En 2022 a las edicions dels Classiques Garnier, dins sa colleccion de las Perspectives comparatistes publicava lo libre de Christophe Imbert : Romania ou l’Empire du Soleil.

Aqueste libre engatja una recèrca sus la dicha Romania, sus la cristallizacion d'aquel objècte, region decisiva de l'imaginari cultural europèu, dins lo camp literari.

La Romania se definís primièr filologicament coma la memòria comuna e activa d'una origina lingüistica e poetica. Mas tanben, quasi ideologicament, coma un sòmi possible del Romantisme, un ensemble de scenàris e de figuras qu'activan una apartenéncia al Miègjorn, fàcia a un Nòrd.

Lo fogal occitan jòga dins aqueste apròchi un ròtle decisiu, quitament se lo còrpus occitan es pas majoritari dins l'obratge : la « Romania francesa », coma disiá Xavier de Ricard, es amb la Catalonha vesina, lo còr geografic de la Romania. Un dels enjòcs d'aquela recèrca èra donc de plaçar l'espaci occitan al còr d'un edifici europèu que redescobrís un Miègjorn mai larg, tal coma lo periòde del Romantisme largament dessenhat aquí.

Christophe Imbert es professor de literatura comparada a l'Universitat Joan Jaurés de Tolosa. Es un especialista de las literaturas de lenga romanica e dels enjòcs de la recepcion de la tradicion classica o medievala dins la modernitat.

Es l'autor de mantunas publicacions suls poètas provençals Mistral e Aubanel, o sus la memòria dels trobadors dins la poesia de l'escòla romana.

Romania
ou l’Empire du Soleil L’émergence d’un mythe culturel européen (XVIIIe-XXe siècles)


Novèlas exemplaras - Miguel de Cervantes

Novèlas exemplaras Sortiguèt en octobre de 2020 a cò de IEO Edicion Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Lo libre de 260 paginas conten sièis nòvas traduchas en occitan per Joaquim Blasco. Es propausat al prètz de 15 èuros.

Extrach de l'introducion del traductor – Aguèsse pas escrich Dòn Quichòt, Miguel de Cervantes y Saavedra (1547-1616) seriá estat pasmens un dels escrivans màgers del Sègle d’Aur espanhòl. Son òbra, fòrt variada e abondosa, tòca totes los genres : poesia, teatre, novèla, roman, amb de capitadas dins un que poiriá passar per menor, l’entremés. Aital Cervantes a enauçat l’entremés, aquel divertiment cortet que se donava entre dos actes d’una òbra de teatre del temps que cambiavan lo decòr, al nivèl de pichòta jòia literària.

Jean Boudou visionnaire et humaniste : Del cap de la rega a la talvera - Bertrand Guibert

Jean Boudou visionnaire et humaniste,
Bertrand Guibert En 2005 las edicions del Grelh Roergàs publicava un obratge de Bertrand Guibert dedicat a Joan Bodon.

Sus un pauc mens de cent paginas l'autor tornava sus l'òbra d'un dels autors mai emblematic de la literatura contemporanèa d'expression occitana. L’ensems de son òbra, al còp romans, contes o poèmas, ara ben ancorada dins la cultura nòstra, genèra de trabalhs de mai en mai nombroses d'universitaris o de simples amators. Bertrand Guibert pòrta pèira, interròga aquí las inspiracions nombrosas de Joan Bodon, lo pes del banh lingüistic e pus genaralament de l'environament cultural que foguèt lo sieu dins las annadas d'après guèrra.

Los tres potons - Thierry Arcaix

Los tres potons Las edicions Edite-moi ! publica un conte que nos revèla perqué los occitans se potonejan tres còps. Aquel conte imaginat per lo sociològ Thierry Arcaix a per títol Los tres potons.

Escrich en francés l'edicion es bilingüa amb una traduccion occitana de Anne-Marie Caparros e Martine Prévôt. Las illustracions son de Moss.