mars Sortiguèt en 2018 a las edicions Nuova Cultura lo libre Sens e razos d'una escriptura. Il vangelo occitano di Nicodemo. L'obratge es estat editat jos la direccion d'Alessio Collura.

Presentacion – Lo poèma Sens e razos d'una escriptura, tanben conegut coma l'Evangèli occitan de Nicodèm es un dels pus interessant de la literatura religiosa en lenga d'òc, pr'aquò es estat fins a uèi de faiçon susprenenta daissat de caire pels actors de la recèrca en domèni occitan.

Lo tèxt, noirit de divèrsas sorsas, notadament apocrifas, conta d'en primièr la passion de Jèsus e dels eveniments que seguisson – i comprés la spectaculara Davalada als infèrns del Crist – l'istòria se persguís puèi entrò al Jutjament Final.

Malgrat la pluralitat del material emplegat per l'autor e son eterogeneïtat, lo poèma presenta un clara unitat estilistica. E se pòt reconeisse una precisa finalitat politico-religiosa, en coeréncia amb lo mitan franciscan Espiritual de la França meridionala, tal que se desvolopèt entre lo sègle XIII e XIV.

Lo poèma sembla èsser estat compausat dins los territòris compreses entre Narbona e Montpelhièr ont operava d'aquel temps lo pus grand representant del francescanisme occitan, e lo mai radical, Petrus Joannis Olivi. L'idèa d'integrar l'Evangèli de Nicodèm dins una vision de tipe escatologica dins la quala lo ròtle dels Crist es central, es absolument originala comparativament a las autras producions vernacularas d'aquel tèxt e nos ramena clarament a la teologia istorica d'inspiracion joaquimita de Petrus Joannis Olivi.

Aquel libre presenta la primièra edicion filologica fisable d'aqueste important poèma, publicat pel primièr còp en 1883 per Hermann Suchier e jamai reeditat. L'edicion es accompanhada d'una traducion literala e d'anotacions que permeton un accessus ad textum immediat.

Lo volum met aital a disposicion dels filològs e dels istorians un aplech indispensable per una coneissença pus prigonda de la literatura religiosa occitana de l'Edat Mejana e del contèxte istoric e cultural que permetèt son espelisson.

Alessio Collura es cercaire en estudis literaris, lingüistics e filologics a l'Universitat de Trento e en estudis occitans a l'universitat Paul Valéry de Montpelhièr. Trabalha actualament a l'Universitat de Palèrma.


Faulas dau fabulós Esòp

esop-gui-matieu Faulas dau fabulós Esòp adaptacion de Gui Matieu (IEO-CREO Provença, 2016, 46 paginas, 10 èuros).

Lo CREO-Provença presenta una adaptacion de las Faulas d'Esòp.

Quatrena de cobèrta – Amb sei fablas Esòp en Grècia durbiguèt una draia que de molons de bablejaires anavan segre e seguisson totjorn 2500 ans après. Autors deis isopets de l'Atge-Mejan e poètas mai tardiers coma La Fontaine pesquèron dins aquelei tèxts moraus que nos vènon d'un temps que lei bèstias parlavan.

Sul libre de Roland Pécout 'Agach occitan'

agach-occitan-pecoutDins la revista Lenga e País d'òc n° 43 en 2005, Marie-Jeanne Verny presentava tres cronicas eissidas del libre de Roland Pécout Agach occitan. Extrach :

Tres cronicas de Agach occitan de Roland Pécout
Proposicions d'expleitacion pedagogica

Agach occitan, publicat en 2004 per lo Centre d'Estudis Occitans a l'Universitat Paul Valéry1, es un libre que recampa de cronicas escrichas per Roland Pécout dins la revista Connaissance du Pays d'Oc, que pareissiá a Montpelhièr dins las annadas 1970-80. Remandam lo legeire a aquel obratge per las tres cronicas que trachan respectivament de las capitèlas, de Van Gogh e de la Tarasca. Prepausam una expleitacion pedagogica de cada tèxt, en donant de direccions de trabalh, de documents iconografics e de tèxtes complementaris.

Made in "France" - Ives Roqueta

made-in-france Made in "France" de Ives Roqueta (1970, IEO Edicion).

Las annadas seissanta, un escrivan liure, aquò peta. L'autor afusta, tòca. Tot es viu. Una pròsa a despart, tres nòvas, Ives Roqueta.

Extrach pagina 18 : A cò de Schleswig los autres me dison qu'ai tòrt, qu'aquò's fòrça important de legir lo jornal : de Gaulle, Ben-Barka, lo Viet-Nam, Lecanuet-Plage, te sabi... Los daissi dire. Desempuèi l'Argeria – quora fasiàm la guèrra amb totas las porcariás de rigor e que puèi legissiàm sul jornal çò que se'n podiá dire – Figaro o Humanité aquò's quif-quif per ieu. Coma ditz Ives, aquò's un fons sonòr qu'acompanha l'eveniment. Pas Mai.