mars Sortiguèt en 2018 a las edicions Nuova Cultura lo libre Sens e razos d'una escriptura. Il vangelo occitano di Nicodemo. L'obratge es estat editat jos la direccion d'Alessio Collura.

Presentacion – Lo poèma Sens e razos d'una escriptura, tanben conegut coma l'Evangèli occitan de Nicodèm es un dels pus interessant de la literatura religiosa en lenga d'òc, pr'aquò es estat fins a uèi de faiçon susprenenta daissat de caire pels actors de la recèrca en domèni occitan.

Lo tèxt, noirit de divèrsas sorsas, notadament apocrifas, conta d'en primièr la passion de Jèsus e dels eveniments que seguisson – i comprés la spectaculara Davalada als infèrns del Crist – l'istòria se persguís puèi entrò al Jutjament Final.

Malgrat la pluralitat del material emplegat per l'autor e son eterogeneïtat, lo poèma presenta un clara unitat estilistica. E se pòt reconeisse una precisa finalitat politico-religiosa, en coeréncia amb lo mitan franciscan Espiritual de la França meridionala, tal que se desvolopèt entre lo sègle XIII e XIV.

Lo poèma sembla èsser estat compausat dins los territòris compreses entre Narbona e Montpelhièr ont operava d'aquel temps lo pus grand representant del francescanisme occitan, e lo mai radical, Petrus Joannis Olivi. L'idèa d'integrar l'Evangèli de Nicodèm dins una vision de tipe escatologica dins la quala lo ròtle dels Crist es central, es absolument originala comparativament a las autras producions vernacularas d'aquel tèxt e nos ramena clarament a la teologia istorica d'inspiracion joaquimita de Petrus Joannis Olivi.

Aquel libre presenta la primièra edicion filologica fisable d'aqueste important poèma, publicat pel primièr còp en 1883 per Hermann Suchier e jamai reeditat. L'edicion es accompanhada d'una traducion literala e d'anotacions que permeton un accessus ad textum immediat.

Lo volum met aital a disposicion dels filològs e dels istorians un aplech indispensable per una coneissença pus prigonda de la literatura religiosa occitana de l'Edat Mejana e del contèxte istoric e cultural que permetèt son espelisson.

Alessio Collura es cercaire en estudis literaris, lingüistics e filologics a l'Universitat de Trento e en estudis occitans a l'universitat Paul Valéry de Montpelhièr. Trabalha actualament a l'Universitat de Palèrma.


Sèt pans - Leon Còrdas

sets-pans Sèt pans, un libre de Leon Còrdas (IEO Edicions, 1977).

Extrach pagina 121 : "A la darrièra bocada lo gojat escorreguèt son veire e sortiguèt en disent qu'aviá quicòm a faire al tractor.

"I aviá benlèu quicòm a faire que levèt lo capòt, furguèt dins la caissa de las claus, ne prenguèt una, puèi çaganhèt lo motor. Mas qué que faguèsse sa pensada èra, d'aquel moment, a vint lègas d'aquí - sa pensada embrumassida e esmeravilhada a l'encòp, coma aquelis matins d'estiu ont corrís una nèbla bassa que seguís lo clòt de la comba e passa prim los rais de lum a travèrs son sedaç magic."

Los que fan viure e treslusir l'occitan

los-que-fan-viureLos que fan viure e treslusir l'occitan - Collectiu
Jos la direccion de Carmen Alén Garabato, Claire Torreilles, Marie-Jeanne Verny
Actes del Xen congrès de l'AIEO a Besièrs (12-19 juin 2011)
Lambert Lucas - 16 x 24 cm - 971 paginas
2014 - 60 èuros - ISBN : 978-2-35935-086-9

Lo libre presenta las contribucions presentadas al collòqui de l'AIEO en 2011 sus los que fan viure e treslusir l'occitan.

Faulas dau fabulós Esòp

esop-gui-matieu Faulas dau fabulós Esòp adaptacion de Gui Matieu (IEO-CREO Provença, 2016, 46 paginas, 10 èuros).

Lo CREO-Provença presenta una adaptacion de las Faulas d'Esòp.

Quatrena de cobèrta – Amb sei fablas Esòp en Grècia durbiguèt una draia que de molons de bablejaires anavan segre e seguisson totjorn 2500 ans après. Autors deis isopets de l'Atge-Mejan e poètas mai tardiers coma La Fontaine pesquèron dins aquelei tèxts moraus que nos vènon d'un temps que lei bèstias parlavan.