Lo sagèl del secret de Gui Vialà (IEO, colleccion Crimis, 1995, 75 paginas, 6 €).

Après Par o impar paregut en 1984 Gui Vialà publicava un autra roman policièr Lo sagèl del secret dins la jova collecion Crimis de l'IEO.

Extrach : « ... Agachèt un moment aquel bolegadís puèi profèitet d’un embolh de las autòs per traversar. Çò que lo tirava de l’autre costat èra lo magasin de monsur Marc.

« Aquí se vendiá de timbres de colleccion. Darrièr la vitra èran presentadas de pochetas amb de timbres de gaireben totes los païses : polits images de bèstias, de flors, de monuments, tot aquò plen de colors. I aviá tanben de cartas e d’envolòpas que portavan un sagèl que se disiá del "primièr jorn" d’emission. Res de rar. Se met pas jol nas de tot lo monde, çò que donariá benlèu de marridas idèas a de colleccionaires envejoses. Cada jorn l’òme s’arrestava davant aquelas vinhetas. Semblava prene plaser de las véser, puèi sens agachar las autras botigas e, totjorn dapàs, tornèt trobar la carrièra del Portal Nòu. Èra gaireben nuèit quand dobriguèt la pòrta de l’ostal. »

Dins aquel pichon mond claus de la filatelia, lo legeire tornarà trobar amb plaser l’inspector Tadèu ja present dins Par o Impar.

Pèire Rabasse en 2017 presentava lo libre dins la revista Lo Lugarn. Extrach : « Dins una vila mejana que demòra de temps anonima, mas que l'autor se pòt pas empachar de nomenar Castras en fin de narracion, un òme es ensucat a mòrt.

« D'aquí entr'aquí lo paure inspector Tadèu, sens cap d'indici provant a la debuta, se va lançar sus la pista de criminals potencials. Va córrer de costats e d'autres per s'anar copar lo nas d'aicí e d'ailà. Va sautar de mal en marrit. Mas aquò's lo mestièr de policièr qu'o vòl. Es tanben lo mestièr de l'escrivan de lo far damnar una mica en lo butant dins d'andronas. Es la règla fondamentala del genre e Gui Vialà es luènh de l'aver doblidada. »


Confidéncias Felinas - Sèrgi Gairal

felinas Es sortit a la fin de l'an 2019 lo dètz-e-ochen roman de Sèrgi Gairal Confidéncias Felinas.

Aquí l'autor dona la paraula a una cata. Una cata demest los òmes, i a pas res de pus normal. Mas, ça que la, una cata que conta e comenta non solament sa pròpria vida demest los òmes mas tanben la lor, aquí l'originalitat d'aquel roman : es tot simplament lo jornal d'una cata qu'es en contacte amb los òmes.

De qué soscas, grand paire ? - Amanç Batut

En 2016 sortissiá a las edicions del Grelh Roergàs lo libre d'Amanç Batut De qué soscas, grand paire ?

Aquí çai-jos la presentacion que ne fasiá dins son edicion del 5 de març de 2017, lo jornal Centre Presse.

Amanç Batut se soven e sosca...

« De qué soscas, grand paire ? » es la debuta d'una cançon de « Los de Sauvatèrra ». Aquí qualques paraulas de la cançon ont lo felen demanda a son papeta : « Conta me, parla me de ton país... »

Sèt pans - Leon Còrdas

sets-pans Sèt pans, un libre de Leon Còrdas (IEO Edicions, 1977).

Extrach pagina 121 : "A la darrièra bocada lo gojat escorreguèt son veire e sortiguèt en disent qu'aviá quicòm a faire al tractor.

"I aviá benlèu quicòm a faire que levèt lo capòt, furguèt dins la caissa de las claus, ne prenguèt una, puèi çaganhèt lo motor. Mas qué que faguèsse sa pensada èra, d'aquel moment, a vint lègas d'aquí - sa pensada embrumassida e esmeravilhada a l'encòp, coma aquelis matins d'estiu ont corrís una nèbla bassa que seguís lo clòt de la comba e passa prim los rais de lum a travèrs son sedaç magic."