En 2022 a las edicions dels Classiques Garnier, dins sa colleccion de las Perspectives comparatistes publicava lo libre de Christophe Imbert : Romania ou l’Empire du Soleil.

Aqueste libre engatja una recèrca sus la dicha Romania, sus la cristallizacion d'aquel objècte, region decisiva de l'imaginari cultural europèu, dins lo camp literari.

La Romania se definís primièr filologicament coma la memòria comuna e activa d'una origina lingüistica e poetica. Mas tanben, quasi ideologicament, coma un sòmi possible del Romantisme, un ensemble de scenàris e de figuras qu'activan una apartenéncia al Miègjorn, fàcia a un Nòrd.

Lo fogal occitan jòga dins aqueste apròchi un ròtle decisiu, quitament se lo còrpus occitan es pas majoritari dins l'obratge : la « Romania francesa », coma disiá Xavier de Ricard, es amb la Catalonha vesina, lo còr geografic de la Romania. Un dels enjòcs d'aquela recèrca èra donc de plaçar l'espaci occitan al còr d'un edifici europèu que redescobrís un Miègjorn mai larg, tal coma lo periòde del Romantisme largament dessenhat aquí.

Christophe Imbert es professor de literatura comparada a l'Universitat Joan Jaurés de Tolosa. Es un especialista de las literaturas de lenga romanica e dels enjòcs de la recepcion de la tradicion classica o medievala dins la modernitat.

Es l'autor de mantunas publicacions suls poètas provençals Mistral e Aubanel, o sus la memòria dels trobadors dins la poesia de l'escòla romana.

Romania
ou l’Empire du Soleil L’émergence d’un mythe culturel européen (XVIIIe-XXe siècles)


Sul libre 'Antonio Vidal' - Trabucaire - 2001

antonio-vidal-garcia Article sul libre Antonio Vidal d'Alem Surre Garcia (Trabucaire, 2001, 196 paginas, edicion bilingüe, traduccion francesa de Francesca Meyruels e Martina Boulanger). 

Article de Pèire Venzac (revista OC, mai de 2002).

Dins las annadas 80 del sègle passat se parlava de pertot de mescladís de mestissatges culturals, e tot aquò dins una rèsta de guèrra freja que congreava ça que la una mena de dubertura planetària, destorbadís e melhorament a l'encòp, coma totas las fins de sègle, rai. Aquò's dins aquel ambient qu'Alem Surre-Garcia escriguèt Antonio Vidal, un roman cortet que remena mai d'un estil literari, en passant aisidament del realisme fantastic al jornal metaforic, pel mejan del poèma o del raconte istoric.

Sul libre de Roland Pécout 'Agach occitan'

agach-occitan-pecoutDins la revista Lenga e País d'òc n° 43 en 2005, Marie-Jeanne Verny presentava tres cronicas eissidas del libre de Roland Pécout Agach occitan. Extrach :

Tres cronicas de Agach occitan de Roland Pécout
Proposicions d'expleitacion pedagogica

Agach occitan, publicat en 2004 per lo Centre d'Estudis Occitans a l'Universitat Paul Valéry1, es un libre que recampa de cronicas escrichas per Roland Pécout dins la revista Connaissance du Pays d'Oc, que pareissiá a Montpelhièr dins las annadas 1970-80. Remandam lo legeire a aquel obratge per las tres cronicas que trachan respectivament de las capitèlas, de Van Gogh e de la Tarasca. Prepausam una expleitacion pedagogica de cada tèxt, en donant de direccions de trabalh, de documents iconografics e de tèxtes complementaris.

Robèrt Lafont - Lei miraus infidèus

miraus-infidus Robèrt Lafont - Lei miraus infidèus - Colleccion Atots (154) - IEO - 2002
104 paginas - ISBN : 2859103031

Extrach : « Son paire se rasava au cotèu grand, coide levat, en cantant la Traviata. Lo talh ne preniá un ritme de valsa e l’escuma blanca, a dicha que se gonflava sus la lama, evocava la crinolina. Eu, lo fiu, se conservava de l’adolescéncia lo repertòri dei Beatles. One two three four... lo rasador de plastica davalava la gauta a sautets e la quitava tot blanc escrumós dinc l’emfasi d’un I love you.