En 2022 a las edicions dels Classiques Garnier, dins sa colleccion de las Perspectives comparatistes publicava lo libre de Christophe Imbert : Romania ou l’Empire du Soleil.

Aqueste libre engatja una recèrca sus la dicha Romania, sus la cristallizacion d'aquel objècte, region decisiva de l'imaginari cultural europèu, dins lo camp literari.

La Romania se definís primièr filologicament coma la memòria comuna e activa d'una origina lingüistica e poetica. Mas tanben, quasi ideologicament, coma un sòmi possible del Romantisme, un ensemble de scenàris e de figuras qu'activan una apartenéncia al Miègjorn, fàcia a un Nòrd.

Lo fogal occitan jòga dins aqueste apròchi un ròtle decisiu, quitament se lo còrpus occitan es pas majoritari dins l'obratge : la « Romania francesa », coma disiá Xavier de Ricard, es amb la Catalonha vesina, lo còr geografic de la Romania. Un dels enjòcs d'aquela recèrca èra donc de plaçar l'espaci occitan al còr d'un edifici europèu que redescobrís un Miègjorn mai larg, tal coma lo periòde del Romantisme largament dessenhat aquí.

Christophe Imbert es professor de literatura comparada a l'Universitat Joan Jaurés de Tolosa. Es un especialista de las literaturas de lenga romanica e dels enjòcs de la recepcion de la tradicion classica o medievala dins la modernitat.

Es l'autor de mantunas publicacions suls poètas provençals Mistral e Aubanel, o sus la memòria dels trobadors dins la poesia de l'escòla romana.

Romania
ou l’Empire du Soleil L’émergence d’un mythe culturel européen (XVIIIe-XXe siècles)


La Tèsi - Pèire Pessamessa

tesi La Tèsi de Pèire Pessamessa sortiguèt en 1995 dins la collecion A tot d'IEO Edicion.

Lo roman conta l'istòria d'Esterela passionada d'escalada que subran se tròba confrontada al mitan universitari occitan per la preparacion de sa tèsi.

Pèire Pessamessa amb intelligéncia torna dins aquela òbra sus l'occitanisme de son temps e sus son trabalh pròpri. Un roman plan fargat que se legís lo sorire als pòts.

Pecics de mièg-sègle - Robèrt Lafont

Pecics de mièg-sègle de Robèrt Lafont sortiguèt en 2000 a las edicion Fédérop.

L'autor tornava aicí sus las accions occitanistas de la fin del sègle passat que ne foguèt un dels actors màger.

Aquí çò que ne disiá : « E se demandatz qué ven far aquí la lenga occitana, vos dirai que, coma ela servís a remetre Occitània a l’endrech, a produire son istòria dins son espaci, ela servís tanplan a totes los que i demòran a se metre dins lors aises culturals e dins lor dignitat civica. Es una esplanada, es pas una fortalesa.

Legir Joan Bodon en catalan

El llibre dels finals Catoia l'enfarinat Las edicions Club Editor propausan en catalan la traduccion de dos libre de Joan Bodon Lo libre dels grands jorns e Lo libre de Catòia

Son titolats : El llibre dels finals e Catoia l’enfarinat. Las traduccions son de Joan-Lluís Lluís e de Artur Quintana.