peyrot-libre Las òbras completas de Claude Peyrot venon d'èsser reeditadas (fin de 2016) jos la direccion de David Fabié per la seccion francesa de l'Associacion Internacionala d'Estudis Occitans (AIEO).

Una òbra essenciala que dempuèi d'annadas èra de mal trobar.

Presentacion de David Fabié

Claudi Peiròt (1709-1795) es un dels autors occitans màgers del sègle XVIII, amb Joan de Cabanas (1654-1717) e Joan Baptista Fabre (1727-1783). Nasquèt en Roergue, a Milhau, dins una familha qu’aperteniá a la borgesiá consulara. Faguèt d’estudis de drech a Tolosa abans de dintrar dins los òrdres. Comencèt sa carrièira eclesiastica coma prebendièr a Sant Sarnin de Tolosa de 1738 a 1748. Tornèt puèi en Roergue, a Pradinàs, ont foguèt prior. Quitèt lo Segalar en 1765 per tornar a Milhau. Moriguèt a Palhàs, ont s’èra retirat pendent la Revolucion.

Peiròt, que participèt e foguèt premiat als Jòcs florals de Tolosa e de Rodés, escriguèt de poesia en occitan e en francés e un pauc de pròsa en francés. De son vivent, publiquèt tres obratges : las Poésies diverses, Patoises & Françoises (1774), en occitan e en francés, Les Quatre Saisons, ou les Géorgiques patoises (1781), en occitan, e las Œuvres diverses en vers et en prose (1788), en francés. Aqueles tres libres amb las Œuvres patoises de Claude Peyrot (1805), que balhan qualques poèmas postumes, contenon l’essencial de son òbra.

L’òbra poetica occitana de Peiròt se compausa de poèmas de societat, de poèmas politics e de poèmas georgics. Los poèmas de societat tractan amb leugieretat de pichons eveniments. Los poèmas politics concernisson lo periòde revolucionari. La poesia georgica, amb La Primo rouergasso (1774) e Les Quatre Saisons, ou les Géorgiques patoises, es la part mai coneguda de l’òbra de Peiròt. Dins aqueles tèxtes, lo poèta descriu amb precision la vida dels païsans roergasses al fial de l’annada.

Las Poésies diverses, Patoises & Françoises e Les Quatre Saisons, ou les Géorgiques patoises son los primièrs tèxtes literaris occitans publicats en Roergue (a Vilafranca) e podèm considerar que Peiròt es lo fondator de la literatura occitana roergassa modèrna. Sas òbras occitanas, que foguèron regularament publicadas al sègle XIX, pareguèron integralament pel darrièr còp en 1909 amb l’edicion de Léopold Constans. Dempuèi, foguèron pas publicats que de tròces causits. Propausam duèi una novèla edicion de las òbras occitanas complètas de Peiròt dins lor grafia originala : Claude Peyrot, Œuvre occitane complète, Édition critique avec une introduction, une traduction française et des notes par David Fabié (Toulouse, Section française de l’Association internationale d’études occitanes, 2016).

David Fabié


La princessa Valentina e autres contes - Florian Vernet

princessa En 2014 sortissiá editat pel CRDP de l'acadèmia de Montpelhièr lo libre La princessa Valentina e autres contes.

Aquí Florian Vernet torna prene la matèria dels contes tradicionals per ne far quicòm de nòu.

Los motius dels contes, los personatges, los modèls esprovats, Vernet los coneis. Aquí los combina, los tòrç, los reutiliza a son biais. Apond de mai a sa creacion la poncha necessària de segond gras, d'umor o d'anacronisme esquèr per far d'aquel libròt una capitada.

Sul libre de Roland Pécout 'Agach occitan'

agach-occitan-pecoutDins la revista Lenga e País d'òc n° 43 en 2005, Marie-Jeanne Verny presentava tres cronicas eissidas del libre de Roland Pécout Agach occitan. Extrach :

Tres cronicas de Agach occitan de Roland Pécout
Proposicions d'expleitacion pedagogica

Agach occitan, publicat en 2004 per lo Centre d'Estudis Occitans a l'Universitat Paul Valéry1, es un libre que recampa de cronicas escrichas per Roland Pécout dins la revista Connaissance du Pays d'Oc, que pareissiá a Montpelhièr dins las annadas 1970-80. Remandam lo legeire a aquel obratge per las tres cronicas que trachan respectivament de las capitèlas, de Van Gogh e de la Tarasca. Prepausam una expleitacion pedagogica de cada tèxt, en donant de direccions de trabalh, de documents iconografics e de tèxtes complementaris.

Dins los tudèls - Recuèlh de nòvas

Febrièr de 2018, lo recuèlh Dins los tudèls, obratge collectiu que recampa las nòvas del concors litterari organizat per Lo Lector del Val, l'associacion de las Bibliotècas del Lauragués, es sortit.

Aquel obratge nos rapela que la lenga es encara viva e transmesa. Los escrivans son sovent joves, en mairala o en collègi. Conten 158 paginas. La mitat dels tèxtes son en francés, l'autra mitat en occitan.