Gastou estudièt e militèt per l’occitan una part importanta de sa vida. Foguèt sòcia del CREO e de la Talvera. Certificada puèi agregada de filosofia, ensenhèt aquela matèria mai de vint ans dins l’acadèmia d’Orleans-Tors. Son memòri de mestresa en filosofia se titola Le Divin chez Hegel et chez Nietzsche : Quel est le sens du mot « Dieu est mort ? ».

En occitan, sas recèrcas pòrtan sus la literatura e mai que mai sul Felibrige. Sostenguèt un memòri de Master en literatura occitana. Publiquèt tanben un article dins la revista Lengas editada per l’Universitat Paul Valery sus l’escritura militanta de l’Armana prouvençau.


Cronicas de Camparièrs - Quim Candèrs

Cronicas de Camparièrs Ven de sortir en aqueste fin d'estiu de 2020 a las edicions del Grelh Roergàs Cronicas de Camparièrs, lo darrièr libre de Quim Candèrs.

Aqueles racontes, escriches long d’un desenat d’annadas parlan, forra-borra, d’un còp èra, parlan del present. Lo futur lo daissa als prospectivistas, que segon el « s’enganan totjorn, e val mai aital sens cap de dobte ». Lo libre fa 196 paginas.

Memòrias d'un vailet de bòria - Zefir Bòsc

En 2016 sortissiá lo libre de Zefir Bòsc Memòrias d'un vailet de bòria editat pel cercle Occitan de Nalt Roergue.

Lo jornal Centre Presse presentèt lo libre dins sa rubrica en occitan Aital òc !

Çai-jos l'article.

Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal - Michèle Teysseyre

joan Fin de 2019 es paregut lo libre Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal. Editat per l'IEO de l'Aude presenta la traduccion occitana del roman istoric de Michèle Teysseyre paregut en 2017 a Las Editions du Cabardes Moi, Jean Pigasse, ouvrier du canal.

Lo libre conta l'istòria de Joan. Coma son paire, son mestièr seriá boscatièr. Mas una aventura extraordinària anava capvirar lo país : lo cavament del Canal Reial de Lengadòc, rebatejat mai tard Canal del Miègjorn.