Lo sagèl del secret de Gui Vialà (IEO, colleccion Crimis, 1995, 75 paginas, 6 €).

Après Par o impar paregut en 1984 Gui Vialà publicava un autra roman policièr Lo sagèl del secret dins la jova collecion Crimis de l'IEO.

Extrach : « ... Agachèt un moment aquel bolegadís puèi profèitet d’un embolh de las autòs per traversar. Çò que lo tirava de l’autre costat èra lo magasin de monsur Marc.

« Aquí se vendiá de timbres de colleccion. Darrièr la vitra èran presentadas de pochetas amb de timbres de gaireben totes los païses : polits images de bèstias, de flors, de monuments, tot aquò plen de colors. I aviá tanben de cartas e d’envolòpas que portavan un sagèl que se disiá del "primièr jorn" d’emission. Res de rar. Se met pas jol nas de tot lo monde, çò que donariá benlèu de marridas idèas a de colleccionaires envejoses. Cada jorn l’òme s’arrestava davant aquelas vinhetas. Semblava prene plaser de las véser, puèi sens agachar las autras botigas e, totjorn dapàs, tornèt trobar la carrièra del Portal Nòu. Èra gaireben nuèit quand dobriguèt la pòrta de l’ostal. »

Dins aquel pichon mond claus de la filatelia, lo legeire tornarà trobar amb plaser l’inspector Tadèu ja present dins Par o Impar.

Pèire Rabasse en 2017 presentava lo libre dins la revista Lo Lugarn. Extrach : « Dins una vila mejana que demòra de temps anonima, mas que l'autor se pòt pas empachar de nomenar Castras en fin de narracion, un òme es ensucat a mòrt.

« D'aquí entr'aquí lo paure inspector Tadèu, sens cap d'indici provant a la debuta, se va lançar sus la pista de criminals potencials. Va córrer de costats e d'autres per s'anar copar lo nas d'aicí e d'ailà. Va sautar de mal en marrit. Mas aquò's lo mestièr de policièr qu'o vòl. Es tanben lo mestièr de l'escrivan de lo far damnar una mica en lo butant dins d'andronas. Es la règla fondamentala del genre e Gui Vialà es luènh de l'aver doblidada. »


Lo trabalh de las mans - Ives Roqueta

trabalh-man-ives-roqueta Lo trabalh de las mans d'Ives Roqueta (Atots IEO, 1977).

Extrach p37 : "Castelnòudarri es una vila roja, castilhana e de guingòi que sentís l'auca e la piqueta. Lo cassolet i florís dins las trelhas coma lo manholià mirabilia dins las províncias atlanticas. Aquò s'explica pas, o alara seriá tròp long, e lo legeire, uòi, es un òme pressat. Lo paisatge lo ié cal menar sus la taula, tres fuòlhas d'ensalada lo torn, e que se l'empèsse drech.

Entre dos millenaris

entre-dos-millenarisEntre dos millenaris - IEO-IDECO - Ensag - 2009 - 16 èuros

Un obratge per far lo punt sus la realitat occitana uèi. Recampa un quarantenat de contribucions : istòria, lenga, ensenhament, arts e letras, practicas localas, politica, reflexion, comunicacion... Tot çò que fa un biais de viure collectiu es pres en compte per dire l'escomesa occitana a la debuta del tresen millenari... Es estat redigit jos la direccion del Claudi Molinièr.

Lei filhas de Sion - Joan-Claudi Puech

mars Ven d'èsser publicat (estiu de 2018) lo darrièr libre de Joan-Claudi Puech Lei filhas de Sion a las Edicions dels Regionalismes.

Lo roman de 166 paginas, al còp istoric e fantastic, seguís la destinada de Pèire de Bovila d’Avinhonet.

Aquel nasquèt l’an de la mòrt del comte Raimond lo sieisen. Ne servèt un remembre : l’imatge escrincelat dins sa memòria de la Bòna frema dau peu saur.