En 2022 a las edicions dels Classiques Garnier, dins sa colleccion de las Perspectives comparatistes publicava lo libre de Christophe Imbert : Romania ou l’Empire du Soleil.

Aqueste libre engatja una recèrca sus la dicha Romania, sus la cristallizacion d'aquel objècte, region decisiva de l'imaginari cultural europèu, dins lo camp literari.

La Romania se definís primièr filologicament coma la memòria comuna e activa d'una origina lingüistica e poetica. Mas tanben, quasi ideologicament, coma un sòmi possible del Romantisme, un ensemble de scenàris e de figuras qu'activan una apartenéncia al Miègjorn, fàcia a un Nòrd.

Lo fogal occitan jòga dins aqueste apròchi un ròtle decisiu, quitament se lo còrpus occitan es pas majoritari dins l'obratge : la « Romania francesa », coma disiá Xavier de Ricard, es amb la Catalonha vesina, lo còr geografic de la Romania. Un dels enjòcs d'aquela recèrca èra donc de plaçar l'espaci occitan al còr d'un edifici europèu que redescobrís un Miègjorn mai larg, tal coma lo periòde del Romantisme largament dessenhat aquí.

Christophe Imbert es professor de literatura comparada a l'Universitat Joan Jaurés de Tolosa. Es un especialista de las literaturas de lenga romanica e dels enjòcs de la recepcion de la tradicion classica o medievala dins la modernitat.

Es l'autor de mantunas publicacions suls poètas provençals Mistral e Aubanel, o sus la memòria dels trobadors dins la poesia de l'escòla romana.

Romania
ou l’Empire du Soleil L’émergence d’un mythe culturel européen (XVIIIe-XXe siècles)


La pèsta escarlata - Jack London

mars Pèire Beziat contunha son trabalh de traduccion pel plaser dels lectors occitanofòns.

Ven de sortir en 2021 La Pèsta escarlata de Jack London. Lo libre de 98 paginas es publicat per las Éditions des Régionalismes. Un libre que l'actualitat tornar malaürosament metre en avant.

L'istòria se debana en 2073 e los òmes son vestits de pèls de bèstias…

Lo libre es un raconte d'anticipacion postapocaliptic. Un vielhon, un còp èra professor d’universitat a San Francisco als Estats Units conta los eveniments que se debanèran pel passat : los de la Pèsta Escarlata.

La Canson del País

cancon-del-pais-oliveira La Canson del país de Élodie de Oliveira (Universitat de París-Sorbona, París IV). Avèm besonh d’una edicion critica per (tornar) legir Joan Bodon ?

Editor : Section Française de l'Association internationale d'etudes occitanes

*

Camins : Lo cant de la tèrra d'Iveta Balard

Ven de sortir (automn de 2023) a las edicions del Grelh Roergàs lo darrièr libre d'Iveta Balard : Camins : lo cant de la tèrra.

Amb Camins, Iveta Balard contunha de nos menar non solament pels camins « d’en çò nòstre », mas tanben pels camins de la vida. I pensam pas de contunh, mas viure es caminar. Caminar per anar a l’escòla, per gardar las fedas, caminar « pel país de França e pels païses vesins », caminar lo jorn, caminar la nuèch... « Camini doncas SOI, per parafrasar Descartes. Tant que camini existissi. »