encaminament-catar Encaminament Catar de Denis Saurat.
Introduccion, traduccion e nòtas de Joan-Francés Courouau.

Presentacion de l'editor : « Una òbra oculta, ocultista e ocultada. L’òbra occitana de Danís Saurat representa, dins lo camp de la creacion literària en occitan al sègle XX, un cas absoludament particular. Nascut a Tolosa en 1890, filh de parents ariegeses, se faguèt bèl prèp de la frontièra bèlga. Agregat d’anglés, professor a l’universitat de Bordèu, es director de l’Institut francés de Londres de 1924 a 1945, un dels primièrs a rejónher lo general de Gaulle après l’apèl del 18 de junh.

« Universitari, especialista de poesia anglesa (Milton, Blake), critic de literatura anglesa e francesa, escriu fòrça dins aquelas doas lengas e es pas qu’un còp retirat, a Niça, que torna descobrir, dins de circonstàncias pro misteriosas, la lenga de sos parents qu’identifica a la de sos aujòls catars ariegeses. Laissa una òbra que s’i mèsclan qualques unas de las teorias las mai en vòga en son temps dins cèrts mitans anglosaxons e franceses, sensibles a las dimensions ocultas de l’univèrs (Mme Blavatsky, Gurdjieff, la kabala josiva...).

« Per establir son edicion, publicada a las Presses universitaires du Mirail (2010), Joan Francés Courouau s’es servit de las òbras publicadas pendent la vida de l’autor mas tanben de manuscriches depausats a l’Institut francés de Londres, ofrissent aital la possibilitat al legedor de prene coneissença del tèxt integral e definitiu de l’òbra tal coma Danís Saurat la consignèt un darrièr còp, un an avant sa mòrt, en 1958. »

L'òbra de Denis Saurat constituís un cas singular dins lo camp de la creacion literària contemporanèa en occitan. L'òbra compausada entre 1953 e 1958, es una frèsca requista en dialècte ariegés. Dins aquel tèxt se mèsclan d'influéncias eclecticas (poesia miltoniana e blakiana, misticisme, esoterisme, cabala...) e s'exprimís una mitologia plan personala.

Tant per la siás influéncias anglosaxona que per las circonstàncias qu'enròdan la siá concepcion, Encaminament Catar s'impausa coma una òbra fascinanta, a la crosada de las literaturas britanicas, francesas e occitanas.

Joan-Francés Courouau es mèstre de conferéncia abilitat a menar de recèrcas à l'Universitat de Tolosa Joan Jaurés. Ensenha la literatura occitana modèrna e contemporanèa.

Referéncias : Encaminament Catar de Denis Saurat, Presses universitaires du Midi (PUM), 2010, 23 èuros, 16 x 24 cm, 382 paginas, ISBN : 978-2-8107-0081-3.


Fin de partida - Florian Vernet

mars Dins una lenga precisa, modèrna, eficaça, saborosa, liura e naturala, plena d'umor e de ferocitat, Florian Vernet propausa al lector amb Fin de partida sièis nòvas.

Aquesta òbra completa son precedent recuelh paregut a las Edicions de l'IEO en 2004 Vidas e engranatges ont se mesclavan ja fantastic e realisme, sòmis, soscadissas, ironia.

Libre - 'La technique et le temps' - Bernard Stiegler

mars L'editor Fayard, ven de tornar editar (2018) en un volum titolat La technique et le temps los tres primièrs libres de Bernard Stiegler sus la tecnica.

Dins aqueles libres Bernard Stiegler pausèt las fondamentas de sa teoria. Aquela propausada a la debuta de l'èra del numeric, foguèt saludada coma un eveniment.

L'astronòm inagotable - Felip Gardy

astronom-inagotableL'astronòm inagotable - Felip Gardy
Trabucaire - Colleccion Pròsa occitana
2015 - 142 paginas - 14 èuros
ISBN : 978-2-84974-218-1 - 22 cm x 14 cm

Presentacion de l'editor - Fins ara, coneissiam Felip Gardy mai que mai coma poèta. Ara dona a legir un trentenat de pròsas cortas, ineditas o escampilhadas en revistas, que nos revèlan un mond insolit. Presentan de narrators sens identitat ni passat, d’existéncias malseguras, en perilh de se fondre coma de sucres dins l’ocean de lor agach coma d’avugles dins la nuèch, agachaires se dissolvent dins l’objècte agachat, coma "l’astronòm inagotable" que se pèrd dins los espacis infinits. Cada narracion es coma l’arrèst sus imatge progressiu d’un filme que quitariá pas de s’alentir e de s’escafar, un vam paradoxal cap a l’immobil, coma un fèrre roge espinchat al moment que se tira del fuòc fins al palliment definitiu. Aquelas pròsas contan pasmens d’eveniments extraordinaris, d’apocalipsis per extincion, de negadas dins lo nonrés coma dins un element liquid, granda lutz eissorbanta, tenèbras pastosas o color unica qu’envasís tot lo mond.